tag:blogger.com,1999:blog-41075628816461536602024-03-13T03:58:58.092+01:00Pàgina EbrencaBloc de literatura i de llibres de les Terres de l'EbreUnknownnoreply@blogger.comBlogger117125tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-66095199135880458872012-02-05T17:26:00.000+01:002012-02-05T17:26:13.988+01:00Francesc Pujols per ell mateix, d'Artur Bladé i Desumvila<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiywqEnHBLSOJ6Auozz6Jlv_OnYev3tyqd2yeO3GQy6ygIX0xFUHOsJkfD5DznQkFxs3PotcxtRXAhd64LGSOp4Qh-msfBmFMHuvl6Riq23EY2iY_wkadoEqpJTJAEYht5jrBIDgC_Ec-k/s1600/artur+blade+11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200px" kba="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiywqEnHBLSOJ6Auozz6Jlv_OnYev3tyqd2yeO3GQy6ygIX0xFUHOsJkfD5DznQkFxs3PotcxtRXAhd64LGSOp4Qh-msfBmFMHuvl6Riq23EY2iY_wkadoEqpJTJAEYht5jrBIDgC_Ec-k/s200/artur+blade+11.jpg" width="133px" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Cossetenània Edicions ha publicat el número 11 de la col·lecció de <a href="http://www.cossetania.com/coleccions.php?cat=65">l'obra completa</a> d'Artur Bladé i Desumvila, inclòs al Cicle de les Biografies. Al volum hi destaca el llibre <strong>Francesc Pujols per ell mateix</strong>, on Artur Bladé ens relata la vida d'un dels personatges més importants i singulars de la cultura catalana de la 1a meitat del s. XX, fruit de les llargues converses que van mantenir durant l'exili a Montpeller. Al talent narrador d'Artur Bladé s'hi afegeix la vida i genialitat de <a href="http://www.francescpujols.org/html/index/index_02.htm">Francesc Pujols</a>, amb la qual cosa el resultat ha de ser brillant a la força. Com sempre, llegir Bladé esdevé un plaer de difícil comparació, i no me'n puc estar de mostrar-vos dos petits fragments: una breu i bella descripció de Montpeller, i el relat de la mort del germà petit de Pujols, un àngel com ell mateix explica:</div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/lmwWIcxiHvU" width="420"></iframe><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/InPhy04z5uY" width="420"></iframe><br />
<br />
<a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-72386274762588645822012-01-24T10:25:00.000+01:002012-01-24T10:25:00.214+01:00Primavera, estiu, etcétera, de Marta Rojals<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQxQWy16iMMFZ8vXeWCkxSLAZyN4yIqGHxiH-vmuOwOChTiy0vs1L-KZ9AKgY8ryTPIg1icsYiFrzSpyrLuNgB55Yn8xpb4iKqH3Fuj5kL9mwWKMP4PssdD8d2tKWjjeOpm9AMsV7uW1A/s1600/primavera%252C-estiu%252C-etcetera_marta-rojals_libro-OMAC161.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200px" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQxQWy16iMMFZ8vXeWCkxSLAZyN4yIqGHxiH-vmuOwOChTiy0vs1L-KZ9AKgY8ryTPIg1icsYiFrzSpyrLuNgB55Yn8xpb4iKqH3Fuj5kL9mwWKMP4PssdD8d2tKWjjeOpm9AMsV7uW1A/s200/primavera%252C-estiu%252C-etcetera_marta-rojals_libro-OMAC161.jpg" width="136px" /></a>Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Aquesta és la sinopsi que ens ofereix l'editorial de la novel·la <strong>Primavera, estiu, etcétera</strong>, de Marta Rojals, i el poble és la Palma d'Ebre.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Jo també sóc d'un poble petit, de Cornudella de Montsant, i quan tornava al poble en autobús, sempre ens aturàvem a la Venta del Pubill per fer intercanvi de passatgers amb l'autobús d'una altra línia amb destí final a la Palma d'Ebre. Aquestes eren fins ara les referències que jo tenia del poble; un misteriós i desconegut destí final.<br />
Però després de llegir el llibre sento compartir moltes coses més amb l'autora, potser perquè els que som de pobles petits estem fets d'una pasta similar.<br />
M'identifico perfectament amb els records de la protagonista lligats als fets d'anar al tros (ella a l'auliva, jo a l'avellana), aquesta mena de baixa autoestima en veure arribar als forasters, sovint de Barcelona, exempts de tasques similars i amb certa aureola de glamour. <br />
Després d'haver estudiat fora del poble, i d'haver-hi viscut lluny molts anys, també m'és familiar aquesta estranya sensació quan hi tornes; en part com si mai n'haguessis marxat, i en part com si tot et fos desconegut, com si t'haguessis convertit en un estrany.<br />
A més, el llibre és ple de paraules que reconec perfectament i que em són molt estimades: cunya, minjar, mi-te-la, jaio, dingú, puesto, llanguanissa...<br />
Un viatge emotiu als records i a la terra, que sovint són el mateix.</div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/CTpgtnE-1-0" width="420"></iframe><br />
<br />
<a href="http://www.escriptors.cat/autors/tibaujm">Jesús M. Tibau</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-39764867721506645442012-01-21T10:24:00.000+01:002012-01-21T10:24:00.113+01:00La font de la salut, de Vicent Sanz<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrmWr4a7h-XDO57CfWHDuxeAjEpjoTdoiqiUT4_q20Es9BhSO2K2eILd7ERE6KNDI_Fnxcim0f6l44Io8S0WHAlvTEF_ER_182kbHbHjKr8soUoOcT-5FqOVMuILn7jEQAszPLfUmnREA/s1600/la+font+de+la+salut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200px" oda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrmWr4a7h-XDO57CfWHDuxeAjEpjoTdoiqiUT4_q20Es9BhSO2K2eILd7ERE6KNDI_Fnxcim0f6l44Io8S0WHAlvTEF_ER_182kbHbHjKr8soUoOcT-5FqOVMuILn7jEQAszPLfUmnREA/s200/la+font+de+la+salut.jpg" width="130px" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>La font de la salut, de Vicent sanz, <a href="http://www.saldonar.com/html/fitxa.php?id=6">Edicions Saldonar</a><br />
La Font de la Salut és un lloc concret en el món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran.<br />
<br />
Aquest llibre és una reivindicació de la il·lusió d’existir, de la puresa de les sensacions. La percepció i els sentits intervenen en un recorregut per un espai, des d’ara ja mític, que condensa el temps ancestral i l’actual.<br />
D'aquesta manera, l’evocació d'un paisatge i una història es transforma en una passió continguda, gairebé estoica, i permet recrear el to d’un lirisme popular que remet a la identitat compartida dels orígens. La Font de la Salut es pot llegir també com una guia apòcrifa.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/hdU1ElOMkRo" width="420"></iframe><br />
<br />
<a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-38747008520031132342012-01-18T10:21:00.002+01:002012-01-18T10:21:00.214+01:00Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-0RTwtUfTekc/TwLF75WF2tI/AAAAAAAAMV4/up09xh2A09E/s1600/notes+d%2527un+estudiant+que+va+morir+boig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200px" rea="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-0RTwtUfTekc/TwLF75WF2tI/AAAAAAAAMV4/up09xh2A09E/s200/notes+d%2527un+estudiant+que+va+morir+boig.jpg" width="128px" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Notes d'un estudiant que va morir boig és una novel·la que tan sols amb el seu títol ja ens transporta a l'ambient angoixant que sovint ens crea el seu autor. Sebastià Juan Arbó la va reescriure diverses vegades durant la seva vida, però aquest edició que ens presenta <a href="http://www.clubeditor.cat/contenidos.cfm?cod=detallecatalogo&sugerencia=inici&grupopag=1&tipopag=contenido&codigo=978-84-7329-160-6">Club Editor</a> és la primera, la més impulsiva i visceral. Ens presenta un protagonista angoixat i angoixant, sovint cínic, que s'allunya d'una societat que no comprèn ni el comprèn. Una obra escrita el 1933 que ens pot resultar ben actual, simplement perquè és eterna, amb un estil aparentment desordenat i atribolat, com el pensament del seu protagonista. S'avança al temps a una altra novel·la mitificada que m'ha recordat més d'un cop: El vigilant en el camp de sègol, de Sallinger.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>"Ara no tinc diners. Ni diners, ni ganes d'estudiar. Ni treball, ni ganes. Si tenia diners compraria una dona."</em> (Aquesta frase no us recorda certa generació Nini?)</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><em>"Vaig pensar que em fatigava l'enginyeria i vaig estudiar lletres. Ara veig que em fatigava l'estudiar."</em></div><em>"La crisi econòmica i els perills del nacionalisme esdevindrien jocs puerils per a entreteniment de desvagats."</em> (És o no és actual?)<br />
<em>"Esperava una cosa; no venia i n'esperava una altra."</em><br />
<em>"Sóc com el gos que ha vist volat guatlles dels matolls i roman sense entrar-hi per fer-se la il·lusió que encara n'hi ha. Al fons, però, sap que han volat totes."</em><br />
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-73092539366588448922011-11-13T08:52:00.000+01:002011-11-13T08:52:00.134+01:00L'espiera, de Francesca Aliern<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOWhiRYoE_7sUE5yGaA8Uo-sm-juIAPPbFK7fjuH58KNuKhj1iNZ2i7A_6bhlKcwwPhHWA1wOsmCb81vpw8m5RSSDh8UxQnxqB2gBmENHbnpSrGiwRIr9Zfkjj0s2UuJXp0nripE9dCAc/s1600/L'Espiera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200px" qaa="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOWhiRYoE_7sUE5yGaA8Uo-sm-juIAPPbFK7fjuH58KNuKhj1iNZ2i7A_6bhlKcwwPhHWA1wOsmCb81vpw8m5RSSDh8UxQnxqB2gBmENHbnpSrGiwRIr9Zfkjj0s2UuJXp0nripE9dCAc/s200/L%2527Espiera.jpg" width="131px" /></a></div><a href="http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1132">L'espiera</a> és la ració de segle XX que enguany ens explica Francesca Aliern, a l'espera de la que ens presentarà, sense dubte, la primavera vinent; perquè ella mai falta a la seva cita anual amb uns fidelíssims lectors i lectores. El global de la seva obra es converteix en mirall d'un segle que tenim encara present al record. Francesca no viatja lluny en l'espai ni en el temps per a explicar les seves històries, en té prou en moure's per la seva Xerta i pessigar de moments viscuts o, com a molt, de vides narrades de primera mà.<br />
Com sempre diu l'amic Emigdi, la Paquita no ens pot enganyar (ni ho pretén), i si mai escriu un llibre amb pseudònim, la descobrirem de seguida.<br />
Possiblement és l'autora ebrenca a qui millor li escau l'adjectiu "social". Les seves novel·les sempre delaten injustícies, subratllen les diferències existents entre classes socials, les marginacions de caràcter sexual. Però també posen de manifest les passions que fan ballar els éssers humans.<br />
A L'espiera, Francesca viatja a principis del segle XX, a un poble atemorit per les desaparicions repetides de noies, en estranyes circumstàncies. La por és mala consellera, i sovint necessita culpables a qui assenyalar. Però el que de veritat vol posar de relleu l'autora, és l'empresonament que pateixen les persones, sobretot les dones, atrapades als seus cercles socials, lligades o bé per la moral del temps, o per les mancances econòmiques. En aquest ambient social, la hipocresia i la doble moral prenen vida, si un s'ho pot permetre; i sempre s'ho permeten els mateixos.<br />
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-36155881390769962662011-11-11T08:49:00.001+01:002011-11-11T08:49:00.583+01:00Les cartes marcades, de Raimond Aguiló<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1OAMQG8kpohAa_kIrcbKmDhW5pBx21507j7v6xnYJtE3ix1VI0te_NFLvJ0mISHlLytJVacfy_QPCX3603IU0PqSSPYCOZQFurGxXSLdBAfuX-Lp7KFYrzDgAhzH6THlq2ZaaTLfwSvQ/s1600/les+cartes+marcades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" hca="true" height="200px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1OAMQG8kpohAa_kIrcbKmDhW5pBx21507j7v6xnYJtE3ix1VI0te_NFLvJ0mISHlLytJVacfy_QPCX3603IU0PqSSPYCOZQFurGxXSLdBAfuX-Lp7KFYrzDgAhzH6THlq2ZaaTLfwSvQ/s200/les+cartes+marcades.jpg" width="132px" /></a></div>L'any 2009, Raimond Aguiló va fer un treball de recerca al voltant d'un cosí germà del seu pare, afusellat durant el règim franquista. Fruit d'aquesta recerca és el llibre Les cartes marcades, on a través de poemes narra els moments de l'empresonament, de l'espera, del "judici" i de la mort. Es tracta doncs d'una barreja de poesia i narració, en veu de tres personatges: l'afusellat, la seva dona i el mateix autor setanta anys després. El llibre està il·lustrat amb imatges de la presó de Pilats de Tarragona, on es produiren els fets, i que augmenten encara més l'emoció que ens fan sentir les paraules, el dolor, la impotència.<br />
<br />
Com a mostra, us transcric un dels poemes:<br />
<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
<strong>Des de Pilats</strong><br />
Diumenge, 11 de juny de 1939<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
La cambra quadrada de sostre alt<br />
amaga al capdamunt una petita finestra,<br />
esperança de qualsevol notícia.<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
No tenim llits ni condicions,<br />
cada dia és un condol.<br />
Arrenglerats a terra com els cucs,<br />
ensempassem les olors<br />
del forat de la cambra<br />
i de la brutícia antiga de les parets.<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
No tinc res de res,<br />
tan sols la paraula i el pensament,<br />
i això -creiue-me- fa molta nosa.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-40450768428026414552011-11-09T08:47:00.000+01:002011-11-09T08:47:00.799+01:00Els crisantems, de Rafael Haro<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioRdg1sxBHsUp-o6qCTQpy3z6Jsm1HCYN5wuGQCnd2A0wvxgf8pR9uTb0UhyphenhyphenzXAIcfs594pwbhGJciWh0RKesHy4RVq5Ovti5DNfE8yiaxL-P-XYgjVAc6OXJ2dhSC8pSuYSdRCT37jGw/s1600/els+crisantems.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200px" kca="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioRdg1sxBHsUp-o6qCTQpy3z6Jsm1HCYN5wuGQCnd2A0wvxgf8pR9uTb0UhyphenhyphenzXAIcfs594pwbhGJciWh0RKesHy4RVq5Ovti5DNfE8yiaxL-P-XYgjVAc6OXJ2dhSC8pSuYSdRCT37jGw/s200/els+crisantems.jpg" width="159px" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Els quaranta-dos poemes aplegats a «Els Crisantems» constitueixen una profunda descripció de tot un món sentimental on l'element floral juga un paper principalíssim, tant des del punt de vista escenogràfic com des del vessant simbòlic. Les distintes flors guarneixen els poemes a la vegada que els omplen de contingut i de missatge. Al costat d'un esclat botànic que ens atrapa també hi reconeixem un seguit de detalls de la geografia ebrenca, de la terra i el paisatge que el poeta coneix de primera mà. Amb aquest llibre, Rafael Haro ha guanyat el V Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2010.<br />
<br />
Us deixo amb un parell de poemes com a tast:<br />
<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
He refet tants cops la tanca<br />
que em cremen les mans<br />
en olorar el filferro creuat<br />
per les tenalles velles.<br />
<span style="color: white;">.</span><br />
IRRECONCILIABLES.<br />
Cap viu mai no s’ha mort<br />
perquè no en té memòria.<br />
I dels morts,<br />
cap de viu n’esdevindrà mai més.<br />
Un imperfecte cercle<br />
que no es tanca.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-45107951179872775482011-11-07T08:44:00.003+01:002011-11-07T08:44:00.281+01:00La gatera del temps, d'Albert Guiu<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj4JH9HxBmdvjiiHqOOjQEwryQ5l_kmcZskDSjFjo3bVKpMw9ojyAPn1VryHvH1vjFb0laWidmzJn_8ndfOXmW0ROHMuwPgxQJBurH1WGSDFut6e7FYrGVy3odCDohnxnUeH7f9KbHzMA/s1600/la+gatera+del+temps.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ida="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj4JH9HxBmdvjiiHqOOjQEwryQ5l_kmcZskDSjFjo3bVKpMw9ojyAPn1VryHvH1vjFb0laWidmzJn_8ndfOXmW0ROHMuwPgxQJBurH1WGSDFut6e7FYrGVy3odCDohnxnUeH7f9KbHzMA/s1600/la+gatera+del+temps.jpg" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">La gatera del temps és una novel·la i també un viatge a la infantesa d'Albert Guiu, i segur que també a la de molts lectors i lectores. Un viatge a través de quatre estacions encarnades en els seus iaios, amb parada a Flix. La història recent del poble ha vist com els seus pobladors, com el seu paisatge, passaven d'una tradició pagesa a un nou món industrial de la mà de la Fàbrica, gairebé un més dels personatges. Els iaios de l'autor/narrador representen bé aquestes dues cares del poble, la del món rural i l'industrial, que aprenen a conviure enmig del tendre ecosistema d'un xiquet que descobreix la vida i la mort.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">El llibre és ple de referències que els lectors de determinada edat recordarem perfectament, fills d'una cadena de televisió única, i potser això ens farà sentir més còmplices del protagonista, solidaritzar-nos amb la seva descoberta vital, entendrir-nos amb les seves emocions, somriure amb alguna entremaliadura. </div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">L'autor és poeta, i no pot (ni deu voler) amagar-ho.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Parlaré amb l'Albert Guiu del llibre al proper programa de <a href="http://jmtibau.blogspot.com/search/label/El%20programa%20de%20Canal%2021">Tens un racó dalt del món</a>, a Canal 21, el 9 de novembre.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Us deixo amb alguns fragments escrits i llegits:</div>"La infantesa té idiomes que l'edat adulta malauradament oblida com, per exemple, l'idioma dels jocs, de la imaginació o de la recerca d'allò que, mentre es busca aferrissadament, se sap que no es trobarà."<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="150" src="http://www.youtube.com/embed/M788WLOKdJE" width="225"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-19987659139077030682011-04-27T00:28:00.003+02:002011-04-27T00:28:48.683+02:00Com ha estat la vostra diada de Sant Jordi?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ8njyHKGSUYjuhe1pxBODWGYy59y78CE_7aAT-4cJA6WoGzteQsceUSaL47nC1V-i4xTigeK6a9_Czb69NBaSvDqrG1keVQjxnt-S_xBI3Xcpxf8jEFb3UDtqWmXCodPZgJuyGoxbOtI/s1600/ebrebooks2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ8njyHKGSUYjuhe1pxBODWGYy59y78CE_7aAT-4cJA6WoGzteQsceUSaL47nC1V-i4xTigeK6a9_Czb69NBaSvDqrG1keVQjxnt-S_xBI3Xcpxf8jEFb3UDtqWmXCodPZgJuyGoxbOtI/s400/ebrebooks2.jpg" width="400" /></a></div>La novel·la "<b><a href="http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1132">L'espiera</a></b>", de l'escriptora xertolina <a href="http://www.facebook.com/profile.php?id=1007020906"><b>Francesca Aliern</b></a>, ha estat el llibre més venut de la passada diada de Sant Jordi a les Terres de l'Ebre. Vam estar parlant amb la Francesca dissabte al matí, poc abans de la inauguració de la nova llibreria <b><a href="http://ebrebooks.com/">Ebrebooks</a></b>, que els actuals propietaris de l'antiga llibreria d'El Parc de Tortosa han obert uns metres més enllà, al número 107 de l'avinguda de la Generalitat. L'obertura de l'Ebrebooks ha estat la gran sorpresa del Sant Jordi del 2011 a Tortosa. Feia temps que la ciutat necessita un espai així, concebut com un espai per fomentar la lectura i els jocs didàctics o educatius. De fet, el canvi de local facilitarà que als diversos espais de la llibreria Ebrebooks es puguen organitzar també sessions de conta-contes (el primer que s'ha anunciat, el proper 7 de maig, serà en anglès i català amb <b><a href="http://tempsdeparaules.blogspot.com/2011/04/lart-de-contar-contes.html">Sílvia Panisello</a></b>), però també xerrades, presentacions de llibres, tallers de manualitats i, fins i tot, aniversaris infantils. A l'Ebrebooks, per exemple, vam comprar un conte puzzle d'"<b><a href="http://www.editorialsusaeta.com/venta-libros.php?ref=S0690003&editorial=Susaeta&id=1603">El Libro de la Selva</a></b>", editat per Susaeta: una versió infantil del clàssic de Rudyard Kipling, amb il·lustracions de Jordi Busquets. Poc abans, a la llibreria<b><a href="http://www.la2deviladrich.cat/"> La 2 de Viladrich</a></b>, que ja al matí era plena de gent, un llibre va atrapar la nostra atenció per casualitat. Més que trobar-lo nosaltres a ell, es podria dir que "<b><a href="http://premsalagalera.blogspot.com/2010/11/novetat-autodrom.html">Aeródromo</a></b>", d'Octavio Botana, una deliciosa novel·la juvenil editada en català i en castellà per La Galera, ens va trobar a nosaltres. Ja a la tarda, a la llibreria <b><a href="http://llibreriaelcid.com/">El Cid </a></b>del barri de Ferreries també ens vam decantar per una obra de literatura juvenil: "<b><a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/l-ombra-del-stuka_971.html">L'ombra del Stuka</a></b>", de Pau-Joan Hernàndez, l'autor de "Porta falsa" i de "Tot et serà pres". Editada fa uns anys per Empúries, la novel·la està ambientada en el poble fictici de Benissuda, situat entre Tivenys i Móra la Nova, en què uns joves reconstrueixen la història de la seua família durant la Batalla de l'Ebre.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-25267888940446937252011-04-13T00:24:00.002+02:002011-04-13T00:24:51.651+02:00Comença la V Fira Literària Joan Cid i Mulet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhcv88a3bQtmL10Py0QnHUHjw68TeMjlOXJV2JnV6SCJJ7BLYkN9LMkmlPKcGfcnkrOkM1nLIMfcc2LFtF6ZAZxIqIuQrhtO7AWmiGvA8xk3TUjHKs30ZgY6o1E1HUMIDRpBjZgQYjb8c/s1600/firajesus.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhcv88a3bQtmL10Py0QnHUHjw68TeMjlOXJV2JnV6SCJJ7BLYkN9LMkmlPKcGfcnkrOkM1nLIMfcc2LFtF6ZAZxIqIuQrhtO7AWmiGvA8xk3TUjHKs30ZgY6o1E1HUMIDRpBjZgQYjb8c/s400/firajesus.bmp" width="282" /></a></div>La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha inaugurat aquest dimarts al vespre la V Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús. La fira durarà fins el proper 16 d'abril, amb una edició dedicada a la revista de lletres 'Gèminis', fundada per Jesús Massip i Gerard Vergés. 'Gèminis' va ser el principal referent de la cultura tortosina durant els anys de la postguerra. De fet, la revista va publicar-se en dos formats entre els anys 1952 i 1961, amb col·laboradors tan destacats com Manuel Pérez Bonfill.<br />
<br />
El dia amb més activitat de la fira serà dissabte, 16 d'abril. La plaça del Pati de la Immaculada s'omplirà amb els estands de diferents llibreries, biblioteques i editorials, així com d'entitats de caràcter cultural o lingüístic. També dissabte es farà la I Trobada d'autors d'arreu dels Països Catalans, i es posarà en marxa el <b><a href="http://clubdefansdemuniatto.blogspot.com/">Club de fans del pallasso Muniatto</a></b>. Al llarg de la setmana també hi haurà conferències, taules rodones, contacontes, projeccions d'audiovisuals, presentacions de llibres, recitals de poemes, diversos tallers i altres activitats més lúdiques, com l'actuació dissabte de la cantautora Montse Castellà, amb un espectacle fet expresasment per a la fira Joan Cid i Mulet. L'escriptor i blocaire Jesús M Tibau hi presentarà el seu nou recull de contes, '<b><a href="http://iuncopdevent.blogspot.com/">I un cop de vent els despentina</a></b>', en un acte que es completarà amb la projecció del curtmetratge '<b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=VyCmBHtZ6AA">Magnetisme</a></b>', un relat adaptat de l'autor i realitzat per l'alumnat de sisè de l'escola Daniel Mangrané de Jesús. Per la seua banda, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre Organitza diversos actes amb motiu de la fira literària, entre els que destaquen una exposició sobre el cinquantenari de l'entitat, un taller de microcontes i un cafè-tertúlia al voltant de la col·lecció 'Paraula Ebrenca', de March Editors.<br />
<br />
<a href="http://www.scribd.com/doc/52874923/Programa-de-la-V-Fira-Literaria-Joan-Cid-i-Mulet-a-l-EMD-de-Jesus" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="View Programa de la V Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús on Scribd">Programa de la V Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús</a><iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.713286713286713" data-auto-height="true" frameborder="0" height="600" id="doc_17764" scrolling="no" src="http://www.scribd.com/embeds/52874923/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-23ak3baz2g8aaeee7f5y" width="100%"></iframe><script type="text/javascript">
(function() { var scribd = document.createElement("script"); scribd.type = "text/javascript"; scribd.async = true; scribd.src = "http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js"; var s = document.getElementsByTagName("script")[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();
</script>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-62718106787127717442011-04-05T11:22:00.000+02:002011-04-05T11:22:00.159+02:00Collita de foc, de Carme Meix<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii2RuFBPqP5cLJ0KJxi3QaMgM4UOAQGQUu5q_aTTVm5fPamDBKFMuCk2tklFtdYUfr1MeT0udCUbEth8QlA_TnzWedCd9dYBFM1vTYBloD2c5nu_rbJLMkJIfMVylgZUqomkTHj8q6Rpc/s1600/collita+de+foc.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584008575765367442" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 126px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii2RuFBPqP5cLJ0KJxi3QaMgM4UOAQGQUu5q_aTTVm5fPamDBKFMuCk2tklFtdYUfr1MeT0udCUbEth8QlA_TnzWedCd9dYBFM1vTYBloD2c5nu_rbJLMkJIfMVylgZUqomkTHj8q6Rpc/s200/collita+de+foc.bmp" border="0" /></a>Amb Collita de foc, <a href="http://lacarmeta.blogspot.com/">Carme Meix</a> ens trasporta al gust més agre de la terra, a la tragèdia repetida, a la fatalitat amb què es veuen atrapats els personatges, gairebé fregant el drama amb què Sebastià Juan Arbó ens va descriure la vida al Delta a Terres de l’Ebre. Però aquí el decorat és de secà, entre l’Alt Maestrat i la Terra Alta, amb la vinya com a esperança i tomba alhora, entre un segle que acaba i un altre que comença, amb la fil·loxera com a botxí. Rafel Esplà, el protagonista fugirà del seu poble i de les guerres carlines a la recerca d’una terra millor, més amable i generosa, més tova i agraïda. Però el destí el perseguirà, i li reconeixerem algun cop trets del pare mancat de tendresa del qual va voler allunyar-se. L’amor l’esquiva, es fa esperar, i quan arriba s’ha florit per manca d’ús, s’ha fet malbé com raïm madur sota la pluja; però la mort no, la mort es torna fidel companya a cara revolta de camí, injusta, cruel, enduent-se a qui més estima un i altre cop: “No el vaig voler tocar. Mai més no vaig voler tocar el cos d’una criatura morta. Mai més. Lo seu pes, de plom, me podia desllomar”. La mort i el treball dur del camp, un treball que encadena i allibera, vés a saber amb quines proporcions. Una novel·la amb color de terra, amb el gust d’un dol que dura massa.</div><br /><div align="right"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-41743953189918578472011-04-01T19:23:00.000+02:002011-04-01T19:23:22.625+02:00"I un cop de vent els despetina", nou recull de Jesús M. Tibau<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbM9Ig33K_XuByIM4wykkusGvfIJWDgbIEwKeSFEogSGjpVPirr0TuNKLvuUWzADiD_gxFlTlkgZNjxOtHbm_v7mo1y3ImYcghZd8PwcLa-WZxCHL_KZ7X-uBjlrlsh_72q59IxKeYA1ZZ/s320/I+un+cop+de+vent+els+despentina+a+llibreria+Serret.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbM9Ig33K_XuByIM4wykkusGvfIJWDgbIEwKeSFEogSGjpVPirr0TuNKLvuUWzADiD_gxFlTlkgZNjxOtHbm_v7mo1y3ImYcghZd8PwcLa-WZxCHL_KZ7X-uBjlrlsh_72q59IxKeYA1ZZ/s320/I+un+cop+de+vent+els+despentina+a+llibreria+Serret.jpg" /></a></div>La<a href="http://www.bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com/"> <b>biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa</b></a> va ser l'escenari, aquest dijous al vespre, de la presentació del llibre "<b><a href="http://iuncopdevent.blogspot.com/">I un cop de vent els despentina</a></b>", el cinquè volum de relats de l'escriptor i blocaire<b><a href="http://jmtibau.blogspot.com/"> Jesús M. Tibau.</a></b> En la presentació, Tibau va poder comptar amb la participació dels també escriptors <b><a href="http://www.estrellaramon.com/web/?lang=ca">Estrella Ramon</a></b> i Manuel Pérez Bonfill. Però, com ja va sent habitual, Tibau també va fer dilluns passat una pre-<a href="http://iuncopdevent.blogspot.com/2011/03/presentacio-virtual-de-i-un-cop-de-vent.html"><b>presentació virtual</b></a> del llibre, que no ens vam voler perdre.<br />
<br />
Segons l'editorial <a href="http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1133"><b>Cossetània</b></a>, que ha editat el recull, Tibau continua una estreta relació amb el gènere, i aprofundeix en la capacitat de síntesi pròpia del seu estil. "I un cop de vent els despentina" ens presenta històries senzilles, capaces de despertar-nos emoció i tendresa en poques línies, o un somriure de complicitat. De vegades, la vida sacseja els personatges de dalt a baix; altres, més sovint, pren forma de cop de vent que no els fa caure, només els despentina, i ens fa reflexionar sobre el sentit de tot plegat. El títol del llibre fou escollit per votació dels seguidors del seu bloc. <br />
<br />
<b>Imatge: <a href="http://iuncopdevent.blogspot.com/">I un cop de vent els despentina</a></b>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-7815797206429246462011-04-01T18:41:00.000+02:002011-04-01T18:41:17.382+02:00El senienc Joan Todó visita 'L'hora del lector' per presentar 'A butxacades'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ2nM74Q1Gk0auw5EH7WfRWa7S2IASRjOpw4oWlZPCCE1JygDfvMf8d0qu5iK_XLgW1O55puSAxdrUf9-1BoO51V0ZO4UgwrBmVdP_3i3UF-wTIQndTCbd-xlVqosqWvxiz_hBEXhN79Vm/s1600/tod%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ2nM74Q1Gk0auw5EH7WfRWa7S2IASRjOpw4oWlZPCCE1JygDfvMf8d0qu5iK_XLgW1O55puSAxdrUf9-1BoO51V0ZO4UgwrBmVdP_3i3UF-wTIQndTCbd-xlVqosqWvxiz_hBEXhN79Vm/s320/tod%25C3%25B3.jpg" width="275" /></a></div>Aquest diumenge, al programa "L'hora del lector" del canal 33 (20.30 hores), Emili Manzano entrevista l'escriptor senienc <b><a href="http://www.facebook.com/profile.php?id=799467691">Joan Todó</a></b>, autor d'"<b><a href="http://labreu.wordpress.com/category/a-butxacades/">A butxacades</a></b>". El llibre de relats ha estat publicat per<b> </b><a href="http://labreu.wordpress.com/"><b>LaBreu Edicions</b>.</a> La memòria, la carta, l’escola, la crisi, la figura de l’heroi, l’obra d’art o la joventut, entre d'altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que el nostre company de classe a l'institut, Joan Todó, s’autoimposa, a priori, per construir cadascun dels artefactes narratius que formen part d’aquest llibre.<br />
<br />
Segons l'editorial, els relats compresos en "A butxacades" formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una visió personal de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies (<i>Divendres, Un abisme que et mira</i>), la realitat que viuen els mestres a l'escola (<i>Aula</i>) o els viaranys estranys que té la memòria (<i>Anacolut, Les cartes</i>)... Així, els contes d’aquest llibre atrapen el lector com si fossen una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, l’autor pela la fruita d’una joventut que s’esvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet d’escenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades Terres de l’Ebre.<br />
<br />
Joan Todó Cortiella va nàixer l’any 1977 a la Sénia. Ha estudiat teoria literària i literatura comparada. Ha exercit de músic i assagista (en l’estimable bloc<b> <a href="http://palumbuscolumbus.wordpress.com/">Palumbus Columbus</a></b>) i ha sigut col·laborador de revistes com Paper de Vidre o Pèl Capell. L’any 2007 va publicar el seu primer llibre de poemes "Los fòssils (al ras)", també a LaBreu Edicions.<br />
<br />
A "L'hora del lector", a banda de Todó, Manzano també entrevistarà els escriptors Cesc Martínez, autor d'"Opi i sardines"; Gonzalo Torné, que presentarà "Hilos de sangre", i Pere Antoni Pons, responsable de "Tots els dimonis són aquí". Els autors parlaran, a la primera part del programa, de les seues novetats literàries i dels aspectes en comú que s'hi poden trobar. D'altra banda, en el primer reportatge, Marina Espasa i Enric Juste visiten la llibreria Quera, fundada fa gairebé un segle. Per la seua banda, Xavier Antich parlarà d'"Indigneu-vos!", del filòsof francès Stéphane Hessel. Per acabar el programa, també hi haurà una animació de l'Enric Juste sobre la reedició dels tradicionals àlbums de cromos de l'editorial Bruguera. Aquesta edició de "L'hora del lector" es reemetrà, també pel 33, el dimarts 5, a partir de les 23.50Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-65532490392878685872011-03-18T17:48:00.002+01:002011-03-18T22:02:06.343+01:00L'escriptor japonès Haruki Murakami és el XXIII Premi Internacional Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmDuc9b9T2fnxO1PYU_h0Z9ZD7ROBsY8HXBiDGUmYOs3l-cJblg6vV4dM4kgLKAG1xJrAQuOJZMfabbIN_-DeTkhYFLxtBl_Vv0-i-fWH8Nf9CVzHW6mbGfrIVnL_XNWTz1vysGjatLbtJ/s400/murakami.jpg" border="0" height="225" width="400" /></div><div><br /></div>El govern de la Generalitat ha concedit el XXIII Premi Internacional Catalunya a l’escriptor japonès <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Haruki_Murakami"><b>Haruki Murakami </b></a>en reconeixement a la seua obra narrativa que, segons recull l’acta del jurat, ha esdevingut “un referent destacat del panorama literari mundial” i ha construït “un pont literari entre Orient i Occident”. Així ho ha anunciat avui el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, al costat del president delegat del jurat, Xavier Rubert de Ventós, i l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, que forma part del jurat. Murakami rebrà el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el proper 9 de juny en un acte al Palau de la Generalitat.<br /><br />Després d’analitzar les 196 candidatures presentades de 59 països diferents, i tal com ha anunciat el president delegat del guardó, Xavier Rubert de Ventós, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXIII Premi Internacional Catalunya a Haruki Murakami “en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha trascendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; a la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor, i al fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals foranies”.<br /><br />El portaveu del Govern ha posat de manifest que la “coincidència” de la decisió del jurat amb la situació que es viu al Japó fa que “aquesta voluntat que identifica el jurat de construir ponts literaris entre Orient i Occident sigui avui més vigent que mai”. “Des de Catalunya és una manera més, no pensada ni dissenyada, de testimoniar la solidaritat amb el poble japonès”, ha manifestat Homs. Segons el portaveu del Govern, la distinció de Murakami dóna “continuïtat” al “prestigi” acumulat pel Premi Internacional Catalunya al llarg dels seus 23 anys. “Una vegada més està a l’alçada i al nivell de tots els seus premiats, del jurat i dels membres de la institució que els representa, la Generalitat de Catalunya”, ha sentenciat.<br /><br />De la seua banda, l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, ha subratllat “la importància i l’interès tècnic i literari” de l’obra de Murakami, de qui n’ha glossat la figura. Segons Castellet, Murakami “ha trencat la tradició de la literatura japonesa, no per haver trencat els continguts, sinó per haver trencat la tradició japonesa a través de la tècnica”.<br /><br /><br /><b>Agraïment de Murakami</b><br /><br />Després de conèixer el veredicte, Murakami ha manifestat el seu agraïment en un escrit adreçat al jurat. L’escriptor japonès s’ha mostrat “molt honorat” per un premi que, segons ha manifestat, servirà com a “estímul” i “encoratjament” en un dels “temps més difícils” pel país. “Els meus compatriotes estan passant ara els temps més difícils, patint pel ferotge terratrèmol i els seus efectes. En aquests moments no tinc una idea exacta del que s’esdevindrà després ni quin tipus de contribució em serà possible fer pel meu país”, ha manifestat Murakami, que clou en l’escrit: “espero que aquest premi i el reconeixement de la meva obra per part de la gent de Catalunya pugui constituir una certa forma d’encoratjament per a la meva gent. Necessitem, suposo, qualsevol tipus d’estímul en aquests temps tan difícils”.<br /><br />Nascut a Kyoto el 1949, Murakami és llicenciat en literatura i dramatúrgia per la Universitat de Waseda. Va escriure el seu primer llibre als 39 anys, Kaze no uta o kike (<i>Escolta com canta el vent</i>), amb el qual va guanyar el premi literari Gunzu, destinat a escriptors emergents.<br /><br /><b>El premi</b><br /><br />Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Està dotat amb 80.000 euros i l’escultura<i> La clau i la lletra</i> d’Antoni Tàpies. L’any passat es va concedir a l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter. Els guardonats del premi, des de 1989 fins a l’actualitat, són: el filòsof anglès Karl R. Popper, filòsof anglès; el físic pakistanès, Abdus Salam, físic pakistanès; l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau; el violoncel·lista rus Slava Rostropòvitx, violoncel·lista rus; el genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza: el filòsof francès Edgar Morin, filòsof francès; els polítics txec Václav Havel i alemany Richard von Weizsäcker (compartit); l’escriptor turc Yashar Kemal; l’economista indi Amartya Sen; el polític francès Jacques Delors; l’escriptora anglesa Doris Lessing; l’historiador marroquí Abdallah Laroui; l’historiador i cooperant italià Andrea Riccardi; l’assagista nord-americà Harold Bloom; l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi; el filòsof palestí Sari Nusseibeh i l’escriptor israelià Amos Oz (compartit); l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss; el bisbe brasiler Pere Casaldàliga; el biòleg nord-americà Edward O. Wilson; la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana Daw Aung San Suu Kyi (compartit); el videoartista nord-americà Bill Viola; l’expresident dels EUA Jimmy Carter, i enguany l’escriptor japonès Haruki Murakami.<br /><br />El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciencia, l’economia, les arts i la cultura. En aquesta XXIII edició del Premi els membres del jurat són: la historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia, Wijdan Al-Hashemi, l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Juan Manuel Bonet, l’escriptor i editor Josep Maria Castellet, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, el filòsof Edgar Morin, el sociòleg Richard Senté, la biòloga Anna Veiga, i el físic Jorge Wagensberg. Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala la secretària.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-59040528809003103152011-03-16T16:51:00.000+01:002011-03-16T16:51:35.135+01:00'Tens un racó dalt del món' convida Marta Monblant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQA-CoikN46mHX6LBr-io1AchDbIM_NCnvxAYu1IiVtrDuS_nRoUAxkeiHNq1-1GcA1re0dNom1Oax6NOagkM3hJ6oQU8PqNpHse1TwaaB8f6fWQ7xxEvoy83h0US8Tah13W2XHYkguSk/s400/TUR+41+Marta+Momblant+i+Jesus+M+Tibau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQA-CoikN46mHX6LBr-io1AchDbIM_NCnvxAYu1IiVtrDuS_nRoUAxkeiHNq1-1GcA1re0dNom1Oax6NOagkM3hJ6oQU8PqNpHse1TwaaB8f6fWQ7xxEvoy83h0US8Tah13W2XHYkguSk/s400/TUR+41+Marta+Momblant+i+Jesus+M+Tibau.jpg" width="400" /></a></div>Aquest dimecres 16 de març, a partit de les 21.00 hores,<b><a href="http://jmtibau.blogspot.com/"> Jesús M. Tibau</a></b> parlarà de teatre al programa <b><a href="http://tensunraco.blogspot.com/">Tens un racó dalt del món</a></b> de Canal 21 amb Marta Momblant. Barcelonina d'origen però enamorada i resident a la muntanya màgica i al poble de Beseit, Momblant té una llarga trajectòria en la direcció i en la dramatúrgia teatral. Ha estat deixeble del tortosí Ricard Salvat, ha treballat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a La Maestranza de Sevilla i al The Royal Opera House, Coven Garden de Londres. A més, també és autora d'obres teatrals, com ara <b><a href="http://jmtibau.blogspot.com/2011/01/fora-de-temps-fora-de-lloc-de-marta.html">Fora de lloc, fora de temps</a></b>, però també de narrativa, com ara la novel·la La venta de l'Hereva, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a les lletres catalanes a l'Aragó. El programa es repetirà en diverses redifusions al llarg de la setmana, però també es pot veure per internet a la mateixa hora a la secció<a href="http://www.teveon.tv/endirecte.php"> <b>Directe</b></a> i, més tard, a la secció de <a href="http://www.teveon.tv/televisio_pr.php"><b>Programes</b></a> de la web de <b><a href="http://www.teveon.tv/">Teveon</a>.</b>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-47516747673910818502011-03-10T10:01:00.001+01:002011-03-16T18:24:39.182+01:00'Manuel Pérez Bonfill', converses amb Xavier Garcia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBc5ztWcbJUK22pFCoi-Li4mmIcVmqY8DA1v07-LAasOC2mOUiSXNJMr-Ml3P1PRZ2hPBB19FjrW-mN12ACEH1s_BY454mGXoBenD0DZk3eUbjEKR60abGetM8GmCHC4_d8_ebaj-Hu6Y/s320/MANEL-GARCIA--PUJ--%2528COB%2529.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBc5ztWcbJUK22pFCoi-Li4mmIcVmqY8DA1v07-LAasOC2mOUiSXNJMr-Ml3P1PRZ2hPBB19FjrW-mN12ACEH1s_BY454mGXoBenD0DZk3eUbjEKR60abGetM8GmCHC4_d8_ebaj-Hu6Y/s320/MANEL-GARCIA--PUJ--%2528COB%2529.gif" /></a></div>Manuel Pérez Bonfill és un dels noms propis de la cultura de les Terres de l'Ebre. Nascut a Tortosa al 1926, ha combinat un ingent tasca com a escriptor, professor i activista cultural. Una triple faceta de la qual parteix el periodista i escriptor Xavier Garcia Pujades per dur a terme un retrat de la seua vida i la seua obra. "Manuel Pérez Bonfill" (2011, Onada Edicions) és una biografia en forma d'assaig. Els dos intel·lectuals van tindre un seguit de converses, de les quals Garcia Pujades s'ha servit per composar un recorregut per la trajectòria del Creu de Sant Jordi 2010.<br /><br />Pérez Bonfill ens parla de la seua joventut, de la Guerra Civil i de l'escàs moviment cultural de la posguerra que el van dur, junt altres literats tortosins, a impulsar la revista <i>Géminis</i>, així com els seus articles per al setmanari <i>L'Ebre Informes</i>, dintre del qual publicà la secció <i>Bon Dia Cultura Catalana</i>. Una tasca motivada per la idea de responsabilitat cap el camí de les llibertats i la justícia social.<br /><br />També ens conta els inicis de la seua obra, amb contes en castellà, que van encetar una llarga i exitosa carrera literària. En la seua carrera, ha abastat la narrativa, el conte i la poesia visual. Quant a la seua vessant docent, Pérez Bonfill ha estat professor de dues generacions de tortosins, i va motivar els alumnes a prendre part activa en l'escriptura, el teatre i el periodisme, una labor que li va atorgar diversos guardons com el Sebastià Campos Tarré o el Tió i Noé al mèrit cultural. Són només uns apunts de l'extensa feina que ha dut a terme aquest personatge de les lletres en més de mig segle.<br /><br />Xavier Garcia Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) és assatgista, periodista i biògraf. Entre la seua obra hi destaquen <i>Homenots del sud</i> (1994 i 2004, Edicions El Mèdol i Arola Editors), <i>Catalunya també té sud </i>(1997) i <i>Memòria de la Catalunya Nova</i> (2001), publicats a Flor del Vent, i, entre molts d’altres, <i>Catalunya es revolta </i>(2003, Angle Editorial).<br /><br />"Manuel Pérez Bonfill" es publicarà per Onada Edicions per a la festivitat de Sant Jordi. És el primer volum de la col·lecció <i>Gent Nostra</i>, dedicada a les personalitats de les nostres terres.<br /><br /><b>Via <a href="http://premsaonada.blogspot.com/">Onada Edicions</a></b>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-67359407511122231042011-03-04T18:23:00.000+01:002011-03-04T18:23:52.376+01:0080 anys amb Gerard Vergés<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgweZ-7IpnvvjtiHFFO0S0VQ5jYdfUFT4cFDX8M2WJTrT3yR0CuPiVqfFnX_PWzzYxXm9NMZiphniOWrkeRG9zXaABA328GJXXQN-tREC-BJzBoezKcjxNDF5y9hnGNM3CsTN17G1ysLI2Y/s1600/gerardverges.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgweZ-7IpnvvjtiHFFO0S0VQ5jYdfUFT4cFDX8M2WJTrT3yR0CuPiVqfFnX_PWzzYxXm9NMZiphniOWrkeRG9zXaABA328GJXXQN-tREC-BJzBoezKcjxNDF5y9hnGNM3CsTN17G1ysLI2Y/s320/gerardverges.jpg" width="320" /></a></div>El Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE) acaba d'anunciar que se suma als actes del Dia Mundial de la Poesia amb l'organització d'activitats amb motiu del 80è aniversari del poeta i assagista tortosí <b><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gerard-verges">Gerard Vergés i Príncep. </a></b>Així, hi ha previst de divulgar l'obra de Vergés entre l'alumnat dels cursos de català per a adults i entre el voluntariat lingüístic, mitjançant la distribució d'un tríptic informatiu i d'un cartell commemoratiu. A banda, es fomentarà la lectura dels poemes de Vergés, en especialment el que porta per títol <i><b><a href="http://lletra.uoc.edu/especials/folch/gverges.htm">Parlo d'un riu mític i remorós.</a></b></i> També es visualitzarà a les aules un vídeo que <b><a href="http://www.sies.tv/video/estem-mancats-d-autocritica.html">Sies.tv</a></b> va dedicar al poeta de Tortosa. A més a més, del 7 al 21 de març, la <b><a href="http://www.bibliotecamarcellidomingo.blogspot.com/">Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa</a></b> farà una exposició dels llibres de Vergés a la primera planta de la sala de lectura.<br />
<br />
<a title="View Tríptic del 80è aniversari de Gerard Vergés. on Scribd" href="http://www.scribd.com/doc/50033335/Triptic-del-80e-aniversari-de-Gerard-Verges" style="margin: 12px auto 6px auto; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 14px; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; -x-system-font: none; display: block; text-decoration: underline;">Tríptic del 80è aniversari de Gerard Vergés.</a> <object id="doc_9966" name="doc_9966" height="600" width="100%" type="application/x-shockwave-flash" data="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf" style="outline:none;" > <param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf"><param name="wmode" value="opaque"><param name="bgcolor" value="#ffffff"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="FlashVars" value="document_id=50033335&access_key=key-1wmw3vleqaz5pchl44zx&page=1&viewMode=list"><embed id="doc_9966" name="doc_9966" src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=50033335&access_key=key-1wmw3vleqaz5pchl44zx&page=1&viewMode=list" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="600" width="100%" wmode="opaque" bgcolor="#ffffff"></embed> </object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-43222973751964885412011-03-04T13:24:00.001+01:002011-03-04T13:25:17.751+01:00"L'home de la maleta', a "L'hora del lector"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.ebook62.cat/fitxers_1/llibres/fitxers/13703/L-home-de-la-maleta350.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.ebook62.cat/fitxers_1/llibres/fitxers/13703/L-home-de-la-maleta350.jpg" /></a></div>Penso que serà una de les obres més comprades en la propera diada de Sant Jordi. <a href="http://www.escriptors.cat/autors/solsonar/"><b>Ramon Solsona</b></a> presenta la novel·la <b><a href="http://www.ebook62.cat/llibre_lhome-de-la-maleta_13703_ebook.html">"L'home de la maleta" </a></b>aquest diumenge al programa "L'hora del lector" del canal 33 (19.55 hores). Emili Manzano conversarà amb l'autor de l'últim premi Sant Jordi, editat per Proa, qui explica la història d'un antic músic d’orquestra de ball que decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seues tres filles.Però l’home sempre ha anat a la seua i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén gens, ja que el món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, el protagonista mira al seu voltant amb una mirada càustica, i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. Amb tot, quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.<br /><br />A banda, també a "L'hora del lector" d'aquesta setmana, l'escriptor Mathias Enard, la traductora Anna Casassas i la professora de la Universitat de Girona, Marta Delclos, recomanaran llibres. També participaran en el programa els col·laboradors habituals, Víctor-M. Amela i Xavier Antich. Finalment, en el reportatge, Marina Espasa i Enric Juste parlen amb Martin Amis sobre la seua nova novel·la, "La viuda prenyada". A banda, els poetes Jaume C. Pons Alorda i Joana Bravo faran la secció de poesia, dedicada aquesta setmana a la poesia èpica.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-21501262403598540222011-03-02T00:55:00.002+01:002011-03-16T17:26:49.689+01:00II Jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa<object height="380" width="440"><param name="movie" value="http://www.youtube-nocookie.com/v/GwnlPQkTWwE?fs=1&hl=ca_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube-nocookie.com/v/GwnlPQkTWwE?fs=1&hl=ca_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="440" height="380"></embed></object><br /><br />L'escriptor i blocaire <a href="http://jmtibau.blogspot.com/"><b>Jesús M. Tibau </b></a>ens ha proposat participar el proper dissabte, 5 de març, en la <b><a href="http://jmtibau.blogspot.com/2011/02/2a-jornada-de-bookcrossing-massiu.html">II Jornada de Bookcrossing Massiu de Tortosa</a></b>, en què un centenar de llibres seran alliberats en diversos punts de la ciutat. Com ja sabreu, el bookcrossing consisteix a deillar llibres en espais públics, perquè la gent els puga descobrir, recollir, llegir i, si així ho volen, tornar-los a alliberar. Els llibres alliberats són obres del mateix Tibau, però també altres volums cedits per la biblioteca municipal Marcel·lí Domingo i per les editorials Cossetània, La Campana, Fonoll, Club Editor, Perifèric, March Editor, Llibres de l'Índex o La Galera. Un grup de voluntaris col·laborarem amb Tibau per alliberar els llibres arreu del municipi: Brian Cutts, Sílvia Panisello, Juanma Garcia, Emigdi Subirats, Daniel Gil... En el nostre cas, ens toca alliberar-los al barri de Ferreries. Teniu més informació sobre la II Jornada de Bookcrossing Massiu de Tortosa al bloc <a href="http://jmtibau.blogspot.com/2011/02/2a-jornada-de-bookcrossing-massiu.html"><b>Tens un racó dalt del món.</b></a><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/2011/02/2a-jornada-de-bookcrossing-massiu.html" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi45PIta23CzsrzVBzkzoqTzc5D-FBCD6UrxkNbYCHPGXtxeZ_b2AAGlc1I0vECLQ9to1r2oQrRWdqrHjsF4_YNjuM1AxxjXA5Uon_h0_XFm4pOBqC97EgzpYvvo-flqOQm_jSCtzVcJ6M/s320/DSCF6706.jpg" width="320" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-17694966721131314842011-03-01T11:38:00.000+01:002011-03-01T11:38:00.232+01:00Simfonia de paraules, de Teresa Bertran<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWrg9weaS3P-HaBB7AYqaWjoWb04-RoLe30B0HdxAW8YVHxJZxrAlnhNRMSvsaJVtPcXWt46aTwt2to12bGoxePPGRa7etuFDjUrdPVuqC9Mljy0qmtQv2jH2O6CzxhOO-TdsDmbXPnEw/s1600/simfonia+de+paraules.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568472878496340338" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 144px; height: 200px;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWrg9weaS3P-HaBB7AYqaWjoWb04-RoLe30B0HdxAW8YVHxJZxrAlnhNRMSvsaJVtPcXWt46aTwt2to12bGoxePPGRa7etuFDjUrdPVuqC9Mljy0qmtQv2jH2O6CzxhOO-TdsDmbXPnEw/s200/simfonia+de+paraules.jpg" border="0" /></a>Guardonada amb el I Premi de narrativa Breu Ciutat d'Amposta, Teresa Bertran ens explica a Simfonia de paraules, seguint diversos ritmes de la narració, la creació d'una de les institucions més emblemàtiques de la ciutat: La Lira Ampostina. </div><div align="justify">Un dels protagonistes d'aquesta història la recrea en primera persona, i reviu els moments més emotius gairebé amb la mateixa il·lusió, i els moments més tristos també amb dolor. En aquest llibre Teresa Bertran ens explica de nou com aquells pagesos de principis del segle XX encaraven de forma tenaç la dura i feixuga tasca de construir el delta amb les mans; i com robaven temps al descans per viure la música, i com els dits ferits pel dur treball relliscaven pels pistons dels instruments comprats amb els minsos estalvis. No me'n puc estar de llegir-ne un fragment.<br /><div style="text-align: right;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com">Jesús M. Tibau<br /></a></div></div><div align="justify"></div><br /><iframe class="youtube-player" title="YouTube video player" src="http://www.youtube.com/embed/DjUC-UdzypU" type="text/html" frameborder="0" height="350" width="425"></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-8115105697786837662011-01-17T23:11:00.000+01:002011-01-17T23:11:00.697+01:00L'edat d'or, d'Artur Bladé<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEyWkrwoSp57bwTUhm2IvUY8snZNyba402uFDKVJ5NGFt8WNuOCx-jbdrFEvmXdKeqPdHSoJEooDZ-aFKfuxLOzIrmv1irNrhIHoT3X1gjcz3bHH-XJfARcIxSp0kLQZPTPIwY751laY/s1600-h/edat+d%27or.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5364270184150589986" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 134px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEyWkrwoSp57bwTUhm2IvUY8snZNyba402uFDKVJ5NGFt8WNuOCx-jbdrFEvmXdKeqPdHSoJEooDZ-aFKfuxLOzIrmv1irNrhIHoT3X1gjcz3bHH-XJfARcIxSp0kLQZPTPIwY751laY/s200/edat+d%27or.jpg" border="0" /></a><a href="http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=864">L'edat d'or</a>, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.<br /></div><div align="justify">Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify">I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><em>"Quan no n'hi ha</em> (culpables), <em>cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."</em></div><div align="justify"><em><br /></em></div><div align="justify"><em>"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."</em></div><div align="justify"><em><br /></em></div><div align="justify"><em>"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."</em></div><div align="justify"><em><br /></em></div><div align="justify"><em>"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."</em></div><div align="justify"><em><br /></em></div><div align="justify"><em>"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."</em></div><div align="justify"><em><br /></em></div><div align="justify"><em>"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."</em></div><div align="justify"><em><br /></em></div><div align="justify"><em>"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."</em></div><div align="right"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-74807992882886578442011-01-12T23:03:00.000+01:002011-01-12T23:04:19.914+01:00La vall del miracle, d'Armando Vericat<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpDnbiyECNDxP7wZSVGghiRe8n13jJeFHlwD37yXgxMDeTCM7Glvnbyp1qefevGKnkpR8_igP16glN3ypOPvgZLD70RwwnYeinGf6XLcGcldFQyluW5gvMFBRZqcQntY9EegVaq5mvi40/s1600/La_vall_del_Miracle.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5554392803562921618" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 133px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpDnbiyECNDxP7wZSVGghiRe8n13jJeFHlwD37yXgxMDeTCM7Glvnbyp1qefevGKnkpR8_igP16glN3ypOPvgZLD70RwwnYeinGf6XLcGcldFQyluW5gvMFBRZqcQntY9EegVaq5mvi40/s200/La_vall_del_Miracle.jpg" border="0" /></a>Segle XVI. Un monjo amb poca vocació religiosa ha de fugir del seu poble natal, al sud de França, per problemes de faldilles. Fa cap a Bot, a la Terra Alta, però allí, les seves aficions pel gènere femení li portaran més problemes, tot i que li permetran conèixer l'amor de la seva vida. Ha de tornar a fugir, cametes ajudeu-me, ferit de mort. Un metge de Tortosa el sentencia, però "miraculosament" es guareix al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera. </div><div align="justify">Fins aquí, la novel·la té tota l'aparença de comèdia, frívola fins i tot, però tot es capgira arran d'uns tràgics fets que ens omplen de misteri i que avicien el lector a llegir de forma trepidant fins al final. Cal resoldre el misteri d'un salvatge assassinat. És fàcil i de gran utilitat carregar les culpes al sospitós que tenim més a mà, però la força de l'amistat, o del remordiment, pot canviar el destí. No us explico el final.</div><div align="justify">Una història de monjos tractats com a hòmens, amb els seus pecats i les seves virtuts, que li val a l'autor el XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.</div><div align="right"><span style="font-size:85%;"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></span></div><div align="justify"></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-78128167535807641262010-12-27T10:07:00.000+01:002010-12-27T10:07:00.159+01:00La princesa de jade, de Coia Valls<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM76xWRkhegWrj_h-7lTauiCZBjHAxZKDlzlGOyovodraOHYf32Nt35-nq8f0qxUAVAp-KpHXnS3kFZxsIWBQArKrSUklsm_sueIYSd2aBeS2gRDdROpbD-0LVu7_kf7j2N7jbtrnpDxQ/s1600/La-Princesa-de-Jade.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538277839760899282" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 132px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM76xWRkhegWrj_h-7lTauiCZBjHAxZKDlzlGOyovodraOHYf32Nt35-nq8f0qxUAVAp-KpHXnS3kFZxsIWBQArKrSUklsm_sueIYSd2aBeS2gRDdROpbD-0LVu7_kf7j2N7jbtrnpDxQ/s200/La-Princesa-de-Jade.JPG" border="0" /></a>Amb La pincesa de jade, <a href="http://coiavalls.wordpress.com/">Coia Valls </a>ha obtingut el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2010. La trama és fàcil d’explicar, tot i que us recomano el comentari del <a href="http://www.llibrevell.cat/wp/ressenya-la-princesa-de-jade/">Diari d'un llibre vell</a>. En resum, ens trobem a l’any 551 i Justinià, emperador de Bizanci, atenent la darrera voluntat de l’emperadriu Teodora, envia un grup d’expedicionaris a la Xina per a fer-se amb el secret de la seda. Penso que tant els personatges que emprenen l'expedició, com els que es queden a Bizanci, com els que s'afegeixen al viatge, són plens de simbolisme. El grup el formen uns teixidors (Xenos i el seu fill Únian, acompanyat de l'amic Fiblas), una monjos nestorians (Rashnaw i el deixeble Trystias) i uns soldats encapçalats pel jove Lysippos (el seu superior Belisari es queda a Bizanci). És a dir, homes que dominen la tècnica, l'esperit i l'acció. Les relacions que s'estableixen entre ells, plenes de dubtes i malfiances a l'inici, i de comprensió i estima al final, les seves motivacions i aprenentatges particulars, formen gran part de la trama del llibre. Però de fet, tots aquests homes són empesos per l'aparició de tres dones: Teodora, que és qui promou tota la història, la musulmana Najaah que s'afegeix durant el viatge, i la princesa Yu.<br /></div><div align="justify">Però l'autèntic personatge de la novel·la, que li dóna consistència i sentit, és el Viatge. Coia Valls ens fa amb aquesta novel·la una reflexió sobre què representa el viatge, el seu destí, el seu origen. El camí: passat, present i futur en un simple traç.</div><div align="justify">Us deixo amb uns quants fragments:</div><div align="justify"><em>“Viatjar és descobrir a cada pas la veritat de tot el que han deixat enrere.”</em></div><div align="justify"><em>“No és fàcil abandonar la ciutat. Mentre hi romans encara penses que tot és possible.”</em></div><div align="justify"><em>“Si mires enrere, el camí s’amaga entre els revolts per tornar a aparèixer més petit, més llunyà, però sempre buit.”</em></div><div align="justify"><em>“Caminar no sempre es tradueix en guanyar terreny.”</em></div><div align="justify"><em>“Quina és la direcció a prendre si la por et condemna a les tenebres?”</em></div><div align="justify"><em>“Sense apartar-s’hi, li recorre l’oval de la cara amb la punta dels dits. Sent que es tracta d’un privilegi semblant al de caminar pel perfil de la lluna.”</em></div><div align="justify"><span style="color:#ffffff;">.</span></div><div align="right"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-63933802942209723462010-12-21T10:05:00.000+01:002010-12-21T10:05:00.281+01:00Oli en un llum, d'Ignasi Revés<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFJnEFMkvo2KJrStc-JLyMW8YpXyOd_gkMQm4cHhhk4Sw9wz1jzskhofGbR75KY5IWZfCxit0p4pHJCS71aDebP-j6EBhNi1nohACiPQsmsMBfO0AjwtahA0Q_Czz73eoggBCw3677Ds/s1600/oli+en+un+llum.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5530562135465357426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 143px; CURSOR: hand; HEIGHT: 186px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWFJnEFMkvo2KJrStc-JLyMW8YpXyOd_gkMQm4cHhhk4Sw9wz1jzskhofGbR75KY5IWZfCxit0p4pHJCS71aDebP-j6EBhNi1nohACiPQsmsMBfO0AjwtahA0Q_Czz73eoggBCw3677Ds/s200/oli+en+un+llum.jpg" border="0" /></a>Coneixia les gustoses dots narradores <a href="http://esmorzarsdeforquilla.blogspot.com/">d'Ignasi Revés</a> a través dels seus llibres d'itineraris d'esmorzars per Lleida i les Terres de l'Ebre, i ara tocava tastar la seva primera novel·la, Oli en un llum, editada per <a href="http://www.editorialfonoll.cat/index.aspx">Fonoll</a>. El llibre ens narra la vida quotidiana del Joan, un jove pagès d'un poble de Les Garrigues, del seu somni de transformar el tros d'ametllers (sempre de collita tan fràgil) en oliveres, que topa amb el caràcter conservador de son pare, les seves dificultats per trobar parella, les disbauxades nits de cap de setmana on poder desfogar-se... I no només del Joan, sinó de tot un seguit de personatges i ambients que els que som de poble com jo coneixem perfectament. Priorat i Les Garrigues són comarques veïnes, i molts dels fragments dels llibre m'han semblat fotografies que reconec amb facilitat. </div><div align="justify">En resum, un bon retrat d'una forma de vida que està en perill d'extinció, però que compta encara amb herois i heroïnes que resisteixen amb tossuderia de titans. </div><div align="justify">I no, la vida no és sempre com oli en un llum.</div><div align="justify"><span style="color:#ffffff;">.</span></div><div align="right"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4107562881646153660.post-72902923750335411552010-12-14T10:03:00.000+01:002010-12-14T10:03:00.458+01:00Dobles parelles, de Montse Banegas<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT102kP_hQLzwh3q5gkjUvKfyxqoil0tBXWNiO3hZh32LF3nykcAYsnfV-yGU7o2l65q1Dsm0C5JYt-UhX_QCewMm-rnCllrNgIP_W2Z0IUMBafQ2_TD511sWI0UYF-4TD-sM2nZm-XaM/s1600/dobles-parelles-350.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544932460068773746" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 131px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT102kP_hQLzwh3q5gkjUvKfyxqoil0tBXWNiO3hZh32LF3nykcAYsnfV-yGU7o2l65q1Dsm0C5JYt-UhX_QCewMm-rnCllrNgIP_W2Z0IUMBafQ2_TD511sWI0UYF-4TD-sM2nZm-XaM/s200/dobles-parelles-350.jpg" border="0" /></a>Després d' <a href="http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/una-dona-incomoda-de-montse-banegas.html">Una dona incòmoda</a>, Montse Banegas publica el segon llibre, Dobles parelles. En aquesta novel·la, l'autora de Flix caricaturitza part de la seva generació, encarnada en dos germans bessons, la Mireia i el Carles. Dues persones que viuen a Barcelona i Londres respectivament, acomodadament, gaudint de sopars amb amics on el comentari de les qualitats del vi és obligatori, de la roba de disseny, d'una bona feina, d'unes parelles comprensives... Però tot plegat no els proporciona altra cosa que insatisfacció, una insatisfacció que no esmena el buit que els corca per dintre, i que intenten omplir a través de les cames d'una bella i adolescent alumna de l'institut o del pit escultural d'un cambrer mulato.<br /></div><br /><div align="justify">Es troben confusos i, en mig de tot plegat, després de la mort del seu pare, comproven astorats la reconversió vital de la seva mare que, després de dècades d'abnegada i fosca dedicació a la família, renaix amb un color i il·lusió inaudits, que xoca frontalment amb la boira en què es creuen naufragar.</div><br /><div align="justify">Al final, un canvi radical en les seves vides aporta un fil d'esperança, però la mare coneix perfectament el tarannà dels seus fills.</div><br /><div align="justify">Una novel·la que ens farà reflexionar sobre la contradictòria infelicitat i dubtes que ens regala l'acomodada vida occidental, plena de plaers banals de disseny, on la brutícia es recicla de forma organitzada en compartiments de colors, on s'usa la bicicleta per no malmetre el medi ambient mentre s'organitzen vols intercontinentals per plaer.</div><div align="justify"><span style="color:#ffffff;">.</span></div><div align="right"><a href="http://jmtibau.blogspot.com/">Jesús M. Tibau</a></div>Unknownnoreply@blogger.com0