Pàgina Ebrenca

Francesc Pujols per ell mateix, d'Artur Bladé i Desumvila

2012-02-05T17:26:00.000+01:00

Cossetenània Edicions ha publicat el número 11 de la col·lecció de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, inclòs al Cicle de les Biografies. Al volum hi destaca el llibre Francesc Pujols per ell mateix, on Artur Bladé ens relata la vida d'un dels personatges més importants i singulars de la cultura catalana de la 1a meitat del s. XX, fruit de les llargues converses que van mantenir durant l'exili a Montpeller. Al talent narrador d'Artur Bladé s'hi afegeix la vida i genialitat de Francesc Pujols, amb la qual cosa el resultat ha de ser brillant a la força. Com sempre, llegir Bladé esdevé un plaer de difícil comparació, i no me'n puc estar de mostrar-vos dos petits fragments: una breu i bella descripció de Montpeller, i el relat de la mort del germà petit de Pujols, un àngel com ell mateix explica:

Jesús M. Tibau

Primavera, estiu, etcétera, de Marta Rojals

2012-01-24T10:25:00.000+01:00

Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.

Aquesta és la sinopsi que ens ofereix l'editorial de la novel·la Primavera, estiu, etcétera, de Marta Rojals, i el poble és la Palma d'Ebre.

Jo també sóc d'un poble petit, de Cornudella de Montsant, i quan tornava al poble en autobús, sempre ens aturàvem a la Venta del Pubill per fer intercanvi de passatgers amb l'autobús d'una altra línia amb destí final a la Palma d'Ebre. Aquestes eren fins ara les referències que jo tenia del poble; un misteriós i desconegut destí final.
Però després de llegir el llibre sento compartir moltes coses més amb l'autora, potser perquè els que som de pobles petits estem fets d'una pasta similar.
M'identifico perfectament amb els records de la protagonista lligats als fets d'anar al tros (ella a l'auliva, jo a l'avellana), aquesta mena de baixa autoestima en veure arribar als forasters, sovint de Barcelona, exempts de tasques similars i amb certa aureola de glamour.
Després d'haver estudiat fora del poble, i d'haver-hi viscut lluny molts anys, també m'és familiar aquesta estranya sensació quan hi tornes; en part com si mai n'haguessis marxat, i en part com si tot et fos desconegut, com si t'haguessis convertit en un estrany.
A més, el llibre és ple de paraules que reconec perfectament i que em són molt estimades: cunya, minjar, mi-te-la, jaio, dingú, puesto, llanguanissa...
Un viatge emotiu als records i a la terra, que sovint són el mateix.

Jesús M. Tibau

La font de la salut, de Vicent Sanz

2012-01-21T10:24:00.000+01:00

La font de la salut, de Vicent sanz, Edicions Saldonar
La Font de la Salut és un lloc concret en el món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran.

Aquest llibre és una reivindicació de la il·lusió d’existir, de la puresa de les sensacions. La percepció i els sentits intervenen en un recorregut per un espai, des d’ara ja mític, que condensa el temps ancestral i l’actual.
D'aquesta manera, l’evocació d'un paisatge i una història es transforma en una passió continguda, gairebé estoica, i permet recrear el to d’un lirisme popular que remet a la identitat compartida dels orígens. La Font de la Salut es pot llegir també com una guia apòcrifa.

Jesús M. Tibau

Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó

2012-01-18T10:21:00.002+01:00

Notes d'un estudiant que va morir boig és una novel·la que tan sols amb el seu títol ja ens transporta a l'ambient angoixant que sovint ens crea el seu autor. Sebastià Juan Arbó la va reescriure diverses vegades durant la seva vida, però aquest edició que ens presenta Club Editor és la primera, la més impulsiva i visceral. Ens presenta un protagonista angoixat i angoixant, sovint cínic, que s'allunya d'una societat que no comprèn ni el comprèn. Una obra escrita el 1933 que ens pot resultar ben actual, simplement perquè és eterna, amb un estil aparentment desordenat i atribolat, com el pensament del seu protagonista. S'avança al temps a una altra novel·la mitificada que m'ha recordat més d'un cop: El vigilant en el camp de sègol, de Sallinger.

"Ara no tinc diners. Ni diners, ni ganes d'estudiar. Ni treball, ni ganes. Si tenia diners compraria una dona." (Aquesta frase no us recorda certa generació Nini?)

"Vaig pensar que em fatigava l'enginyeria i vaig estudiar lletres. Ara veig que em fatigava l'estudiar."

"La crisi econòmica i els perills del nacionalisme esdevindrien jocs puerils per a entreteniment de desvagats." (És o no és actual?)
"Esperava una cosa; no venia i n'esperava una altra."
"Sóc com el gos que ha vist volat guatlles dels matolls i roman sense entrar-hi per fer-se la il·lusió que encara n'hi ha. Al fons, però, sap que han volat totes."
Jesús M. Tibau

L'espiera, de Francesca Aliern

2011-11-13T08:52:00.000+01:00

L'espiera és la ració de segle XX que enguany ens explica Francesca Aliern, a l'espera de la que ens presentarà, sense dubte, la primavera vinent; perquè ella mai falta a la seva cita anual amb uns fidelíssims lectors i lectores. El global de la seva obra es converteix en mirall d'un segle que tenim encara present al record. Francesca no viatja lluny en l'espai ni en el temps per a explicar les seves històries, en té prou en moure's per la seva Xerta i pessigar de moments viscuts o, com a molt, de vides narrades de primera mà.
Com sempre diu l'amic Emigdi, la Paquita no ens pot enganyar (ni ho pretén), i si mai escriu un llibre amb pseudònim, la descobrirem de seguida.
Possiblement és l'autora ebrenca a qui millor li escau l'adjectiu "social". Les seves novel·les sempre delaten injustícies, subratllen les diferències existents entre classes socials, les marginacions de caràcter sexual. Però també posen de manifest les passions que fan ballar els éssers humans.
A L'espiera, Francesca viatja a principis del segle XX, a un poble atemorit per les desaparicions repetides de noies, en estranyes circumstàncies. La por és mala consellera, i sovint necessita culpables a qui assenyalar. Però el que de veritat vol posar de relleu l'autora, és l'empresonament que pateixen les persones, sobretot les dones, atrapades als seus cercles socials, lligades o bé per la moral del temps, o per les mancances econòmiques. En aquest ambient social, la hipocresia i la doble moral prenen vida, si un s'ho pot permetre; i sempre s'ho permeten els mateixos.
Jesús M. Tibau

Les cartes marcades, de Raimond Aguiló

2011-11-11T08:49:00.001+01:00

L'any 2009, Raimond Aguiló va fer un treball de recerca al voltant d'un cosí germà del seu pare, afusellat durant el règim franquista. Fruit d'aquesta recerca és el llibre Les cartes marcades, on a través de poemes narra els moments de l'empresonament, de l'espera, del "judici" i de la mort. Es tracta doncs d'una barreja de poesia i narració, en veu de tres personatges: l'afusellat, la seva dona i el mateix autor setanta anys després. El llibre està il·lustrat amb imatges de la presó de Pilats de Tarragona, on es produiren els fets, i que augmenten encara més l'emoció que ens fan sentir les paraules, el dolor, la impotència.

Com a mostra, us transcric un dels poemes:

.
Des de Pilats
Diumenge, 11 de juny de 1939
.
La cambra quadrada de sostre alt
amaga al capdamunt una petita finestra,
esperança de qualsevol notícia.
.
No tenim llits ni condicions,
cada dia és un condol.
Arrenglerats a terra com els cucs,
ensempassem les olors
del forat de la cambra
i de la brutícia antiga de les parets.
.
No tinc res de res,
tan sols la paraula i el pensament,
i això -creiue-me- fa molta nosa.

Jesús M. Tibau

Els crisantems, de Rafael Haro

2011-11-09T08:47:00.000+01:00

Els quaranta-dos poemes aplegats a «Els Crisantems» constitueixen una profunda descripció de tot un món sentimental on l'element floral juga un paper principalíssim, tant des del punt de vista escenogràfic com des del vessant simbòlic. Les distintes flors guarneixen els poemes a la vegada que els omplen de contingut i de missatge. Al costat d'un esclat botànic que ens atrapa també hi reconeixem un seguit de detalls de la geografia ebrenca, de la terra i el paisatge que el poeta coneix de primera mà. Amb aquest llibre, Rafael Haro ha guanyat el V Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2010.

Us deixo amb un parell de poemes com a tast:

.
He refet tants cops la tanca
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.
.
IRRECONCILIABLES.
Cap viu mai no s’ha mort
perquè no en té memòria.
I dels morts,
cap de viu n’esdevindrà mai més.
Un imperfecte cercle
que no es tanca.

Jesús M. Tibau

La gatera del temps, d'Albert Guiu

2011-11-07T08:44:00.003+01:00

La gatera del temps és una novel·la i també un viatge a la infantesa d'Albert Guiu, i segur que també a la de molts lectors i lectores. Un viatge a través de quatre estacions encarnades en els seus iaios, amb parada a Flix. La història recent del poble ha vist com els seus pobladors, com el seu paisatge, passaven d'una tradició pagesa a un nou món industrial de la mà de la Fàbrica, gairebé un més dels personatges. Els iaios de l'autor/narrador representen bé aquestes dues cares del poble, la del món rural i l'industrial, que aprenen a conviure enmig del tendre ecosistema d'un xiquet que descobreix la vida i la mort.

El llibre és ple de referències que els lectors de determinada edat recordarem perfectament, fills d'una cadena de televisió única, i potser això ens farà sentir més còmplices del protagonista, solidaritzar-nos amb la seva descoberta vital, entendrir-nos amb les seves emocions, somriure amb alguna entremaliadura.

L'autor és poeta, i no pot (ni deu voler) amagar-ho.

Parlaré amb l'Albert Guiu del llibre al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el 9 de novembre.

Us deixo amb alguns fragments escrits i llegits:

"La infantesa té idiomes que l'edat adulta malauradament oblida com, per exemple, l'idioma dels jocs, de la imaginació o de la recerca d'allò que, mentre es busca aferrissadament, se sap que no es trobarà."

Com ha estat la vostra diada de Sant Jordi?

2011-04-27T00:28:00.003+02:00

La novel·la "L'espiera", de l'escriptora xertolina Francesca Aliern, ha estat el llibre més venut de la passada diada de Sant Jordi a les Terres de l'Ebre. Vam estar parlant amb la Francesca dissabte al matí, poc abans de la inauguració de la nova llibreria Ebrebooks, que els actuals propietaris de l'antiga llibreria d'El Parc de Tortosa han obert uns metres més enllà, al número 107 de l'avinguda de la Generalitat. L'obertura de l'Ebrebooks ha estat la gran sorpresa del Sant Jordi del 2011 a Tortosa. Feia temps que la ciutat necessita un espai així, concebut com un espai per fomentar la lectura i els jocs didàctics o educatius. De fet, el canvi de local facilitarà que als diversos espais de la llibreria Ebrebooks es puguen organitzar també sessions de conta-contes (el primer que s'ha anunciat, el proper 7 de maig, serà en anglès i català amb Sílvia Panisello), però també xerrades, presentacions de llibres, tallers de manualitats i, fins i tot, aniversaris infantils. A l'Ebrebooks, per exemple, vam comprar un conte puzzle d'"El Libro de la Selva", editat per Susaeta: una versió infantil del clàssic de Rudyard Kipling, amb il·lustracions de Jordi Busquets. Poc abans, a la llibreria La 2 de Viladrich, que ja al matí era plena de gent, un llibre va atrapar la nostra atenció per casualitat. Més que trobar-lo nosaltres a ell, es podria dir que "Aeródromo", d'Octavio Botana, una deliciosa novel·la juvenil editada en català i en castellà per La Galera, ens va trobar a nosaltres. Ja a la tarda, a la llibreria El Cid del barri de Ferreries també ens vam decantar per una obra de literatura juvenil: "L'ombra del Stuka", de Pau-Joan Hernàndez, l'autor de "Porta falsa" i de "Tot et serà pres". Editada fa uns anys per Empúries, la novel·la està ambientada en el poble fictici de Benissuda, situat entre Tivenys i Móra la Nova, en què uns joves reconstrueixen la història de la seua família durant la Batalla de l'Ebre.

Comença la V Fira Literària Joan Cid i Mulet

2011-04-13T00:24:00.002+02:00

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha inaugurat aquest dimarts al vespre la V Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús. La fira durarà fins el proper 16 d'abril, amb una edició dedicada a la revista de lletres 'Gèminis', fundada per Jesús Massip i Gerard Vergés. 'Gèminis' va ser el principal referent de la cultura tortosina durant els anys de la postguerra. De fet, la revista va publicar-se en dos formats entre els anys 1952 i 1961, amb col·laboradors tan destacats com Manuel Pérez Bonfill.

El dia amb més activitat de la fira serà dissabte, 16 d'abril. La plaça del Pati de la Immaculada s'omplirà amb els estands de diferents llibreries, biblioteques i editorials, així com d'entitats de caràcter cultural o lingüístic. També dissabte es farà la I Trobada d'autors d'arreu dels Països Catalans, i es posarà en marxa el Club de fans del pallasso Muniatto. Al llarg de la setmana també hi haurà conferències, taules rodones, contacontes, projeccions d'audiovisuals, presentacions de llibres, recitals de poemes, diversos tallers i altres activitats més lúdiques, com l'actuació dissabte de la cantautora Montse Castellà, amb un espectacle fet expresasment per a la fira Joan Cid i Mulet. L'escriptor i blocaire Jesús M Tibau hi presentarà el seu nou recull de contes, 'I un cop de vent els despentina', en un acte que es completarà amb la projecció del curtmetratge 'Magnetisme', un relat adaptat de l'autor i realitzat per l'alumnat de sisè de l'escola Daniel Mangrané de Jesús. Per la seua banda, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre Organitza diversos actes amb motiu de la fira literària, entre els que destaquen una exposició sobre el cinquantenari de l'entitat, un taller de microcontes i un cafè-tertúlia al voltant de la col·lecció 'Paraula Ebrenca', de March Editors.

Programa de la V Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús

Collita de foc, de Carme Meix

2011-04-05T11:22:00.000+02:00

Amb Collita de foc, Carme Meix ens trasporta al gust més agre de la terra, a la tragèdia repetida, a la fatalitat amb què es veuen atrapats els personatges, gairebé fregant el drama amb què Sebastià Juan Arbó ens va descriure la vida al Delta a Terres de l’Ebre. Però aquí el decorat és de secà, entre l’Alt Maestrat i la Terra Alta, amb la vinya com a esperança i tomba alhora, entre un segle que acaba i un altre que comença, amb la fil·loxera com a botxí. Rafel Esplà, el protagonista fugirà del seu poble i de les guerres carlines a la recerca d’una terra millor, més amable i generosa, més tova i agraïda. Però el destí el perseguirà, i li reconeixerem algun cop trets del pare mancat de tendresa del qual va voler allunyar-se. L’amor l’esquiva, es fa esperar, i quan arriba s’ha florit per manca d’ús, s’ha fet malbé com raïm madur sota la pluja; però la mort no, la mort es torna fidel companya a cara revolta de camí, injusta, cruel, enduent-se a qui més estima un i altre cop: “No el vaig voler tocar. Mai més no vaig voler tocar el cos d’una criatura morta. Mai més. Lo seu pes, de plom, me podia desllomar”. La mort i el treball dur del camp, un treball que encadena i allibera, vés a saber amb quines proporcions. Una novel·la amb color de terra, amb el gust d’un dol que dura massa.

Jesús M. Tibau

"I un cop de vent els despetina", nou recull de Jesús M. Tibau

2011-04-01T19:23:00.000+02:00

La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa va ser l'escenari, aquest dijous al vespre, de la presentació del llibre "I un cop de vent els despentina", el cinquè volum de relats de l'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau. En la presentació, Tibau va poder comptar amb la participació dels també escriptors Estrella Ramon i Manuel Pérez Bonfill. Però, com ja va sent habitual, Tibau també va fer dilluns passat una pre-presentació virtual del llibre, que no ens vam voler perdre.

Segons l'editorial Cossetània, que ha editat el recull, Tibau continua una estreta relació amb el gènere, i aprofundeix en la capacitat de síntesi pròpia del seu estil. "I un cop de vent els despentina" ens presenta històries senzilles, capaces de despertar-nos emoció i tendresa en poques línies, o un somriure de complicitat. De vegades, la vida sacseja els personatges de dalt a baix; altres, més sovint, pren forma de cop de vent que no els fa caure, només els despentina, i ens fa reflexionar sobre el sentit de tot plegat. El títol del llibre fou escollit per votació dels seguidors del seu bloc.

Imatge: I un cop de vent els despentina

El senienc Joan Todó visita 'L'hora del lector' per presentar 'A butxacades'

2011-04-01T18:41:00.000+02:00

Aquest diumenge, al programa "L'hora del lector" del canal 33 (20.30 hores), Emili Manzano entrevista l'escriptor senienc Joan Todó, autor d'"A butxacades". El llibre de relats ha estat publicat per LaBreu Edicions. La memòria, la carta, l’escola, la crisi, la figura de l’heroi, l’obra d’art o la joventut, entre d'altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que el nostre company de classe a l'institut, Joan Todó, s’autoimposa, a priori, per construir cadascun dels artefactes narratius que formen part d’aquest llibre.

Segons l'editorial, els relats compresos en "A butxacades" formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa de gran talent i versatilitat, que ofereix al lector una visió personal de la devastació del món rural i suburbà dels nostres dies (Divendres, Un abisme que et mira), la realitat que viuen els mestres a l'escola (Aula) o els viaranys estranys que té la memòria (Anacolut, Les cartes)... Així, els contes d’aquest llibre atrapen el lector com si fossen una única narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, l’autor pela la fruita d’una joventut que s’esvaeix al mateix ritme que desapareix el món que li ha fet d’escenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades Terres de l’Ebre.

Joan Todó Cortiella va nàixer l’any 1977 a la Sénia. Ha estudiat teoria literària i literatura comparada. Ha exercit de músic i assagista (en l’estimable bloc Palumbus Columbus) i ha sigut col·laborador de revistes com Paper de Vidre o Pèl Capell. L’any 2007 va publicar el seu primer llibre de poemes "Los fòssils (al ras)", també a LaBreu Edicions.

A "L'hora del lector", a banda de Todó, Manzano també entrevistarà els escriptors Cesc Martínez, autor d'"Opi i sardines"; Gonzalo Torné, que presentarà "Hilos de sangre", i Pere Antoni Pons, responsable de "Tots els dimonis són aquí". Els autors parlaran, a la primera part del programa, de les seues novetats literàries i dels aspectes en comú que s'hi poden trobar. D'altra banda, en el primer reportatge, Marina Espasa i Enric Juste visiten la llibreria Quera, fundada fa gairebé un segle. Per la seua banda, Xavier Antich parlarà d'"Indigneu-vos!", del filòsof francès Stéphane Hessel. Per acabar el programa, també hi haurà una animació de l'Enric Juste sobre la reedició dels tradicionals àlbums de cromos de l'editorial Bruguera. Aquesta edició de "L'hora del lector" es reemetrà, també pel 33, el dimarts 5, a partir de les 23.50

L'escriptor japonès Haruki Murakami és el XXIII Premi Internacional Catalunya

2011-03-18T17:48:00.002+01:00

El govern de la Generalitat ha concedit el XXIII Premi Internacional Catalunya a l’escriptor japonès Haruki Murakami en reconeixement a la seua obra narrativa que, segons recull l’acta del jurat, ha esdevingut “un referent destacat del panorama literari mundial” i ha construït “un pont literari entre Orient i Occident”. Així ho ha anunciat avui el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, al costat del president delegat del jurat, Xavier Rubert de Ventós, i l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, que forma part del jurat. Murakami rebrà el guardó de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, el proper 9 de juny en un acte al Palau de la Generalitat.

Després d’analitzar les 196 candidatures presentades de 59 països diferents, i tal com ha anunciat el president delegat del guardó, Xavier Rubert de Ventós, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXIII Premi Internacional Catalunya a Haruki Murakami “en reconeixement a la seva obra narrativa, que ha trascendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; a la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor, i al fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals foranies”.

El portaveu del Govern ha posat de manifest que la “coincidència” de la decisió del jurat amb la situació que es viu al Japó fa que “aquesta voluntat que identifica el jurat de construir ponts literaris entre Orient i Occident sigui avui més vigent que mai”. “Des de Catalunya és una manera més, no pensada ni dissenyada, de testimoniar la solidaritat amb el poble japonès”, ha manifestat Homs. Segons el portaveu del Govern, la distinció de Murakami dóna “continuïtat” al “prestigi” acumulat pel Premi Internacional Catalunya al llarg dels seus 23 anys. “Una vegada més està a l’alçada i al nivell de tots els seus premiats, del jurat i dels membres de la institució que els representa, la Generalitat de Catalunya”, ha sentenciat.

De la seua banda, l’editor i crític literari, Josep Maria Castellet, ha subratllat “la importància i l’interès tècnic i literari” de l’obra de Murakami, de qui n’ha glossat la figura. Segons Castellet, Murakami “ha trencat la tradició de la literatura japonesa, no per haver trencat els continguts, sinó per haver trencat la tradició japonesa a través de la tècnica”.

Agraïment de Murakami

Després de conèixer el veredicte, Murakami ha manifestat el seu agraïment en un escrit adreçat al jurat. L’escriptor japonès s’ha mostrat “molt honorat” per un premi que, segons ha manifestat, servirà com a “estímul” i “encoratjament” en un dels “temps més difícils” pel país. “Els meus compatriotes estan passant ara els temps més difícils, patint pel ferotge terratrèmol i els seus efectes. En aquests moments no tinc una idea exacta del que s’esdevindrà després ni quin tipus de contribució em serà possible fer pel meu país”, ha manifestat Murakami, que clou en l’escrit: “espero que aquest premi i el reconeixement de la meva obra per part de la gent de Catalunya pugui constituir una certa forma d’encoratjament per a la meva gent. Necessitem, suposo, qualsevol tipus d’estímul en aquests temps tan difícils”.

Nascut a Kyoto el 1949, Murakami és llicenciat en literatura i dramatúrgia per la Universitat de Waseda. Va escriure el seu primer llibre als 39 anys, Kaze no uta o kike (Escolta com canta el vent), amb el qual va guanyar el premi literari Gunzu, destinat a escriptors emergents.

El premi

Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Està dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. L’any passat es va concedir a l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter. Els guardonats del premi, des de 1989 fins a l’actualitat, són: el filòsof anglès Karl R. Popper, filòsof anglès; el físic pakistanès, Abdus Salam, físic pakistanès; l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau; el violoncel·lista rus Slava Rostropòvitx, violoncel·lista rus; el genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza: el filòsof francès Edgar Morin, filòsof francès; els polítics txec Václav Havel i alemany Richard von Weizsäcker (compartit); l’escriptor turc Yashar Kemal; l’economista indi Amartya Sen; el polític francès Jacques Delors; l’escriptora anglesa Doris Lessing; l’historiador marroquí Abdallah Laroui; l’historiador i cooperant italià Andrea Riccardi; l’assagista nord-americà Harold Bloom; l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi; el filòsof palestí Sari Nusseibeh i l’escriptor israelià Amos Oz (compartit); l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss; el bisbe brasiler Pere Casaldàliga; el biòleg nord-americà Edward O. Wilson; la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana Daw Aung San Suu Kyi (compartit); el videoartista nord-americà Bill Viola; l’expresident dels EUA Jimmy Carter, i enguany l’escriptor japonès Haruki Murakami.

El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciencia, l’economia, les arts i la cultura. En aquesta XXIII edició del Premi els membres del jurat són: la historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia, Wijdan Al-Hashemi, l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Juan Manuel Bonet, l’escriptor i editor Josep Maria Castellet, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, el filòsof Edgar Morin, el sociòleg Richard Senté, la biòloga Anna Veiga, i el físic Jorge Wagensberg. Xavier Rubert de Ventós és el president delegat del premi i Teresa Sala la secretària.

'Tens un racó dalt del món' convida Marta Monblant

2011-03-16T16:51:00.000+01:00

Aquest dimecres 16 de març, a partit de les 21.00 hores, Jesús M. Tibau parlarà de teatre al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21 amb Marta Momblant. Barcelonina d'origen però enamorada i resident a la muntanya màgica i al poble de Beseit, Momblant té una llarga trajectòria en la direcció i en la dramatúrgia teatral. Ha estat deixeble del tortosí Ricard Salvat, ha treballat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a La Maestranza de Sevilla i al The Royal Opera House, Coven Garden de Londres. A més, també és autora d'obres teatrals, com ara Fora de lloc, fora de temps, però també de narrativa, com ara la novel·la La venta de l'Hereva, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a les lletres catalanes a l'Aragó. El programa es repetirà en diverses redifusions al llarg de la setmana, però també es pot veure per internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de Teveon.

'Manuel Pérez Bonfill', converses amb Xavier Garcia

2011-03-10T10:01:00.001+01:00

Manuel Pérez Bonfill és un dels noms propis de la cultura de les Terres de l'Ebre. Nascut a Tortosa al 1926, ha combinat un ingent tasca com a escriptor, professor i activista cultural. Una triple faceta de la qual parteix el periodista i escriptor Xavier Garcia Pujades per dur a terme un retrat de la seua vida i la seua obra. "Manuel Pérez Bonfill" (2011, Onada Edicions) és una biografia en forma d'assaig. Els dos intel·lectuals van tindre un seguit de converses, de les quals Garcia Pujades s'ha servit per composar un recorregut per la trajectòria del Creu de Sant Jordi 2010.

Pérez Bonfill ens parla de la seua joventut, de la Guerra Civil i de l'escàs moviment cultural de la posguerra que el van dur, junt altres literats tortosins, a impulsar la revista Géminis, així com els seus articles per al setmanari L'Ebre Informes, dintre del qual publicà la secció Bon Dia Cultura Catalana. Una tasca motivada per la idea de responsabilitat cap el camí de les llibertats i la justícia social.

També ens conta els inicis de la seua obra, amb contes en castellà, que van encetar una llarga i exitosa carrera literària. En la seua carrera, ha abastat la narrativa, el conte i la poesia visual. Quant a la seua vessant docent, Pérez Bonfill ha estat professor de dues generacions de tortosins, i va motivar els alumnes a prendre part activa en l'escriptura, el teatre i el periodisme, una labor que li va atorgar diversos guardons com el Sebastià Campos Tarré o el Tió i Noé al mèrit cultural. Són només uns apunts de l'extensa feina que ha dut a terme aquest personatge de les lletres en més de mig segle.

Xavier Garcia Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) és assatgista, periodista i biògraf. Entre la seua obra hi destaquen Homenots del sud (1994 i 2004, Edicions El Mèdol i Arola Editors), Catalunya també té sud (1997) i Memòria de la Catalunya Nova (2001), publicats a Flor del Vent, i, entre molts d’altres, Catalunya es revolta (2003, Angle Editorial).

"Manuel Pérez Bonfill" es publicarà per Onada Edicions per a la festivitat de Sant Jordi. És el primer volum de la col·lecció Gent Nostra, dedicada a les personalitats de les nostres terres.

Via Onada Edicions

80 anys amb Gerard Vergés

2011-03-04T18:23:00.000+01:00

El Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE) acaba d'anunciar que se suma als actes del Dia Mundial de la Poesia amb l'organització d'activitats amb motiu del 80è aniversari del poeta i assagista tortosí Gerard Vergés i Príncep. Així, hi ha previst de divulgar l'obra de Vergés entre l'alumnat dels cursos de català per a adults i entre el voluntariat lingüístic, mitjançant la distribució d'un tríptic informatiu i d'un cartell commemoratiu. A banda, es fomentarà la lectura dels poemes de Vergés, en especialment el que porta per títol Parlo d'un riu mític i remorós. També es visualitzarà a les aules un vídeo que Sies.tv va dedicar al poeta de Tortosa. A més a més, del 7 al 21 de març, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa farà una exposició dels llibres de Vergés a la primera planta de la sala de lectura.

Tríptic del 80è aniversari de Gerard Vergés.

"L'home de la maleta', a "L'hora del lector"

2011-03-04T13:24:00.001+01:00

Penso que serà una de les obres més comprades en la propera diada de Sant Jordi. Ramon Solsona presenta la novel·la "L'home de la maleta" aquest diumenge al programa "L'hora del lector" del canal 33 (19.55 hores). Emili Manzano conversarà amb l'autor de l'últim premi Sant Jordi, editat per Proa, qui explica la història d'un antic músic d’orquestra de ball que decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seues tres filles.Però l’home sempre ha anat a la seua i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén gens, ja que el món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, el protagonista mira al seu voltant amb una mirada càustica, i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. Amb tot, quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

A banda, també a "L'hora del lector" d'aquesta setmana, l'escriptor Mathias Enard, la traductora Anna Casassas i la professora de la Universitat de Girona, Marta Delclos, recomanaran llibres. També participaran en el programa els col·laboradors habituals, Víctor-M. Amela i Xavier Antich. Finalment, en el reportatge, Marina Espasa i Enric Juste parlen amb Martin Amis sobre la seua nova novel·la, "La viuda prenyada". A banda, els poetes Jaume C. Pons Alorda i Joana Bravo faran la secció de poesia, dedicada aquesta setmana a la poesia èpica.

II Jornada de Bookcrossing Massiu a Tortosa

2011-03-02T00:55:00.002+01:00

L'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau ens ha proposat participar el proper dissabte, 5 de març, en la II Jornada de Bookcrossing Massiu de Tortosa, en què un centenar de llibres seran alliberats en diversos punts de la ciutat. Com ja sabreu, el bookcrossing consisteix a deillar llibres en espais públics, perquè la gent els puga descobrir, recollir, llegir i, si així ho volen, tornar-los a alliberar. Els llibres alliberats són obres del mateix Tibau, però també altres volums cedits per la biblioteca municipal Marcel·lí Domingo i per les editorials Cossetània, La Campana, Fonoll, Club Editor, Perifèric, March Editor, Llibres de l'Índex o La Galera. Un grup de voluntaris col·laborarem amb Tibau per alliberar els llibres arreu del municipi: Brian Cutts, Sílvia Panisello, Juanma Garcia, Emigdi Subirats, Daniel Gil... En el nostre cas, ens toca alliberar-los al barri de Ferreries. Teniu més informació sobre la II Jornada de Bookcrossing Massiu de Tortosa al bloc Tens un racó dalt del món.

Simfonia de paraules, de Teresa Bertran

2011-03-01T11:38:00.000+01:00

Guardonada amb el I Premi de narrativa Breu Ciutat d'Amposta, Teresa Bertran ens explica a Simfonia de paraules, seguint diversos ritmes de la narració, la creació d'una de les institucions més emblemàtiques de la ciutat: La Lira Ampostina.

Un dels protagonistes d'aquesta història la recrea en primera persona, i reviu els moments més emotius gairebé amb la mateixa il·lusió, i els moments més tristos també amb dolor. En aquest llibre Teresa Bertran ens explica de nou com aquells pagesos de principis del segle XX encaraven de forma tenaç la dura i feixuga tasca de construir el delta amb les mans; i com robaven temps al descans per viure la música, i com els dits ferits pel dur treball relliscaven pels pistons dels instruments comprats amb els minsos estalvis. No me'n puc estar de llegir-ne un fragment.

Jesús M. Tibau

L'edat d'or, d'Artur Bladé

2011-01-17T23:11:00.000+01:00

L'edat d'or, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.

Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.

I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:

"Quan no n'hi ha (culpables), cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."

"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."

"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."

"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."

"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."

"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."

"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."

Jesús M. Tibau

La vall del miracle, d'Armando Vericat

2011-01-12T23:03:00.000+01:00

Segle XVI. Un monjo amb poca vocació religiosa ha de fugir del seu poble natal, al sud de França, per problemes de faldilles. Fa cap a Bot, a la Terra Alta, però allí, les seves aficions pel gènere femení li portaran més problemes, tot i que li permetran conèixer l'amor de la seva vida. Ha de tornar a fugir, cametes ajudeu-me, ferit de mort. Un metge de Tortosa el sentencia, però "miraculosament" es guareix al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera.

Fins aquí, la novel·la té tota l'aparença de comèdia, frívola fins i tot, però tot es capgira arran d'uns tràgics fets que ens omplen de misteri i que avicien el lector a llegir de forma trepidant fins al final. Cal resoldre el misteri d'un salvatge assassinat. És fàcil i de gran utilitat carregar les culpes al sospitós que tenim més a mà, però la força de l'amistat, o del remordiment, pot canviar el destí. No us explico el final.

Una història de monjos tractats com a hòmens, amb els seus pecats i les seves virtuts, que li val a l'autor el XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

Jesús M. Tibau

La princesa de jade, de Coia Valls

2010-12-27T10:07:00.000+01:00

Amb La pincesa de jade, Coia Valls ha obtingut el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2010. La trama és fàcil d’explicar, tot i que us recomano el comentari del Diari d'un llibre vell. En resum, ens trobem a l’any 551 i Justinià, emperador de Bizanci, atenent la darrera voluntat de l’emperadriu Teodora, envia un grup d’expedicionaris a la Xina per a fer-se amb el secret de la seda. Penso que tant els personatges que emprenen l'expedició, com els que es queden a Bizanci, com els que s'afegeixen al viatge, són plens de simbolisme. El grup el formen uns teixidors (Xenos i el seu fill Únian, acompanyat de l'amic Fiblas), una monjos nestorians (Rashnaw i el deixeble Trystias) i uns soldats encapçalats pel jove Lysippos (el seu superior Belisari es queda a Bizanci). És a dir, homes que dominen la tècnica, l'esperit i l'acció. Les relacions que s'estableixen entre ells, plenes de dubtes i malfiances a l'inici, i de comprensió i estima al final, les seves motivacions i aprenentatges particulars, formen gran part de la trama del llibre. Però de fet, tots aquests homes són empesos per l'aparició de tres dones: Teodora, que és qui promou tota la història, la musulmana Najaah que s'afegeix durant el viatge, i la princesa Yu.

Però l'autèntic personatge de la novel·la, que li dóna consistència i sentit, és el Viatge. Coia Valls ens fa amb aquesta novel·la una reflexió sobre què representa el viatge, el seu destí, el seu origen. El camí: passat, present i futur en un simple traç.

Us deixo amb uns quants fragments:

“Viatjar és descobrir a cada pas la veritat de tot el que han deixat enrere.”

“No és fàcil abandonar la ciutat. Mentre hi romans encara penses que tot és possible.”

“Si mires enrere, el camí s’amaga entre els revolts per tornar a aparèixer més petit, més llunyà, però sempre buit.”

“Caminar no sempre es tradueix en guanyar terreny.”

“Quina és la direcció a prendre si la por et condemna a les tenebres?”

“Sense apartar-s’hi, li recorre l’oval de la cara amb la punta dels dits. Sent que es tracta d’un privilegi semblant al de caminar pel perfil de la lluna.”

Jesús M. Tibau

Oli en un llum, d'Ignasi Revés

2010-12-21T10:05:00.000+01:00

Coneixia les gustoses dots narradores d'Ignasi Revés a través dels seus llibres d'itineraris d'esmorzars per Lleida i les Terres de l'Ebre, i ara tocava tastar la seva primera novel·la, Oli en un llum, editada per Fonoll. El llibre ens narra la vida quotidiana del Joan, un jove pagès d'un poble de Les Garrigues, del seu somni de transformar el tros d'ametllers (sempre de collita tan fràgil) en oliveres, que topa amb el caràcter conservador de son pare, les seves dificultats per trobar parella, les disbauxades nits de cap de setmana on poder desfogar-se... I no només del Joan, sinó de tot un seguit de personatges i ambients que els que som de poble com jo coneixem perfectament. Priorat i Les Garrigues són comarques veïnes, i molts dels fragments dels llibre m'han semblat fotografies que reconec amb facilitat.

En resum, un bon retrat d'una forma de vida que està en perill d'extinció, però que compta encara amb herois i heroïnes que resisteixen amb tossuderia de titans.

I no, la vida no és sempre com oli en un llum.

Jesús M. Tibau

Dobles parelles, de Montse Banegas

2010-12-14T10:03:00.000+01:00

Després d' Una dona incòmoda, Montse Banegas publica el segon llibre, Dobles parelles. En aquesta novel·la, l'autora de Flix caricaturitza part de la seva generació, encarnada en dos germans bessons, la Mireia i el Carles. Dues persones que viuen a Barcelona i Londres respectivament, acomodadament, gaudint de sopars amb amics on el comentari de les qualitats del vi és obligatori, de la roba de disseny, d'una bona feina, d'unes parelles comprensives... Però tot plegat no els proporciona altra cosa que insatisfacció, una insatisfacció que no esmena el buit que els corca per dintre, i que intenten omplir a través de les cames d'una bella i adolescent alumna de l'institut o del pit escultural d'un cambrer mulato.

Es troben confusos i, en mig de tot plegat, després de la mort del seu pare, comproven astorats la reconversió vital de la seva mare que, després de dècades d'abnegada i fosca dedicació a la família, renaix amb un color i il·lusió inaudits, que xoca frontalment amb la boira en què es creuen naufragar.

Al final, un canvi radical en les seves vides aporta un fil d'esperança, però la mare coneix perfectament el tarannà dels seus fills.

Una novel·la que ens farà reflexionar sobre la contradictòria infelicitat i dubtes que ens regala l'acomodada vida occidental, plena de plaers banals de disseny, on la brutícia es recicla de forma organitzada en compartiments de colors, on s'usa la bicicleta per no malmetre el medi ambient mentre s'organitzen vols intercontinentals per plaer.

Jesús M. Tibau

Homenatge a l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila, 15 anys després de la seua mort

2010-12-09T12:38:00.000+01:00

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i l’Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet, amb el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l'Ajuntament de Móra d'Ebre, han preparat per al proper 18 de desembre un acte en record a l’escriptor i periodista riberenc Artur Bladé i Desumvila. En aquest sentit, el proper 22 de desembre farà 15 anys de la mort de Bladé i Desumvila, que havia nascut a Benissanet el 2 de març del 1907.

L’acte començarà a les deu de la nit al teatre municipal La Llanterna de Móra d'Ebre, i pretén ser un reconeixement amb la participació de gent de totes les poblacions de la Ribera d’Ebre, que consistirà en la lectua dels textos de Bladé i Desumvila sobre els pobles i la comarca que tant estimava. Així, la primera part de l’acte està pensada perquè cada ajuntament de la comarca trie una persona representativa de la seua població, perquè surte a llegir un text extret del llibre Visió de l’Ebre català d’Artur Bladé, en què es parle del seu poble. Tot seguit, hi haurà una sèrie de parlaments i, com a cloenda de l'acte, s'estrenarà un espectacle literari a partir de textos d’Artur Bladé, un muntatge realitzat expressament per a l’acte a càrrec de Cinta Massip i Toti Soler.

Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó

2010-11-02T10:02:00.000+01:00

M’agradaria tenir la capacitat de poder-vos transmetre les emocions que desperta Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó. Aquesta novel·la que dóna nom a tot un territori està centrada geogràficament al delta de l’Ebre, a la Ribera, i narra la història de tres generacions de pagesos, la història d’aquest paratge únic i la seva relació d’amor-odi amb els ésser humans que l’han domesticat (o a la inversa?).
Arbó ens situa amb mestria d’una epopeia senzilla, dramàtica, tensa i silent. Els silencis amaren tota l’obra, silencis entre els protagonistes que són un crit de desesperació de vegades, un signe d’exclamació callat i resignat, silencis acompanyats de mirades d’amor i de dolor, silenci trencat pels cops d’aixada tossuts i infinits.
Terres de l’Ebre és un drama, solcat per alguns episodis de violència difícils d’oblidar, violència acumulada per anys de dolor que esclata com un crit d’auxili, violència autodestructiva, violència que, d’una manera o altra, fa mal a qui la rep i a qui l’allibera. Tothom que llegeixi el llibre recordarà sempre l’episodi del maltractament d’una mula.
La soledat on cauen presoners alguns dels personatges és una cadena perpètua.
La mort també és molt present al llibre, com a part irrenunciable del cicle vital, la mort com a injustícia suprema, com a trànsit al no-res. Perquè tot el drama que representa la vida, tot el dolor i treball i desesperació, no té cap sortida, no té premi en un més enllà.
Potser caldria buscar un culpable a tot plegat, i potser l’amo de les terres, l’amo que abusa del treball dels pagesos, podria ser-ne un bon candidat. O potser també el temps, el temps traïdor que tant dóna sol i pluja com tempestes i riuades. Però és inútil buscar culpables; simplement la vida és així.
Però no tot és drama en la novel·la, també hi ha moments en què l’esperança sembla possible, descripcions bellíssimes del paisatge, evocacions de les festes i tradicions de la zona, i moments d’una tendresa aclaparadora, com l’ànsia amb què el vell Joan espera l’arribada del seu fill Joanet, la companyia silenciosa del qual és prou per a fer-lo sentir feliç enmig del drama de la vida.
Hi ha molts moments preciosos al llibre que voldria compartir, però m’estimo més que els descobriu per vosaltres mateixos, tot i que no sé si me’n podré estar de fer-ho en un altre apunt.

Per a saber més del llibre, us convido a llegir l'article d'Emili Rosales.

Jesús M. Tibau

Rata Robinata, pèls de tomata

2010-10-25T10:00:00.001+02:00

Va bé llegir de tant en tant llibres aparentment infantils per a refrescar les idees. Rata Robinata, pèls de tomata, d'Estrella Ramon, amb il·lustracions de María José Aoiz, és un llibre adreçat a persones a partir de 8 anys, per la qual cosa jo entro dins la franja d'edat. Abans he dit "aparentment infantils", perquè segur que més d'un adult no ha entès la lliçó que ens ensenya aquest llibre.

La Rata Robinata té els pèls vermells i lluents, nets i polits, i això, en una societat ratonil de pelatge gris, on la higiene està mal vista i el que es valora és la pols, la porquícia i la brutícia (per aquest ordre), provoca incomprensió, intolerància i, com a conseqüència, injustícies (la societat ratonil no és gaire diferent d'altres societats mamíferes de dos potes). Però ni la Rata Robinata ni les seves amigues es deixaran vèncer, i aconseguiran ampliar el Codex Ratae amb una altra màxima: el roig fa goig.

Jesús M. Tibau

El pintor d'ombres, d'Esteban Martín

2010-10-19T09:58:00.000+02:00

En aquesta novel·la, El pintor d'ombres, Esteban Martín ha tingut la valentia de posar dins del mateix sac (la Barcelona de finals del s. XIX) a tres personatges que possiblement han estat els millors del món en el seu àmbit d'actuació: Picasso, Sherlock Holmes i Jack l'Esbudellador (intueixo que l'Esteban és admirador dels dos primers; ja li preguntaré si també del tercer). Aquest repte o gosadia podria haver sortit malament, podria haver resultat un collage de difícil digestió, però l'Esteban se n'ha sortit amb molt bona nota, i les traduccions a diversos idiomes en són la prova. El pintor d'ombres se'ns presenta com una novel·la amena, amb un ritme a la justa mesura, que provoca al lector/a les ànsies de seguir, una novel·la amb crims que cal resoldre, amb amor, passió i ideals.

L'obra consta de dues parts. En la primera, un jove Picasso, que ja destaca com el gran pintor del futur, cerca el seu camí, el destí que el lliga als més necessitats i oprimits, i es veu immers en uns abominables crims que el presenten com a màxim sospitós.

A la segona part, el narrador és, ni més ni menys, que el Doctor Watson (o més ben dit, la persona que va inspirar a Doyle per a crear el personatge), ja que les autoritats de Barcelona han contractat a Holmes per a resoldre el misteri dels terribles assassinats de prostitutes.

Prefereixo no comentar més l'argument, i us passo a descriure altres detalls que ens mostra el llibre, com la necessitat d'alçar-se en veu dels oprimits, com l'obsessió de cercar un llenguatge nou per a pintar el món que arriba, com l'esperança trencada que el futur sigui més esperançador, com la intuïció de l'arribada, un segle després, de l'arribada de la teleescombraria, com la terrible realitat que la injustícia i la justícia no són iguals per a tothom.

Si a La clau Gaudí, escrita juntament amb Andreu Carranza, l'obra arquitectònica de Gaudí era la font d'innspiració de la trama, en aquest cas ja no mirarem amb els mateixos ulls un quadre tan decisiu per a la història de l'art com Les senyoretes d'Avinyó.

Us deixo amb algunes frases del llibre:

"Jo no penso, pinto"

"-És mort?

- Molt pitjor que això, ha deixat de pintar."

"-T'estimo.

- Però, què dius? Com Ho saps? Has estimat algú alguna vegada?

- No, per això ho sé."

Jesús M. Tibau

La ciutat invisible, d'Emili Rosales

2010-09-13T08:50:00.001+02:00

Quan el segon cop que et llegeixes una novel·la, t'agrada encara més que la primera, suposo que és un bon senyal, i així m'ha passat amb La ciutat invisible, del rapitenc Emili Rosales. L'excusa de la novel·la és el projecte avortat de Carles III de contruir una gran ciutat a la Mediterrània, seguint el model de Sant Petersburg. A l'actual Sant Carles de la Ràpita es veuen senyals d'aquell projecte; senyals que de petit devia tenir ben presents al record Emili Rosales. L'autor juga a disfressar-se del protagonista del llibre, Emili Rosell, o a la inversa (no ho fem tots els autors, això?), que es veu immers en una doble o triple trama, barrejat amb amics i núvies dels passat i del present. Ell va intentar fugir del poble i del seu passat, d'un sentiment de culpa, de la indiferència amb què aparenta viure el fet de no conèixer el seu pare; però mai podem fugir del tot del nostre passat. Per això se'n va a Barcelona i es refugia en la seva feina: "la feina, que nodreix i tapa".

La traducció del Memorial de la ciutat invisible que li cau a les mans, escrit al segle XVIII per Andreu Rosselli (un alter ego de l'autor?), a qui se li encarregà el projecte de crear la nova ciutat, li desvetllarà (ens desvetllarà) a poc a poc, l'existència i la ubicació d'una pintura que molta gent busca, una pintura de Giambaptista Tiepolo.

La hipocresia de la classe política, el Pla Hidrològic Nacional, el món de la droga, i els viatges a què ens convida l'autor pel Delta, per la Toscana o pel Sant Petersburg i el Madrid del s.XVIII, entre altres, són condiments ben aplicats que donen gust a la novel·la.

Però el realment transcental del llibre és el viatge interior del protagonista.

Us deixo alguns fragments:

"A la llarga he sabut que només existeix el que es perd, siguin ciutats o amors o pares."

"La història és el pestanyeig d'un far, l'instant en què passat i futur no valen res, ho valen tot."

"La primera vegada que vaig descobrir que en pocs minuts em podia desprendre de totes les capes que t'envolten i t'embolcallen, em vaig esborronar, vaig tenir por de caure en un abisme."

"-No deus haver oblidat que la pau o el que sigui que busquis no es troba en cap data del calendari, en cap fet que hagi tingut lloc en un any concret?"

Aprofito per a avançar-vos que amb aquest llibre i aquest autor començarem la temporada del programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món, el proper 15 de setembre, a les 21.00.

Jesús M. Tibau

Mitja dotzena d'ous, de Jordi Pijoan-López

2010-09-01T15:54:00.000+02:00

Hi ha un món transcendental, místic, eteri, que s’escapa als nostres cinc sentits aparents. I hi ha un altre món d’anar per casa, fet a mesura de les nostres quotidianitats. Els ous poden representar la unió d’aquests dos mons, la materialització de l’ànima i quelcom tant diari i útil per fer una truita.
Jordi Pijoan-López ens en regala mitja dotzena d’aquests ous, mitja dotzena d’històries on es fonen els viatges transcendentals de l’anima i el món real, tot vist amb un gran sentit de l’humor, irònic, sarcàstic, amb el qual dissecciona i posa a la llum nombrosos defectes caricatitzats de la nostra societat.
Un jove aprenent hereu d’una nissaga de falsos vidents investiga amb el seu oncle un assassinat posat al descobert gràcies a una psicofonia gravada al cementiri; un gendre desesperat pateix el fantasma tossut del seu sogre carlista i malcarat; un goril·la del zoo i un home intercanvien les ànimes, i ens fan dubtar de qui dels dos hi surt guanyant; dormir durant vint anys i descobrir les coses que no han canviat gens, i les persones que la societat ha premiat en aquest temps, et pot fer desesperar; vendre l’ànima al diable per vint bestsellers potser està justificat, o és pràctica habitual, no ho sé, però certs contractes amb editorials poden ser més draconians.

La societat que ens mostra l’autor potser no és del nostre agrat, però de ben segur que la reconeixerem.
L’autor se’ns mostra més aviat escèptic en totes aquestes martingales del més enllà, però deixa una porta oberta a la màgia, a tot allò de misteriós que ens resistim a deixar de creure, encara que sigui d’amagat.

Jesús M. Tibau

Activitats de setembre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa

2010-08-31T12:32:00.000+02:00

Ø Conta contes Els tres desigs, amb motiu de les Jornades Europees de la Cultura Jueva. A càrrec de Mariola Castaño i Maribel Alqueza. Organitza Ajuntament de Tortosa. Àrea de Cultura Col·labora Biblioteca
Divendres 3 de setembre a les 18,30h a la Biblioteca.

Els Gegants jueus acompanyats de la Cort de Besties de la ciutat ballen a la Plaça de la Cinta, A càrrec de l'Associació Cultural Grup de Diables Llampec Nois, Ferreries – Tortosa y Colla Gegantera i Cort de Bèsties de Tortosa. Organitza Ajuntament de Tortosa. Àrea de Cultura.
Divendres 3 de setembre a les 19,30h a la Plaça de la Cinta

Ø Exposició Picasso, fotògraf d’Horta. Instantànies del Cubisme. 1909. Organitza Centre Picasso d’Horta. Als passadissos de la biblioteca.
Del 6 de setembre al 15 d’octubre. Inauguració dimarts 14 de setembre a les 19,30h.

Ø TU POTS! Curs Bàsic d’Iniciació a Internet (tots els públics). Organitza Biblioteca.
Dimarts i dijous d’ 11 a 12h. Del 16 de setembre al 14 d’octubre.

Ø Club de Lectura .Terres de l’Ebre de Sebastià Juan Arbó. Coordinador Jesús Tibau.
Dilluns 27 de setembre a les 19.30 hores

Ø Club de Lectura Fàcil. Anna Frank. El Diari d’una noia, adaptació de Gemma Redortra. Coordinadora Esther Martí. Organitza Voluntariat per la llengua.
Dijous 30 de setembre a les 19 hores

Ø Exposició Joan Bosch, Primer President Constitucional de la República Dominicana, d’arrels tortosines. Coorganitza Acadèmic i Ajuntament. Col·labora Biblioteca. A la planta baixa de la biblioteca
Del 6 fins al 11 de setembre. Inauguració dilluns 6 a les 20,30h

Ø Exposició Programes de Festes de la Cinta antics del 1933-1975. Organitza Biblioteca. A la planta baixa de la biblioteca
Del 13 al 30 de setembre

Ø Presentació del llibre A cavall de la rebel·lia. Memòries d’Aurora Bau.
Dijous 23 de setembre a les 19.30 hores

Albert Güell guanya el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb "L'ull de bronze"

2010-08-26T12:30:00.001+02:00

Albert Güell, nascut a Barcelona el 1964 i resident a Mataró, va guanyar ahir a la nit el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb la novel·la L'ull de bronze. El guardó, dotat amb 3.000 euros, es va atorgar durant un sopar literari a Vinebre. L'obra guanyadora serà publicada per Cossetània Edicions. Segons l’autor, “la idea de la novel·la va sorgir d’un conte breu que havia escrit sobre el mar i l’horitzó. Tenia clar que volia parlar sobre l’art, sobretot, i sobre la recerca interior de l’artista. És una obra bastant introspectiva i utilitza molts referents literaris i artístics”. El protagonista de la novel·la és un escultor que entra en crisi i inicia una recerca de la inspiració dintre seu. Segons Güell, “alhora, es troba enmig d’un triangle amorós, amb uns personatges complexos. Els personatges no ho expliquen mai tot, adquireixen vida pròpia i, a vegades, no van pel camí que el mateix escriptor creia, perquè la novel·la és viva”.

Albert Güell ha escrit altres obres, sobretot de narrativa infantil i juvenil (El cel vist de prop (2006), El gust dels colors (2007), L’arbre de les set branques (2007), La fòrmula màgica (2007), Fantasmes al palau! canti qui pugui (2008), o La fiebre del Oro (2008)) i contes il·lustrats. Aquesta és la seva primera obra de narrativa dirigida a adults.

Presentació de "La vall del Miracle"

En el mateix acte es va presentar la novel·la guanyadora de l'edició de l'any passat, La vall del Miracle, del veí de Traiguera (Baix Maestrat), Armando Vericat. L'obra va ser presentada per Vicent Matamoros, president del Centre Cultural de Traiguera, qui destacà que "la novel·la és un trhiller històric ambientat al Maestrat del segle XVI, quan aquest territori estava sota la influència de l'orde de Montesa".

Segons Matamoros, la novel·la "té un ritme àgil on no paren de passar coses i que fa que la lectura sigui fàcil i distreta. El lector se sent permanentment immers en un món d'intriga que comença al principi del llibre. La intriga d'un assassinat per resoldre manté la novel·la viva fins al final. També hi ha en l'obra una bonica història d'amor entre un capellà i una dona casada, fet que traslladat al segle XVI és difícil que tingui un final feliç". En la novel·la hi apareix un element fantàstic, un home llop, que l'autor l'incorpora a l'obra "com a influència d'un dels autors més admirats d'Armando Vericat, Joan Perucho. Aquest element està integrat a la trama de manera que es fa creïble."

Finalment, va dir que "la bomba de la novel·la és que es basa en un fet documentat històricament, ja que el protagonista de la novel·la va existir. La seua cura d'una ferida de mort sobre la qual els metges no li van donar cap esperança de vida, és l'únic acte miraculós dels que s'atribueixen a la Mare de Déu de la Font de la Salut que fou enregistrat per un notari tortosí. Una novel·la que és digna d'un guió cinematogràfic".
A banda, l'acte de lliurament del 28è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre va comptar amb Maria Barbal com a escriptora convidada.

Arran de l'eEbre, de Cinta Arasa

2010-08-25T10:47:00.000+02:00

Arran de l’Ebre, la primera novel·la de Cinta Arasa, ens parla de diversos temes ambientats a la vora del nostre riu, però també universals, com ara les difícils i sovint conflictives relacions entre pares i fills (especialment entre mares i filles).
Dolors, una filla de l’exili a París, aclaparada pel pes del drama que han viscut els seus pares, per la lluita constant que mantenen contra el règim franquista, intenta fugir i buscar el seu propi camí. De retorn de l’exili, encara se sent més perduda i li costa identificar-se amb cap espai (no s’acaba de sentir de Tortosa ni de París), li costa decidir-se per l’amor bohemi que deixa a França o l’amor ordenat que li oferix l’Agustí, el seu home: “potser era senzillament que no hi havia lloc per a ella”. Com a sortida vital se centra en la literatura, on aboca tots els esforços, i el fracàs resultarà especialment dolorós amb l’èxit de la seva filla Gemma. Aquest dolor i desengany s’exemplifica perfectament en un gest terrible: la filla s’adorm amb l’ordinador engegat, amb un text a mig escriure; la mare l’apaga i clica NO quan pregunta si vols guardar els canvis. Per la seva part, Gemma també necessita buscar el seu propi joc per ser lliure, necessita allunyar-se de Tortosa i de sa mare.
D’altra banda, Antoni Espuny, el pare de Dolors, pacifista, advocat laboralista, escriptor i republicà, viu turmentat pel fet que després de la guerra l’haguessin alliberat, mentre morien tots els seus companys.
I un altre personatge dóna força a la novel·la: Lola, antiga miliciana, antiga cabaretista, acompanyada dels records.
Una frase pot resumir el llibre: “les guerres col·lectives sempre deixen guerres menudes a l’esquena de les persones, guerres individuals”.

Jesús M. Tibau

L'home manuscrit, de Manuel Baixauli

2010-08-15T11:49:00.000+02:00

Feia molt de temps que tenia a la lleixa de pendents L'home manuscrit, de Manuel Baixauli, en part pel gran nombre de comentaris que els darrers temps he vist publicats a la Catosfera. De vegades, aquesta expectativa que es crea fa una mica de por a l'hora de començar un llibre, però des de les primeres pàgines s'ha evaporat el pànic a la decepció, per donar pas a la sorpresa, a sentir el plaer de llegir.

La vida del protagonista, com qualsevol mortal, és plena de dubtes i de camins que cal escollir; però en el seu cas, en moments transcendentals (quin moment no ho és?) ha rebut el suport d'Ell, en forma d'escrits que es troba als llocs més insospitats (en un paper dins d'un llibre de la biblioteca, a les parets d'un far abandonat, a la sala d'espera d'un dentista, en un programa de ràdio) i que li insinuen, descaradament, el camí que cal prendre, com una mena de fantasmes del passat o del futur.

No cometre el delicte de dir qui és aquest Ell que dirigeix, com un titellaire, la seva vida, a distància primer, cara a cara al final.

Aquest poder de la paraula escrita, el protagonista també l'utilitza per a escriure la seva obra magna: el Dietari. No escriurà res més en tota la vida, només un dietari gegantí que, en un moment determinat, reescriu, corregeix, amplia i, finalment retalla amb la intenció de deixar-ne només l'essència, reduïda a una sola paraula, si pot ser.

Escriure és una forma de tornar a viure, una segona oportunitat?

Us deixo uns fragments:

"La vida no és un aparador de documents, sinó tot el que en queda al marge. El Dietari parla dels marges."

"...vaig furgar en el passat: en el magatzem polsós dels afores de la ment, on hi ha proscrits records inútils, febles o enutjosos, entre cendres i olors i ecos i espectres, hi havia l'anècdota que em parlava, per primera volda, d'Ell."

"Tot el que un escriu és suc autobiogràfic, legítima revenja, crit metoditzat. Els llibres, com els aliments, haurien de dur una etiqueta amb la seua composició: tant per cent de fel, de libido, de brossa..."

"Sempre acabem creient per fatiga o peresa o desconcert. Tota creença: una claudicació."

Jesús M. Tibau

Calaveres atònites, de Jesús Moncada

2010-08-11T17:46:00.000+02:00

Fa unes setmanes m'he fet un regal: rellegir Calaveres atònites, de Jesús Moncada. Si en novel·les com Camí de sirga, Moncada arriba al cim de la narrativa, no li van al darrere els seus reculls de contes. Calaveres atònites, tot i tenir un fil o un personatge conductor, és clarament un recull de relats. Mallol Fontcalda, un jove advocat de Barcelona, arriba a Mequinensa on farà de secretari del jutge Crònides, tot un personatge, i serà testimoni d'un seguit d'històries, confidències i confessions, que seran un autèntic tractat de l'ànima humana. El sexe, sempre tractat amb tendresa i molta senzillesa i naturalitat per Moncada, les ambicions, les enveges, les lluites entre classes socials (molt marcades sempre als seus llibres, en una Mequinensa minera i fluvial com a marc), la mort vista amb l'agut sentit de l'humor de Moncada...

Una delícia que us heu de regalar.

Jesús M. Tibau

Llinatge, de Miquel Esteve

2010-08-08T17:45:00.001+02:00

De vegades, una bona porta per a arribar fins un llibre és una recomanació, i jo faig fer cap a Llinatge, de Miquel Esteve, d'una forma immillorable, gràcies a l'entusiasta crítica d'un escriptor i lector amb fiabilitat: Josep Igual.

Jo, que ja conec personalment a Miquel Esteve i n'he llegit altres llibres, me'l puc imaginant xalant com un boig desencaixant, movent i tornant a encaixar les peces que formen Llinatge.

El primer cop que el vaig conèixer, em va fer de conductor durant una Fira del llibre ebrenc, i les últimes setmanes, de nou, m'ha conduït amb mestria a través d'aquesta història, fent-me anar a dormir massa tard més d'una nit (no li tindré en compte).

El protagonista de la història és el llinatge dels Dip, uns éssers mig gossos i gosses, mig humans, que tot i estar immersos en un alè de misteri, se'ns mostren en certa manera propers, com les llegendes que hem sentit mil cops al bar del nostre poble, plens de sentiments que els atansen molt més al món dels bípedes. De fet, l'acció salta a cavall de Pratdip, Tivissa, Barcelona i Roma, i faig servir el verb saltar amb la clara intenció de visualitzar l'estructura del llibre. Els capítols no són llargs, d'una mida que m'agrada, que convida a encetar-ne un altre, i Esteve ens desbotona la història metòdicament, llaminerament, des de tots els punts de vista, fins al final.

Jesús M. Tibau

L'ull entorn, d'Andreu Subirats

2010-08-03T17:44:00.001+02:00

Andreu Subirats ha estat l'últim dels convidats d'aquesta temporada al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21. El seu recull de poemes L'ull entorn va centrar gran part de la conversa.

L'ull entorn ve a representar la mirada de l'autor, que a través de paisatges diversos, del Delta, del Port, de la Cerdanya, (roques, cel, rajos d’aigües, solcs a la terra, barrancs, el canyar, sol, neu...) rep uns sentiments que després trasllada a les paraules. També em crida l'atenció la forma en què l'atzar, segons el poeta, és senyor de la nostra vida, i a nosaltres només ens deixa amos del present: "no podem controlar ni el passat, ni el futur", diu Andreu Subirats.

Aquest poder de l'atzar es pot veure en un fragment de prosa poètica del llibre:

"Lo nostre moviment és l’itinerari d’un òrbita imprevista però definitiva i possible. Lo seu dibuix pot prendre les formes més capritxoses i impensables: l’atzar, l’encert, la improvisació, lo vent i la marrada, esdevenen fites referencials en la particular gesta. "

La natura, la incertesa del nostre camí, i l'amor que es destil·la de forma subtil, són materials amb què ha construït aquest poemari Andreu Subirats, poeta i trobador, ara amb el seu espectacle Antologia invisible.

Com a mostra, us deixo amb un dels poemes.

.
Si de camí i sota els astres humits,
el trajecte es torna destí obligat,
cercar-te i fugir-te entre el blat grillat
i els ulls brillants dels caros a les nits;
ja la màgia és un fardell de tenebres
i qui va ser cançons és ara febres:
¿Serà que pensem en la sort
com aquell consirós amant
que en l’herba espessa hi veu flors,
en rierols estivals, rius,
i, sol, en terrelers ombrius?
Dolç engany, enclava’t al moll de l’os.

'Mitja dotzena d'ous', el nou llibre de Jordi Pijoan-López després de 'Sang Culé'

2010-07-14T16:33:00.003+02:00

Després de dues novel·les, "Tu no m'estimes" i l'exitosa "Sang Culé", ara tocava un recull de contes, o cròniques. És "Mitja dotzena d'ous", l'últim llibre del tortosí Jordi Pijoan-López. Un dels contes -el primer que obre- té una clara desviació al gènere negre de les obres anteriors -això sí, amb tocs fantàstics-. En alguns dels altres cinc, també hi ha el crim, contextualitzat en atmòsferes fantàstiques... o no tant fantàstiques.

Darrera del títol de "Mitja dotzena d'ous", tan aparentment domèstic s’aborda una de les eternes qüestions de la història de la filosofia i de les creences: l’ànima. Partint de la simbologia, o metàfora, recurrent en diverses cultures d’identificar l’ànima amb l’ou o la seva forma, l’autor ens explica sis històries –més o menys llargues, més o menys curtes– que constitueixen una casuística del tema, dedicada tant als amants del gènere fantàstic com a aquells que creuen en la vida del Més Enllà –sense especificar més enllà d’on.

Un nen hereu d’una nissaga de curanderos i vidents, un sogre amb una vitalitat extrema, un humà que visita el zoo –o un mico que visita la jungla humana–, un oficinista que se li passen els anys, un escriptor que ho vendria tot per l’èxit i un pescador tocat per la tramuntana; aquests són la mitja dotzena de personatges que protagonitzen sis cròniques paranormals, fantàstiques per als descreguts. Prologada per l’eminent Dr. Georges P.J. Redcliff, professor de Psicologia de la Gnosi a la Universitat de Pennsilvanià, l’obra és una aportació a un tema mil·lenari que ha sobrepassat folgadament les portes del segle XXI. I el que li queda!

'Les bruixes d'Arnes', primeres pàgines, segona edició i ruta literària

2010-06-30T16:20:00.000+02:00

El web d'Edicions 62 ens ofereix la possibilitat de llegir gratuïtament [cliqueu aquí] les primeres pàgines de la novel·la "Les bruixes d'Arnes", novel·la de David Martí de la qual acaba d'arribar a les llibreries la seua segona edició. Després d'una tirada inicial de 12.000 exemplars, Edicions 62 n'acaba de treure una segona edició de 2.000 més, que inclou una ruta literària pels espais màgics dels Ports de Tortosa i Beseit, comentada pel mateix autor. «Aquesta proposta de ruta dóna un valor afegit al llibre i més de cara l'estiu», explicava l'editora Pilar Beltran aquesta setmana al diari El Punt. La ruta inclou vuit escenaris diferents des d'Arnes fins a la badia del Fangar, al Delta, passant per Vall-de-roures, Horta de Sant Joan i Tortosa.

Text de contraportada

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna.

Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia.

En créixer, la Lluna serà iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’apropen al poble.

Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.

Llibresebrencs.tv, nou espai de televisió sobre llibres ebrencs a L'Ebre TV

2010-06-16T08:55:00.000+02:00

L'Ebre TV i la Fira del Llibre Ebrenc iniciaran aquest mes de juny un nou espai de televisió sobre el món del llibre ebrenc. L'objectiu del programa és apropar als espectadors la gent, els llocs, les novetats i els espectacles literaris d'autors ebrencs que han treballat i treballen perquè el món del llibre a les Terres de l'Ebre una realitat. El programa el dirigirà Albert Pujol, director de la Fira del Llibre Ebrenc, i comptarà amb diferents parts, donant prioritat i protagonisme a les persones que formen part del món del llibre ebrenc: autors, llibreters, bibliotecaris, editors, gestors culturals... A banda,es visualitzaran espais molt relacionats amb el món del llibre i que han contribuït a difondre'l entre la gent. Finalment, es farà un repàs a les editorials ebrenques i el programa sempre clourà amb un fragment o cançó d'algún espectacle literari ebrenc.

L'Ebre TV, a través del seu canal de TDT, fa una aposta forta per poder tindre un espai així a la seua programació i contribuir a la difusió de tot el món del llibre ebrenc. El programa es podrà veure diferents cops a la setmana i serà de periodicitat quinzenal. L'altre detall important és que el programa s'enregistrarà majoritàriament des de diferents llocs de Móra d'Ebre, seu de la Fira del Llibre Ebrenc.

Llegimipiulem, una nova iniciativa 2.0 literària

2010-06-15T10:01:00.005+02:00

Des de fa ben poc, a la xarxa twitter, hi podem trobar un nou club de lectura de llibres en català: Llegimipiulem. Es tracta d'una iniciativa duta a terme per Neus Pinart (bloc i twitter), Oreto Doménech (bloc i twitter), Laura Santacruz (bloc i twitter), Helena Gandia (bloc i twitter) i Judith Vives (bloc i twitter) i que defineixen en primera persona: «Compartim l'experiència lectora d'obres de literatura (catalana) a Twitter. El procés íntim de la lectura s'amplifica a l'àgora 2.0.»

L'objectiu de la iniciativa, amb la concreció de 140 caràcters (la llargària d'una piulada al twitter), és acostar els lectors d'arreu de la geografia dels Països Catalans i contrastar les opinions que tenen en la lectura d'un llibre, el primer dels quals és Xocolata desfeta (exercicis d’espill), de Joan-Lluís Lluís. Una iniciativa molt engrescadora que podem seguir des del compte de Llegimipiulem, o fent el seguiment del tag del llibre proposat, en este cas #xocolata, o el del mateix #llegimipiulem. Des de Pàgina Ebrenca us animem a participar en la piuladissa literària!!!

Aparador de còmics a la llibreria El Parc

2010-06-11T18:10:00.003+02:00

La llibreria El Parc de Tortosa, seguint la seua renovada i encertada línia de negoci que para més atenció als llibres ebrencs i a la literatura infantil i juvenil, ha dedicat aquests dies un dels seus aparadors al món del còmic. Hi destaquen dos dels tres volums de l'obra "El arte de Hergé: el creador de Tintín" (editorial Zendrera Zariquiey), publicat fa un parell d'anys per l'expert Phillippe Goddin, una de les persones que millor coneix la figura i l'obra del creador de Tintín. En aquest sentit, els llibres tracten sobre la trajectòria de George Remí, Hergé, com artista i dibuixant de Tintín, però també d'il·lustracions per a revistes, opuscles publicitaris i reportatges. Per tant, són uns llibres imprescindibles per a tots els tintinòlegs, però també per als que estiguen una mica interessats en l'univers Tintín. A banda, també podem veure "El secreto del Unicornio", un dels àlbums més coneguts de Tintín, publicat en format àlbum i en color per primer cop l'any 1943. Abans, Hergé havia publicat aquesta història per entregues, en blanc i negre, en el diari Le Soir, entre el juny de 1942 i el gener del 1943. "El secreto del Unicornio" és, en realitat, la primera part de la història que es completa amb l'àlbum "El tesoro de Rackham el Rojo". I molt aviat tornarà a ser notícia, ja que és la base de la primera pel·lícula sobre Tintín que han preparat Steven Spielberg i Peter Jackson, amb la previsió que siga estrenada a finals del 2011.

D'altra banda, en l'aparador també hem vist un àlbum "Clara de Noche, Puta pero honrada", amb el personatge de còmic de Trillo, Bernet i Maicas per a la revista satírica El Jueves. Però sobretot, destaquem el recull "Las Célticas", una de les millores nissagues de Corto Maltés, i que en realitat és una reedició de l'àlbum publicat inicialment el 1971. "Las Célticas", editat per Norma Editorial, agrupa quatre de les històries més importants d'aquest personatge creat per Hugo Pratt: Concierto en do menor para arpa y nitroglicerina; El sueño de una mañana de invierno; Vinos de Borgoña y rosas de la picardía, i En el tinglado de la antigua farsa.

El nou retrat de Dorian Gray

2010-06-11T17:47:00.000+02:00

"El retrato de Dorian Gray", dirigida per Oliver Parker, és la darrera adaptació a la gran pantalla d'una de les obres més conegudes del polèmic escriptor irlandès Oscar Wilde. Aquesta vegada, l'actor Ben Barnes interpreta el jove Dorian Gray, un atractiu aristòcrata que torna al seu Londres natal després de passar l'adolescència aïllat en el camp. Així, aclaparat per la vida nocturna de la capital britànica, Dorian s'hi submergeix de la mà de Lord Henry Wottom (Colin Firth), qui li mostra els llocs més recòndits i peculiars de la ciutat. Tot seguit, Dorian comença a obsessionar-se a arribar a l'eterna joventut. Per això, un retrat seu pintat per Basil Hallward (Ben Chaplin), es convertirà en un recordatori palpable de les seues greus faltes amb el pas del temps. Però, a diferència de la resta dels mortals, Dorian aconsegueix mantenir-se jove tot i el pas dels anys, mentre és el retrat, en canvi, qui envelleix i assumeix la seua degradació, tan física com moral.

D'altra banda, no és la primera vegada que Parker adapta una obra de Wilde, ja que abans ja va dirigir "Un marido ideal" (1999) i "La importancia de llamarse Ernesto" (2002). Tampoc és el primer cop que "El retrato de Dorian Gray" arriba al cinema, ja que hi ha altres versions i adaptacions. Amb tot, potser la més celebrada és The Picture of Dorian Gray, el film fantàstic que Albert Lewin va dirigir l'any 1945. D'aquella pel·lícula, recordem la impecable direcció de Lewin i les grans interpretacions de Hurd Hatfield, George Sanders, Donna Reed i Angela Lansbury, així com l'esplèndida fotografia en blanc i negre, amb algunes insercions justificades d'alguns plans en color: les del retrat que envellia al mateix temps que el seu protagonista es mantenia jove però perjudicat per dins...

John Irving, a l'"Ànima" del 33

2010-06-07T17:28:00.000+02:00

L'escriptor nord-americà visita aqquest dilluns el plató del programa cultural "Ànima", del canal 33 (23.20 hores). Irving acaba de publicar la novel·la "L'última nit a Twisted River", que ens arriba en català de la mà d'Edicions 62, i en castellà, publicada per Tusquets. "L'última nit a Twisted River" és una novel·la que comença l'any 1954 en una serra de New Hampshire, quan un cuiner mata per accident la xicota d'un algutzil, i es veu obligat a fugir amb el seu fill de 12 anys. Però l'algutzil el persegueix amb ànim de venjança, en un viatge frenètic per Boston, Vermont, Iowa i el Canadà. En cada ciutat, el cuiner i el seu fill s'han d'inventar una identitat i adaptar-se als costums de cada lloc, el que converteix la novel·la en "una delicada i magistral manera de passejar-nos per la manera de viure als Estats Units durant la segona meitat del segle XX", segons ha destacat el crític Jordi Cervera, que ha dit d'Irving que és "un dels grans novel·listes contemporanis". Irving, que ha rebut premis com el National Book Award, també va ser guardonat amb l'Oscar pel guió de la pel·lícula "Las normas de la casa de la sidra", basada en el seu llibre "Prínceps de Maine, Reis de Nova Anglaterra".

Informació facilitada per l'editorial:
Dotada d’una càrrega violenta i pertorbadora, L’última nit a Twisted River conté l’autenticitat i l’emoció pròpies de les històries de John Irving. Un món on la infància s’acaba d’una manera abrupta; on l’amor és com una línia en l’horitzó sempre fugissera; on la paternitat és una força gairebé capaç de tot.

Text de contraportada

En una remota explotació forestal del nord de New Hampshire, un inquiet noi de dotze anys confon la nòvia del policia local amb un ós, amb conseqüències tràgiques. Aquest és el punt d’arrencada d’una llarga fugida per tot el país en la qual el noi i el seu pare es veuen sotmesos a l’odi mortal del policia i a la seva implacable persecució.

Amb un to amarat d’emotivitat, que no exclou moments d’humor, aventures, màgia i realisme, John Irving recrea la peculiar vida com a fugitius de pare i fill durant cinc dècades. Mentre el pare treballa de cuiner aquí i allà, el noi creix, va a la universitat, coneix l’amor i el desamor, l’èxit majúscul i el terrible infortuni. Dels vells temps només els quedarà el record de la vella cabana prop del riu i la fidel amistat d’un valent llenyataire d’abraonades conviccions llibertàries.

«Totes les sortides dignes» a Vall-de-roures

2010-06-02T21:56:00.002+02:00

Este dissabte, 5 de juny, els amants de la poesia, la narrativa i els recitals de música tenim una cita ineludible a Vall-de-roures. I és que a la Llibreria Serret hi haurà una trobada d'autors del llibre Totes les sortides dignes, de Petròpolis i es presentarà, alhora, el seu llibre "mare": Una sortida digna, de Jesús M. Tibau. I després d'un bon dinar tindrem l'oportunitat de xalar amb el recital Menja'm, de la Judit Ortiz, del qual tot seguit us en presentem una mostra:

..::MENJA'M::.. Recital de poesia from Judit Ortiz on Vimeo.

Programa de la trobada
12.30. Trobada d'autors/es a la llibreria Serret, i signatura dels llibres Totes les sortides dignes i Una sortida digna
14.00. Dinar a Lo Trull de les raboses, amb lectura de textos inclosa (si us voleu afegir al dinar, feu un comentari).
17.30 Espectacle de poesia eròtica Menja'm, de Judit Ortiz, basat en els seus llibres Sobreàtic i Soterrani (Arola).

Autors del llibre Totes les sortides dignes
Isabel Barriel, Emigdi Subirats, Josep Cid, Lluís Subirana, Frannia, baba, Poemes des de l'Alguer, Salvador Colomé, Esther, Striper, Cèlia Marcos, Glòria Fandos, Elvira FR, Sergi G. Oset, Rafel Casas, McAbeu, Fanal blau, Lisebe, Ara mateix, De res, massa, Menjalletres, Remugant, Carme Rosanas, Llum de dona, Marta Pérez Sierra, Un lloc per nosaltres, Ricderiure, Adbega, Helena Bonals, Gonzalo, Grans Ossos de l'Escola Rocabruna, Garbi 24, Fons d'armari , Cap a la "A", Jordi Sebastià, Assumpta Pijuan, Llum, Joan Guasch , La garrofa de Mont-roig, Iblama, Novesflors, Escrits de fum, Oasis i deserts, Aprenent
Pere (Calle Arquimedes), Agustí Masip, El pes de la paraula, Onatges, Coses i altres coses, L'indret dels somnis, Friccions, El bosc dels somnis, Des de dalt del turó, Conxita, Agus Giralt, Montse Urpinell, Ferran d'Armengol, Alyebard, Anna Rispau, Empar Sáez, Josep Bonnin, Antoni Fortuño, El veí de dalt, Mhireia, Jesús Giron, Maria Lluïsa Gascon, Elisenda Sevilla, Deomises, Natàlia, Grans Ossos Escola Rocabruna, Luz, Grans Ossos Escola Rocabruna, Iris, Grans Ossos Escola Rocabruna, Sohaib, Grans Ossos de l’Escola Rocabruna , Gerard, Grans Ossos de l'Escola Rocabruna

L'extraordinari do de llengües de "La clau Gaudí"

2010-06-01T22:50:00.000+02:00

L'aparador de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa ofereix aquests dies una exposició amb diversos exemplars de la novel·la "La clau Gaudí" en les diferents edicions i molts dels idiomes als quals ha estat traduïda. De fet, el best-seller escrit a quatre mans per Andreu Carranza i Esteban Martín, publicat el 2007 amb un important èxit editorial, ha estat traduït a més de vint idiomes. Com podeu veure, la majoria de les portades opten per reproduir una imatge de la Sagrada Família, l'obra més representativa de l'arquitecte modernista. Amb tot, una de les portades més estranyes és la coberta de l'edició al rus, que va sortir al mercat al gener del 2009, en què la figua d'una dona enigmàtica, mig girada d'esquena al temps que es despulla, treu protagonisme al perfil d'una Sagrada Família que queda en segon terme i reflectida en negatiu. "La clau Gaudí" també ha estat traduïda a llengües com l'anglès, l'alemany, el polonès, el xinès mandarí, l'hebreu, el grec, l'italià, el coreà, l'hongarès... Per més informació, també podeu consultar l'etiqueta sobre La clau Gaudí en el bloc de Pere Muñoz.

Conta contes de Quim Monzó a la biblioteca de Tortosa

2010-06-01T18:48:00.000+02:00

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha programat per aquest dimecres, 2 de juny, una sessió de conta contes de Quim Monzó, a càrrec de la companyia L'Espina de la Sardina. L'espectacle "La força de la voluntat i altres contes de Quim Monzó" es farà a la sala polivalent de la biblioteca, a partir de les 19.30 hores, amb entrada gratuïta. La narració, a càrrec de l'actriu Assumpta Mercader, comença amb "Biografia", un dels contes del llibre "Uf, va dir ell" i que parla sobre la fragilitat de la vida. El conta contes també inclou la narració dels relats La literatura ("Guadalajara"), "Anís del Mono" ("L'illa de Maians"), "Redacció" ("Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury"), "No n'estigui tan segur" ("L'illa de Maians") i "La força de la voluntat" ("El perquè de tot plegat"). "La tria realitzada no respon a cap mena de lògica tradicional. No hi ha un criteri cronològic ni temàtic, simplement he triat aquells que m'han agradat més per a ser narrats i, en conseqüència, escoltats", expliquen a la pàgina de L'Espina de la Sardina a internet. L'espectacle està dirigit per Paquito Márquez Carvajal.

Foto: Vilaweb

Vergés i Igual, sobre Hemingway

2010-06-01T10:33:00.000+02:00

Els misteris de la literatura han volgut que els dos últims llibres de Gerard Vergés i de Josep Igual expliquen, potser per casualitat, un mateix episodi sobre l'estada d'Ernest Hemingway a les Terres de l'Ebre. En un dels articles del recull Alfabet per a adults, que el poeta tortosí acaba de publicar a Perifèric Edicions, Vergés recorda que l'escriptor nord-americà va arribar a Espanya el març de 1937, per cobrir la Guerra Civil com a periodista de l'agència North American Newspaper Aliance. Vergés cita un altre article publicat el 1992 a la revista literària Tresmall, signat per Eduard Sánchez, que transcriu un conte de Hemingway sobre la retirada de les tropes republicanes a la zona del Delta. «Hemingway es topa, vora el camí, amb un vell rapitenc, asmat, fatigat, mig mort», relata Vergés. El vell no pot seguir el ritme de la retirada i comenta al periodista americà que ha hagut de deixar els seus animals a la Ràpita, abandonats sota el foc de l'artilleria. Són la seua única família: dues cabres, un gat i quatre parelles de coloms. «No cal dir que el gat se salvarà. Un gat pot cuidar-se sol. Però no vull ni pensar què serà dels altres», lamenta el vell.

Vergés informa que aquest conte breu de Hemingway es titula El vell i el pont, escrit uns quants anys abans de la seua novel·la El vell i la mar, del 1952. Sense qüestionar-se si es tracta d'un fet real o d'una ficció, Vergés fa bé de notar que es tracta d'un relat amb una persona anciana com a protagonista. «Sempre els vells. Vells derrotats i sense esma, o bé èpicament lluitadors», analitza el poeta tortosí. «Hemingway era conscient que també a ell se li acabava la corda. Nou anys més tard se suïcidava d'un tret de rifle», escriu el poeta.

D'altra banda, només uns dies després de llegir aquestes línies de Vergés sobre Hemingway, ens trobem amb el conte La sort del cansat, que Josep Igual ha inclòs en el seu recull Fugida en cercles, publicat per Aeditors. Amb un altre punt de vista, l'escriptor benicarlando –però veí de Sant Carles de la Ràpita– també relata la penosa retirada de l'Ebre i el diàleg entre Hemingway i el vell rapitenc. Però Igual dóna més detalls sobre les impressions i els pensaments del narrador. Mentre mira el pontó que travessa el riu, ple d'un «tràfec humà» de «carros, camions, homes, dones i xicalla», i amb els soldats que empenyen els radis de les rodes, l'autor de Les neus del Kilimanjaro pensa que el Delta li recorda un país de l'Àfrica.

Gràcies a la relectura del relat que fa Igual en el conte inclòs a Fugida en cercles, també sabem que Hemingway diu al vell que el pont no és un bon lloc per estar-s'hi, i que hi ha camions d'evacuació al desviament de Tortosa, que travessen el riu i que van camí de Barcelona. Però el vell no té esma de moure's, i només pateix pels animalons que ha deixat a casa. És aquí quan sabem que Hemingway opina que, a més a més del gat, també se salvaran els coloms, però que les cabres ho tindran més complicat. Era diumenge de Pasqua i els feixistes avançaven sobre l'Ebre, però el vell va quedar-se quiet al costat del pont, «assegut sobre la pols».

Per la nostra banda, la curiositat ens ha portat a cercar l'original en anglès del relat Old Man at the Bridge. En el diàleg amb Hemingway, el vell diu que no és de cap dels dos bàndols, que té 76 anys i que ha recorregut a peu uns 12 quilòmetres, i que pensa que ja no podria anar més enllà. També esbrinem que l'home diu que va ser l'últim a sortir de la Ràpita, i que prefereix no marxar cap a Barcelona perquè no coneix ningú en aquella direcció. «Només tenia cura dels animals», deia el vell sordament quan Hemingway ja marxava, tot confiant en la bona sort del gat i en el fet que els avions feixistes no podrien enlairar-se pel mal temps. «Només tenia cura dels animals», deia per maleir l'absurditat de la guerra, o simplement per assajar una excusa i evitar la mort si l'agafaven. Tot i que, en el fons, el vell i Hemingway sabien que la mort era inevitable.

[Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 01-06-2010 Pàgina 40]

Old Man at the Bridge

An old man with steel rimmed spectacles and very dusty clothes sat by the side of the road. There was a pontoon bridge across the river and carts, trucks, and men, women and children were crossing it. The mule-drawn carts staggered up the steep bank from the bridge with soldiers helping push against the spokes of hte wheels. The trucks ground up and away heading out of it all and the peasants plodded along in the ankle deep dust. But the old man sat there without moving. He was too tired to go any farther.

It was my business to cross the bridge, explore the bridgehead beyond and find out to what point the enemy had advanced. I did this and returned over the bridge. There were not so many carts now and very few people on foot, but hte old man was still there.

"Where do you come from?"I asked him.

"From San Carlos," he said, and smiled.

That was his native town and so it gave him pleasure to mention it and he smiled.

"I was taking care of animals," he explained.

"Oh," I said, not quite understanding.

"Yes," he said, "I stayed, you see, taking care of animals, I was the last one to leave the town of San Carlos."

He did not look like a shepherd nor a herdsman and I looked at his black dusty clothes and his gray dusty face and his steel rimmed spectacles and said, "What animals were they?"

"Various animals," he said, and shook his head. "I had to leave them."

I was watching the bridge and teh African looking country of the Ebro Delta and wondering how long now it would be before we would see the enemy, and listening all the while for hte first noises that would signal that ever mysterious event called contact, and the old man still sat there.

"What animals were they?" I asked.

"There were three animals altogether," he explained. "There were two goats and a cat and then there were four pairs of pigeons."

"And you had to leave them?" I asked.

"Yes. Because of the artillery. The captain told me to go because of the artillery."

"And you have no family?" I asked, watching the far end of hte bridge where a few last carts were hurring down the slope of the bank.

"No, " he said , "only the animals I stated. The cat, of course, will be all right. A cat can look out for itself, bu I cannot think what will become of hte others."

"What politics have you?" I asked.

"I am without politics," he said. "I am seventy-six years old. I have come twelve kilometers now and I think now I can go no further."

"This is not a good place to stop," I said. "If you can make it , there are trucks up the road where it forks for Tortosa."

"I will wait a while," he said, "and then I will go. Where do the trucks go?"

"Towards Barcelona," I told him.

"I know no one in that direction, "he said, "but thank you very much. Thank you again very much."

He looked at me very blankly and tiredly, then said, having to share his worry with some one, "The cat will be all right, I am sure. Thre is no need tobe unquiet about the cat. But the others. Now what do you think aobut the others?"

"Why they'll probably come through it all right."

"You think so ?"

"Why not," I said, watching the far bank where now there were no carts.

"Burt what will they do under the artillery when I was told to leave because of the artillery?"

"Did you leave hte dove cage unlocked?" I asked.

"Yes."

"Then they'll fly."

"Yes, certainly they'll fly. But the others. It's better not to think about the others. " he said.

"If you are rested I would go, " I urged. "Get up and try to walk now."

"Thank you," he said and got to his feet, swayed from side to side and then sat down backwards in the dust.

"I was taking care of animals," he said dully, but no longer to me. "I was only taking care of animals."

There was nothing to do about him. It was Easter Sunday and the Fascists were advancing toward the Ebro. It was a gray overcast day with a low ceiling so their planes were not up. That and the fact that cats know how to look after themselves was all the good luck that old man would ever have.

By Hermingway

Camí de Sirga, de Jesús Moncada

2010-05-30T10:41:00.001+02:00

Fa poc he acabat la tercer lectura de Camí de sirga, de Jesús Moncada, i el cert és que cada vegada l'he gaudit amb més intensitat. Molta gent comenta que li costa entrar-hi, però els demano que insisteixin, i que no intentin oposar resistència, que es deixin portar per les històries que ens explica Moncada, així com l'aigua es deixa portar pel riu.

No pretenc ser un entès en literatura, i aquest llibre ja s'ha analitzat profundament perquè, merescudament, és considerat una de les fites de la literatura catalana del segle XX. Jo només procuraré transmete-us alguna de les sensacions que t'envaeixin llegint la novel·la (novel·la? o un més dels seus reculls de contes?).

La trama s'inicia a Mequinensa, tot just en el moment que el drama de la desaparició es presenta de forma física davant del poble, quan "Pilars i parets mestres van esberlar-se bruscament" a l'hora d'enderrocar la primera casa.

A causa d'aquesta lenta i agònica destrucció del poble (que morirà ofegat sota les aigües del pantà), s'aixeca la pols antiga que envaeix les cases, i es desperten els records que es fan presents i conviuen amb la gent.

El relat d'aquesta destrucció és humà (físicament i psicològicament), no exempt de mostres de passió, de mort, i de l'humor subtil, especial i únic de Moncada.

La lluita de classes que ha separat els rics dels pobres al llarg de tot el segle també és molt present; però aquesta separació es veu diluïda per quelcom de més important, de més transcendent, de quelcom que fusiona les ànimes dels vilatans i vilatanes de Mequinensa: el Riu.

Llegiu-lo: estimareu els personatges.

Jesús M. Tibau

Vicenç Villatoro clourà la setena Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre

2010-05-27T21:46:00.002+02:00

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro serà l'encarregat de fer l'acte de cloenda de la setena edició de la Fira del Llibre Ebrenc, que tindrà lloc a Móra d'Ebre els dies 5 i 6 de juny. A més, l'autor de la novel·la "Tenim un nom" (Planeta), premi Ramon Llum de Prosa el 2010, també participarà en una de les activitats que més il·lusió fa a l'organització de la fira, Llegim ebrenc! L'acte serà a la plaça de la Cultura el 6 de juny, sobre les 20.30 hores. Així,Villatoro parlarà del plaer de la lectura d'autors ebrencs, i exposarà el seu punt de vista sobre diversos autors clàssics i actuals, sobre com fomentar el gust per la lectura entre el públic. A més a més, els visitans a la fira li podran demanar una dedicatòria especial de la seua última novel·la.

A "Tenim un nom", un dels llibres més venuts a Catalunya durant la passada Diada de Sant Jordi, un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar el Barça. En el viatge i en el partit, participaran en l’emoció èpica compartida amb tot d’aficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Barça, reconstruir la seua relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que s’ha quedat a Catalunya: l’avi malalt, l’àvia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills... Segons l'editorial, es tracta d'una novel·la que explica una família a través del Barça, el sentiment barcelonista a través del conflicte d’una família i, amb una cosa i l’altra, els fils emotius i sentimentals de la realitat catalana d’avui mateix.

Primeres pàgines de 'La cúpula', última novel·la d'Stephen King

2010-05-26T18:26:00.005+02:00

La gent de Megustaleer.com ens ofereixen debades les primeres pàgines de "La cúpula", última novel·la del nord-americà Stephen King. Com és habitual, el llibre arriba al nostre país de la mà de Plaza & Janés, que l'ha posat a la venda a un preu de 29,90 euros. La història comença un dia d'octubre, quan la petita ciutat americana de Chester's Mill es troba totalment aïllada per una cúpula transparent i impenetrable. En aquest sentit, la base de l'argument potser us recordar la pel·lícula dels Simpsons, però el mateix Stephen King ja ha desmentit que s'haja inspirat en el film de Homer i companyia, sinó que es tracta d'un vell projecte de joventut i de la seua novel·la més ambiciosa. A "La cúpula", ningú sap d'on ha sortit ni per què aquesta bombolla de vidre indestructible s'ha plantat allà. Només saben que a poc a poc s'esgotaran les provisions i fins i tot l'oxigen que respiren. Quan ha baixat del cel, la cúpula ha tallat per la meitat a una marmota i ha amputat la mà a un jardiner. A més, l'avió que pilotava Claudette ha xocat contra la cúpula i s'ha precipitat a terra envoltat de flames. Després, a mesura que el menjar, l'electricitat i l'aigua escassegen, els nens comencen a tenir premonicions esgarrifoses...

llegir al llibre

Dintre del llibre

[Crítica] 'Botxan', de Natsume Sôseki

2010-05-26T17:11:00.000+02:00

La novel·la Botxan, de l'escriptor Natsume Sôseki, és un llibre fonamental de la literatura japonesa. De fet, escriptors contemporanis i tan reconeguts en l'escena internacional com Haruki Murakami han afirmat que Natsume Sôseki és un dels seues autors de capçalera. Per sort, Botxan va ser reeditat fa poc en català a l'editoral Proa, i la novel·la va aconseguir el Premi Llibreter del 2008, cosa que facilita que avui en dia es puga trobar amb una certa facilitat a les llibreries.

Botxan, que en japonès vol dir Senyoret, amb el mateix to irònic i pejoratiu que aquesta paraula podria tenir en català, explica la història d'un jove de Tòquio, molt impulsiu i sense una idea clara de què vol fer amb la seua vida, que aconsegueix una feina de professor de matemàtiques en un institut de secundària d'un poble de províncies. Amb un estil molt lleuger, que fa que la lectura d'aquesta novel·la de fa més d'un segle siga realment amena, Natsume Sôseki fa un retrat ple d'ironia de les ànsies de modernitat del Japó de finals del segle XIX i principi del XX. Botxan arriba al poble amb uns aires de superioritat perquè prové d'una antiga família bona i perquè és "natural d'Edo", l'antic nom de Tòquio, però l'autor aviat ens demostrarà que el protagonista és un ingenu i imprudent curt de gambals, al qual tothom li pren el pèl: els propietaris de la fonda on s'allotjarà, els veïns, els seus alumnes, els companys de feina a l'institut... En aquest sentit, Botxan és una novel·la molt fresca i divertida, que sobretot recomanem els que teniu alguna vinculació amb el món de l'ensenyament. De fet, podreu veure que els problemes d'un mestre en un institut de províncies del Japó de 1906 té moltes coses en comú amb la realitat de l'educació d'avui en dia, més de 100 anys després...

*Informació proporcionada per l'editorial:

Natsume Sôseki (Tòquio, 1867-1916) és segurament l’escriptor més conegut i més admirat del Japó modern. Autor d’una obra que inclou una quinzena de novel·les (a més de diversos volums de poesia i assajos), Sôseki va ser un intel·lectual rigorós que va saber copsar perfectament l’esperit i les contradiccions de l’era Meiji (1868-1912), durant la qual el Japó va viure un accelerat període de modernització basada en la imitació dels models occidentals. Sôseki, que és considerat el principal renovador de les lletres japoneses, va iniciar la seva carrera literària amb la publicació d’un seguit de novel·les humorístiques en què, amb un estil sorprenentment viu i enginyós, criticava els nous costums que la modernitat portava al Japó. Entre aquestes novel·les satíriques destaquen Sóc un gat (Wagahai wa neko de aru, 1905), basada en les observacions d’un gat sobre el món dels humans, i Botxan (Botchan, 1906).

Alfabet per a adults, de Gerard Vergés

2010-05-23T10:39:00.000+02:00

El passat 4 de març, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, vaig assistir a la presentació del nou llibre de Gerard Vergés, Alfabet per a adults, a càrrec de l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, i els fragments que en van llegir Coia Valls i el mateix autor feien pressagiar una lectura de gran qualitat, que no m'ha defraudat gens ni mica, com era d'esperar.

I és que, més conegut com a poeta, Gerard Vergés se'ns reafirma com un narrador excepcional.

Aquesta selecció de cròniques, que va publicar fa anys al diari Avui, són precises, precioses, històriques, viatgeres i, sobretot, literàries. Si ens deixem portar per la veu i la mà de l'autor que ens guia, viatjarem per ciutats fantàstiques, properes o llunyanes, saludarem personatges de tot nivell, aprendrem a conèixer l'essència humana, i acabarem amb una clara mostra de satisfacció al rostre. Com diu a la contraportada del llibre: "una festa per als sentits i la intel·ligència".

Jesús M. Tibau

Els combats ecologistes i antinuclears

2010-05-20T10:30:00.003+02:00

El proper 5 de juny, dia mundial del medi ambient, a les 18.30 al Centre d'Interpretació de la Pesca de l'Ametlla de Mar, es durà a terme una xerrada sobre "Els combats ecologistes i antinuclears a les Terres de l'Ebre". Hi intervindran Santiago Vilanova i Xavier Garcia, autor del llibre Catalunya es revolta, un llibre en què, comarca per comarca, es van radiografiant els diferents conflictes territorials i les solucions alternatives que sorgeixen des de la mateixa societat.

Amb motiu de la celebració de la Diada, serà un bon moment per parlar de la situació en què es troben aquests moviments a casa nostra, i sobretot quan farà pocs dies de la manifestació que convoca la Plataforma en Defensa de l'Ebre a Barcelona.

Una dona incòmoda,de Montse Banegas

2010-05-16T10:37:00.000+02:00

Primer llibre d'aquesta escriptora de Flix, del qual havia tingut bones referències i que no m'ha decebut. La novel·la narra en primera persona el trànsit de l'adolescència a la primera maduresa d'una jove brillant, excèntrica, adicta al tabac i els llibres, solitària i insegura. Aquesta combinació fa que tan sols es trobi a gust dins de la petxina on s'ha tancat, eludint els contactes amb l'exterior que no són imprescindibles. La falta de comunicació amb els pares, i amb la resta del món en general, circulen per totes les pàgines. L'amor, a la seva petxina, no hi pot sobreviure gaire temps.

Però malgrat tots els esforços per amagar-se del món, aquest sempre et casa ferides.

Le sessions de psicoteràpia no tenen pèrdua, com tampoc les reflexions que manté, ajudada pel suport d'un gos de porcellana.

Us deixo amb alguns fragmens per tal de conèixer millor aquest personatge:

"Deixar la iniciativa en mans dels altres és la manera més còmoda d'actuar; si després sortia malament no tindria res a retreure'm. Així és com funciona el meu recargolat cervell."

"Alguna cosa sòlida, calenta i emmetzinada, com el plàstic fos, m'anava omplint per dins."

"Em vaig passar el viatge dibuixant cercles al vidre de la finestreta, mil dos-cents quatre, encara me'n recordo."

"La idea de ser previsible em resulta insuportable."

Jesús M. Tibau

"L'hora del lector" fa un especial dedicat al festival Barcelona Poesia

2010-05-14T13:30:00.000+02:00

Aquest divendres, a "L'hora del lector", el programa de llibres del canal 33, Emili Manzano, Xavier Antich i Víctor Amela parlen amb Martí Sales (Barcelona, 1979), codirector del festival ">Barcelona Poesia. A més, també conversaran amb tres dels poetes que participaran en els actes organitzats al certamen que se celebra del 13 al 19 de maig a diferents espais de la ciutat: Chantal Maillard (Brussel·les, 1951), Antonio Gamoneda (Oviedo, 1931) i Albert Balasch (Barcelona, 1971). Ja en el reportatge, Marina Espasa i Enric Juste entrevistaran el poeta eslovè Tomaz Salamun i l'ucraïnès Serhii Jadan, que també participen al festival. D'altra banda, recordeu que ja podeu veure, gràcies al web de TV3, el vídeo del programa de la setmana passada, amb l'escriptor Pius Alibek.

Tibau convida l'editor Jaume Llambrich al plató de 'Tens un racó dalt del món'

2010-05-11T23:25:00.002+02:00

Els nostre company Jesús M. Tibau, que presenta el programa Tens un racó dalt del món a Canal 21 Terres de l'Ebre, ha convidat aquesta setmana un altre amic nostre, l'editor Jaume Llambrich, també col·laborador d'aquest bloc. El programa s'emetrà aquest dimecres a la nit, però hi haurà redifusions durant tota la setmana, i també podreu recuperar-lo al web de Teveon. Com diu Tibau, Llambrich té moltes coses interessants de què parlar: l'editorial per internet Petròpolis, de la seua experiència com a editor a la URV, de la literatura i de les noves tecnologies, de les Creative Commons... En aquest sentit, com potser sabreu, Petròpolis és una editorial petita, virtual i sense ànim de lucre, fundada per pura diversió. La seu és a internet i la difusió dels llibres es fa a la xarxa, amb l'objectiu que la lectura puga arribar a tothom, de forma lliure, ja que tot s'edita amb la llicència Creative Commons. Els llibres es poden llegir en línia, però també és possible descarregar-los en format PDF de manera gratuïta, o bé comprar-los en paper com els llibres de sempre, impresos sota demanda.

D'altra banda, recordeu que encara sou a temps el programa de la setmana passada, en què el poeta tortosí Gerard Vergés va visitar el plató de Tens un racó dalt del món.

Marta Momblant, convidada al programa 'Lletres ebrenques' d'Antena Caro

2010-05-11T23:05:00.000+02:00

Aquest divendres, 14 de maig, s'emetrà el 25è programa de la nova temporada de "Lletres Ebrenques", que l'escriptor i blocaire Emigdi Subirats dirigeix a Antena Caro de Roquetes (96.0 fm). En el programa d'aquesta setmana comptaran amb la presència de l'escriptora Marta Momblant, resident a Beseit (Matarranya), tot i que l'autor és nascuda a Barcelona l'any 1969. La seua trajectòria artística i professional s'ha desenvolupat en la direcció escènica i en la dramatúrgia teatral. Recentment, en la col·lecció Lo Trinquet de l'Institut d'Estudis de Terol, acaba de publicar l'obra Fora de temps, fora de lloc, una comèdia teatral en què tres beseitans i una barcelonina entrecreuen la multitud de la gran ciutat.

A banda, també va començar a escriure narrativa l'any 1998 amb la novel·la Arbàgel, un revolt de l’amor. També ha escrit contes infantils: La nena que volia ser sirena i una sèrie de contes curts, basats en la creació d’un personatge de veu peculiar, la qual s'està treballant amb les il·lustracions de Tito Sánchez: El Meme, La Mama Pop i El Conillet de Fusta. Alguns dels seus relats juvenils són La nena que havia perdut el seu somriure i El camell de’n Raju (2006). També ha escrit un dels relats curts publicats a Galeria Ebrenca: La invocació de les aigües (2009), que formarà part del recull de relats en el que està treballant: Rostres d'aigua. Actualment col·labora a Lo Cresol i a la revista Temps de Franja, amb entrevistes i amb la secció Retrats entallats a paraules. A més, Marta Momblant ha estat enguany guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a les lletres catalanes a l'Aragó, amb la novel·la La Venta de l'Hereva.

Temps al temps

2010-05-10T19:09:00.003+02:00

El Grup de Teatre Gresol i l'Institut Sòl de Riu han organitzat una vetllada teatral el proper dimats 11 de maig a les 19 h, a Alcanar. Hi interpretaran l'obra Temps al temps, del tortosí Jordi Pijoan-López, i estarà dirigida per Tomàs Camacho Molina. La trama i les escenes s'emmarquen en mercat ibèric de Sant Miquel: «Disputa entre comerciants» en l'època ibèrica, entre fenicis i grecs, i «L’assimilació» ja en el període dels Escipions.

Podeu conèixer més dades de l'obra, de l'autor i dels intèrprets en el fulletó de Temps al temps (part 1 i 2).

Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada

2010-05-09T10:35:00.001+02:00

Jesús Moncada és un dels grans escriptors catalans del segle XX, i així està reconegut majoritàriament. El vaig descobrir amb la novel·la Camí de sirga, una autèntica obra mestra, però els seus contes són d'una delícia incomparable, i el recull Històries de la mà esquerra n'és un bon exemple.

L'homenatge als homes i dones de la desapareguda Mequinensa és present en gran part del llibre. Moncada ens presenta els personatges de forma directa, ens els fa reals, com vells coneguts a qui saludàvem pel carrer quan érem xiquets, i reconeixem el seu caràcter i sinceritat, la seva noblesa i innocència, i, sovint, la seva tossuderia també. Cada fragment del llibre és ple de noblesa, d'un amor a la terra i als records, d'un apassionat lligam dels hòmens amb el riu. Els personatges destil·len vida i humanitat, tant se val que alguns estiguin morts, o siguin simples imatges d'una esglèsia. Les pinzellades de l'humor especial i deliciós de Moncada ens guien per aquest viatge inoblidable.

Demà, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem aquests relats amb una companyia especial: la Teresa i la Neus Pallarès, amigues de l'autor i apassionades lectores, que ens explicaran interessants i divertides anècdotes de la seva relació.

Triar fragments del llibre és fàcil; només cal obrir-lo a l'atzar:

"El cec sempre tenia un somni molt senzill: algú li mullava els ulls amb aigua fresca."

"Pobres francesos! Els vaig deixar tan fotuts i em van fer tanta llàstima que, l'endemà, em vaig passar a la seva banda per ajudar-los contra els prussians."

"A l'estació de França vam veure la malenconiosa sortida dels trens nocturns."

"Van ressonar les barrinades per les galeries. S'aturà la porgadora. Escoltaves el rodar dels darrers vagons. Veies eixir els miners amb el cansament als ossos, carregats amb pics i pales i carburs, d'aquella fosca tràquea d'on semblava que t'arribés un baf de sang, gorgolls d'aigües perdudes i el gemec de la terra llepant-se les ferides."

Jesús M. Tibau

[Crítica] 'La montaña mágica', novel·la gràfica de Jiro Taniguchi

2010-05-07T17:46:00.000+02:00

Ara que acaba d'estrenar-se el 28è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, deixeu-me recomanar la novel·la gràfica "La montaña mágica", de Jiro Taniguchi. De fet, no s'ha de confondre, com han fet alguns, amb una hipotètica adaptació manga de la novel·la homònima de Thomas Mann, ja que en realitat "La montaña mágica" és el títol d'un relat íntim i personal de Taniguchi, que torna a capbussar-se en els records de la seua infantesa com ja va fer amb "El almanaque de mi padre". Així, "La montaña mágica" és una d'aquelles històries que serveixen per justificar-nos davant dels altres, als adults que ens continuen agradant els còmics. Aquest manga de Taniguchi, que l'editorial Ponent Mon ha publicat al nostre país al gener del 2009, és una combinació memorable de sensibilitat i de fantasia, amb una història que voreja el realisme màgic per parlar-nos de temes tan universals com la solitud, la por a la mort de les persones que estimem, el creixement personal, el respecte a la natura i la pèrdua de la innocència.

Al pròleg de "La montaña mágica", l'autor confessa la seua admiració pel còmic europeu, i la veritat és que la tècnica narrativa de Taniguchi, així com el seu dibuix de traços nets i la minuciositat amb què dibuixa els escenaris, fan que aquesta novel·la gràfica siga més propera als còmics continentals que al manga que habitualment ens arriba del Japó. Tot i així, Taniguchi situa l'acció a la seua ciutat natal, Tottori, per explicar la història d'un xiquet d'onze anys, Kenichi, que és orfe de pare i que ha d'afrontar la malaltia greu de la seua mare. El jove Kenichi i la seua germaneta, Sakiko, han d'anar a viure una temporada a casa dels iaios, ja que la seua mare ha de marxar a l'hospital d'Osaka per ser sotmesa a una complicada operació. Amb el record dolorós de la desaparició del pare i els anys feliços en què la família estava completa, Kenichi intenta afrontar com pot la possibilitat de perdre també la mare. Per fer-ho, Kenichi passarà les hores al costat d'altres xiquets, tot jugant a les restes dels passadissos d'un antic castell que coronava la muntanya del poble. La seua rutina infantil, però, donarà un gir inesperat quan el protagonista descobreix el museu de ciències naturals de Tottori, en què viu una estranya salamandra amb la qual Kenichi pot comunicar-se.

A partir d'aquest moment, el xiquet haurà de superar les pors personals i buscar la complicitat de la seua germana, per ajudar els esperits de la Muntanya Màgica a salvar les fonts interiors i les runes del castell de les urpes dels especuladors. En aquest sentit, "La montaña mágica" és un relat tendre i molt emocionant amb més d'una capa de lectura: una de més superficial sobre el pas de la infantesa a l'adolescència, però també una altra de més simbòlica sobre la necessitat d'endinsar-nos als nostres cors, per superar les dificultats i propiciar el necessari equilibri entre els humans i la natura.

El filòleg i restaurador iraquià Pius Alibek presenta el seu nou llibre a "L'hora del lector"

2010-05-07T10:47:00.002+02:00

Aquest divendres a la nit, a "L'hora del lector" del canal 33 (22.45 hores), Emili Manzano conversarà amb Pius Alibek (Ainkawa, Kurdistan iraquià, 1955), un filòleg, restaurador, traductor de l'àrab al català i escriptor instal·lat a Barcelona des del 1981, que acaba de publicar el seu últim llibre "Arrels nòmades" (La Campana, 2010). Ja en la segona part del programa, els col·laboradors Víctor Amela, Xavier Antich i Cecilia Dreymüller recomanen novetats literàries. En el reportatge, Marina Espasa i Enric Juste visitaran les associacions Llibre Viu i Llibre Actiu, que organitzen intercanvis de llibres a Mataró. Com sempre, el programa acaba amb l'actuació de Tornasol. Tot seguit, podeu veure íntegrament el programa de la setmana passada, en què Albert Serra i Francisco de Sert, comte de Sert, van parlar sobre el temps com a tema literari i artístic, a partir de l'ideari expressat per Marcel Proust en la seva obra magna, "A la recerca del temps perdut".

Foto: Revista Rambla

Els 174 nous ex-libris de Frederic Mauri, en un llibre comentat per Manel Ollé

2010-05-06T12:38:00.003+02:00

"174 ex-libris de Frederic Mauri comentats per Manel Ollé". Un títol que ja ho diu tot, i que correspon a un llibre que fa pocs mesos que acaba d'editar Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Vuit anys després de la publicació del primer volum d'ex-libris comentats, l'escriptor d'Ulldecona, professor de l'Institut J. Bau de Tortosa, torna a analitzar els dibuixos de l'artista tortosí, també exprofessor del mateix centre educatiu. Segons Ollé, Mauri es pot considerar com un dels exlibristes més importants del país per la seua gran qualitat artística com a dibuixant i com a cal·lígraf. I nosaltres estem totalment d'acord amb aquesta afirmació.

La ploma de Frederic Mauri ha creat tot un univers d'ex-libris que retraten amb una gran destresa els paisatges i els personatges lligats majoritàriament a les Terres de l'Ebre i Tortosa, però també de fora del territori. «Majoritàriament dedica ex-libris a qui ell vol, amics, familiars, coneguts, companys de l'institut on va fer de professor...», explicava Manel Ollé aquest dimecres al diari El Punt. Entre els personatges a qui Mauri ha dedicat els seus ex-libris hi ha l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall; l'escriptor Jesús Moncada, que representa amb tres homes sirgant riu amunt en record de la novel·la "Camí de sirga", o el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs. A banda, el «No a la guerra» també va inspirar molts dels nous ex-libris de Mauri, fins al punt que immortalitza aquest tema en un dibuix del Poble Vell de Corbera d'Ebre, destruït durant la Guerra Civil. Finalment, un altra de les obsessions literàries de Mauri és el Quixot, amb una sèrie d'ex-libris en què apareixen diferents escenes inspirades en la novel·la de Miguel de Cervantes. Tot seguit, en teniu un bon exemple en l'ex-libris dedicat al llibreter tortosí Jordi López Viladrich....

El cartell de la VII Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre i altres novetats

2010-05-03T12:11:00.001+02:00

Aquesta serà la imatge de la VII Fira del Llibre Ebrenc 2010, que se celebrarà a Móra d'Ebre els dies 5 i 6 de juny. Enguany, la fira torna a estar organitzada pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Ajuntament de Móra d'Ebre i l'Institut Ramon Muntarner. A més, compta amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la Institució de les Lletres catalanes, l'Institut Català de les Indústries Culturals, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, l'Antena del coneixement de la URV de Móra d'Ebre i la Secretaria de Joventut de la Generalitat
.
D'altra banda, ja'ha obert el període d'inscripció de reserva d'estands per a la fira. Si voleu ser-hi presents, ja podeu fer les peticions descarregant-vos la butlleta2010. La gran novetat d'enguany és que el recinte firal amb els estands amplia els horaris, i que s'inicia la fira el dissabte 5 de juny per la tarda, i que continuarà el diumenge 6 tot el dia. Això és degut a la gran afluència de públic que va haver-hi l'any pasat, gràcies a la fira d'espectacles Litterarum i les activitats paral·leles que es van programarar per a tots els públics. De fet, en aquesta edició s'espera superar la xifra de 5.000 visitants que es van registrar en el 2009. Per això s'han potenciat els espectacles i les activitats paral·leles al voltant del recinte firal per atreure més públic, i així ampliar la venda de llibres ebrencs durant els dies de la fira. A més, es contiuaran realitzant les taules de presentacions conjuntes de llibres ebrencs de diferents editorials catalanes, i de diferent temàtica, el concurs de relats curts Llibresebrencs.org i moltes sorpreses que s'aniran informant en les properes setmanes.

Jordi Andreu Corbatón ens parla de la seua obra

2010-05-02T13:53:00.003+02:00

A la web 3cat24, podeu trobar una petita entrevista realitzada abans de Sant Jordi pels alumnes de 3r de ESO d'Ulldecona a Jordi Andreu Corbaton (bloc i web). Ara, a pàgina ebrenca, també us l'oferim íntegre, així que ja podeu començar a conèixer els intríngulis de l'obra del Jordi per la seua pròpia veu!

Per Sant Jordi són molts els autors que, convidats pels centres educatius, aproximen la seua obra als lectors. Aquest és el cas de Jordi Andreu Corbatón (Tarragona 1979), autor de Pull-Back i Mixatxibutxi, entre d’altres. El passat 19 d’abril el polifacètic escriptor es desplaçà fins l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona per parlar de la seua obra, de com es va iniciar en el món de l’escriptura i respongué totes les preguntes que l’alumnat de 3r d’ESO li va formular.

Alumnat 3r ESO
Institut Manuel Sales i Ferré

Una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte

2010-05-02T10:23:00.000+02:00

Desideri Lombarte (Pena-roja, 1937 - Barcelona, 1989) és una del es personalitats essencials en la història de la literatura i la cultura catalanes a la Franja d'Aragó de les últimes dècades del segle XX. Va saber fer de la gent, el paisatge i la tradició oral del Matarranya un univers literari amb gran acceptació popular.

Bona mostra de la seva obra és aquest relat, Memòries d'una desmemoriada mula vella, en què una mula ens narra en primera persona i amb molta sensibilitat la seva vida. D'aquesta manera podem recordar amb ella les feines del camp i moltes paraules que corren el risc de desaparèixer per sempre, com ara càvec, aladre, feltre, albarda, pollegana, jou, collera, tafarra, sària... El llibre està escrit en mots dialectals i, sobretot, ens fa estimar una terra i una manera de viure que no és tan llunyana, i d'on venim tots nosaltres.

Jesús M. Tibau

Lectura sostenible a l'estand de La 2 de Viladrich en el saló Ebreambient

2010-04-30T23:02:00.005+02:00

Si aquest cap de setmana us passeu per la fira Expoebre de Tortosa, no us podeu perdre l'estand fet amb materials reciclats i 100% reciclables que hi té la llibreria La 2 de Viladrich. En realitat, l'estand forma part de la cinquena edició del saló Ebreambient, ja que enguany Fira de Tortosa ha decidit impulsar un sistema constructiu propi amb materials reciclats i reciclabes, a base de cartró i perfils de planxa de ferro, tot configurant un espai propi dins del pavelló firal de Remolins. Un d'aquests estands sostenibles i reaprofitables està ocupat per La 2 de Viladrich, que hi exposa diferents llibres sobre ecologisme, medi amibent i economia verda. A banda, fixeu-vosen els prestatges i en el mobiliari urbà. Són tots fets amb cartró reciclat. Qui sap si els milions de llibres que s'editen i que no arriben a ser comprats i llegits, quan es tornen a convertir en pasta de paper, no esdevindran després llibreries, prestatges, taules i cadires que ens serviran per guardar i llegir altres llibres?

Un treball de recerca sobre la revista literària Gèminis, Premi Ramon Calvo

2010-04-30T13:34:00.002+02:00

Un treball sobre la revista literària Gèminis ha guanyat aquest matí el Premi Ramon Calvo Fundació Caixa Tarragona. Una alumna de l’Institut J. Bau de Tortosa, Verònica Hernàndez, ha estat premiada en la modalitat humanística-social per l’estudi sobre aquesta revista cultural de Tortosa apareguda durant el franquisme, i que van impulsar Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill i Jesús Massip. De fet, la revista va publicar-se en dos formats entre els anys 1952 i 1961. A les seues pàgines també hi va col·laborar el dramaturg Ricard Salvat, que va morir el 2009. El Premi Ramon Calvo Fundació Caixa Tarragona està adreçat a estudiants d’educació secundària de les Terres de l’Ebre. El certamen el convoca l’IES Deltebre i, des de la primera edició, compta amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona.

En la modalitat científico-tècnica, la guanyadora ha estat Remei Mingorance, de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, per un treball sobre l’estudi i disseny d’una casa domòtica. Els finalistes han estat Daniel Sainz de Aja, de l’Institut els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita per “La memòria històrica de Sant Carles de la Ràpita” (modalitat humanística-social) i Marc Fresquet, de l’Institut de Deltebre, pel treball titulat “Energia solar tèrmica: producció d’aigua” (modalitat científico-tècnica). Finalment, el premi per elegir el cartell que promocionarà la pròxima edició l’ha guanyat Isabel Tomàs, de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta.

El poeta Màrius Sampere, nou premi Jaume Fuster

2010-04-28T19:24:00.002+02:00

El poeta barceloní Màrius Sampere ha estat reconegut amb el X Premi Jaume Fuster, que atorga per votació dels seus socis l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). De fet, el Premi Jaume Fuster reconeix la trajectòria literària d’un escriptor en llengua catalana, i en edicions anteriors ha estat concedit a autors com Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló i Maria Barbal. Nascut el 1928, Sampere es va iniciar en la poesia la dècada dels seixanta. Amb tot, també té publicada una novel·la, titulada "El gratacel"; el recull "La ciutat submergida: Obra poètica inèdita (1970-2008)", i la miscel·lània "Pandemònium o la dansa del si mateix".

La roda de premsa d'anunci i entrega del premi ha comptat amb la participació de Carles Duarte, qui ha fet una glossa del premiat, i de Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, el qual ha iniciat l'acte amb l'entrega simbòlica d'un diploma i una ploma. Tot seguit, el poeta Carles Duarte ha fet una breu presentació de la vida i obra de Màrius Sampere, començant per situar l'autor en el context de les tres ciutats que han marcat la seua vida: Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenent, passant a parlar de la seua trajectòria literària. Duarte ha conclòs la seua glossa parlant breument de l'essència de la poesia de Sampere; una poesia que planteja amb duresa i lucidesa els grans reptes de la condició humana. Sampere reivindica el valor de la paraula com a eina d'interpel·lació i de coneixement de nosaltres mateixos. Per la seua banda, el poeta ha finalitzat un acte senzill i emotiu amb unes breus paraules d'agraïment. Sampere ha esmentat que rebre el X Premi Jaume Fuster li fa especial il·lusió i el colpeix, ja que li han donat els mateixos escriptors. A banda, Sampere ha acabat amb la lectura de tres poemes seus, entre els quals "Com m'agrada", uns versos sobre la llengua catalana, els quals també va llegir, amb gran èxit, a la Fira de Frankfurt del 2007.

Tota la paraula

"Tota paraula, amic, és teològica.
¿De què podríem parlar més
que no fos de l'alba que ens separa,
de la nit que ens reuneix?

Àrbitre dels dos únics colors,
l'amor és tot cor i no té cor:
si parles d'ell, amic, no parles d'ell?
I si no en parles, llavors de qui no parles?

I, encara, dolçament abandonat
de tu mateix a l'ombra,
si no és teva la veu quan emmudeixes,
de qui és el silenci? ¿De quin monstre
benigne, com un déu
reduït a paraula?"

Màrius Sampere ("L'ocell que udola", Barcelona, Columna, 1990).

L'editorial Planeta obra la veda d'una nova edició del seu premi de novel·la

2010-04-28T19:02:00.001+02:00

L'editorial Planeta ja ha obert la convocatòria del LIX Premi Planeta de Novel·la, pel qual admetrà originals fins al 15 de juny. Les obres dels autors que hi vulguen concórrer hauran de ser inèdites, en castellà, i tenir una extensió de més de 200 pàgines, mida DIN A4, mecanografiades a doble espai i per una única cara. Tot seguit, una comissió lectora designada per l'editorial farà la lectura de totes les obres admeses a concurs, emetrà un informe de cadascuna d'elles, i escollirà a les 10 novel·les que consideri millors. Finalment, les 10 finalistes seran sotmeses a una segona lectura i es redactar un segon informe que, juntament amb el primer, seran elevats al jurat. Les seues decisions, inclòs la sentència definitiva, s'adoptaran per majoria simple.

La novel·la guanyadora serà premiada amb 601.000 euros i la finalista, amb 150.250 euros. El concurs no podrà declarar-se desert ni distribuir-se el premi entre dues o més obres concursants. L'editorial podrà fer una primera edició amb com a mínim 2.000 i un màxim de dos milions d'exemplars. El 2009, l'escriptora i periodista Ángeles Caso va guanyar el Planeta amb la novel·la "Contra el viento". Per la seua banda, l'escriptor andalús Emilio Calderón va ser finalista amb la novel·la negra "La bailarina y el inglés".

Jesús Moncada, protagonista del sisè programa de Tens un racó dalt del món

2010-04-27T20:18:00.000+02:00

La capçalera amb el nom d'aquest bloc, Pàgina Ebrenca, està feta a partir d'una imatge del llibre "Camí de sirga", obert a l'atzar. El sisè capítol del programa de televisió Tens un racó dalt del món està dedicat aquest dimecres a la figura de l'escriptor Jesús Moncada. L'espai que l'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau presenta a Canal 21 Terres de l'Ebre ha convidat les germanes Neus i Teresa Pallarès, unes veïnes d'Arnes, a la Terra Alta, que van ser amigues i van conèixer ben de prop el gran narrador de Mequinensa. Tibau va conèixer les germanes Pallarès l'any 2007, a Fontdespala, en un dels actes de la Trobada d'autors ebrencs al Matarranya, que va organitzar el llibreter Octavi Serret. El programa de Tibau a al Canal 21 de la TDT coincideix amb el trascendental partit de futbol entre el Barça i l'Inter de Milà, però es podrà recuperar en diverses redifusions i també recuperar-lo a través del web de Teveon, durant els propers dies.

Alícia a l'altra banda de l'aparador

2010-04-27T00:58:00.002+02:00

"Les seues obres no són per a xiquets; són les úniques que ens converteixen en xiquets". Això és el que deia l'escriptora Virginia Woolf sobre el seu col·lega Lewis Carroll. Ara, l'estrena de la versió cinematogràfica de Tim Burton ha despertat l'interès per "Alícia al País de les Meravelles", la seua obra més immortal. Als aparadors de les llibreries ens trobàvem, ara fa pocs dies, una bona col·lecció de versions i reedicions del llibre més conegut de Charles Lutwidge Dodgson (aquest era el nom de veritat de l'autor). Per exemple, podem trobar la molt atractiva versió de luxe i il·lustrada, que ha editat Nórdica Libros amb traducció de Humpty Dumpty i dibuixos de Marta Gómez Pintado. Als aparadors també hi ha l'edició que ha editat Anaya, amb dibuixos de Toni Ross, i que inclou les dues parts que Lewis Carroll va publicar el 1865 i el 1872: "Alicia al País de les Meravelles" i "Alícia a través de l'espill". També hi ha una versió en còmic editada per Glénat, amb dibuixos de David Chauvel i guió de Xavier Coullette. Per la seua banda, l'editorial Sexto Piso ha publicat una edició també molt interessant d'"Alicia", amb una traducció d'Andrés Barba i dibuixos de l'artista novaiorquès Peter Kuper. Finalment, també hem localitzat una versió en català a LaButxaca, amb traducció de Salvador Oliva, que inclou les il·lustracions que va fer John Tenniel per a l’edició original. En edició de butxaca, però una mica més antiga, és la que jo tinc: una esplèndida versió que Alianza Editorial va reeditar el 1998 dintre de la col·lecció Biblioteca Juvenil, en dos volums, amb traducció, pròleg, cronologia i notes de Jaime de Ojeda, i també amb les il·lustracions originals o clàssiques de John Tenniel.

Tot seguit, teniu un bonic vídeo promocional de la versió il·lustrada per Marta Gómez Pintado, editada per Nórdico Libros...

Convocat el XIX Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar

2010-04-26T20:11:00.002+02:00

Els autors jòvens estan d'enhorabona. Si teniu menys de 40 anys, i escriviu, podeu presentar-vos fins al 22 de desembre al Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, dotat amb un premi de 3000 euros i la publicació de l'obra guanyadora per Cossetània.

Este mateix premi és el que va guanyar l'Òscar Palazón amb Un rostre que no és meu ja fa algunes edicions, i del qual en podeu escoltar un podcast aquí.

Si hi esteu interessats, podeu consultar les bases del premi en este enllaç.

Olga Besolí guanya el primer accèssit del Premi Joan Cid i Mulet de Narrativa

2010-04-26T16:53:00.001+02:00

L'escriptora Olga Besolí, l'autora dels contes infantils protagonitzats pel pallasso Muniatto, va ser guardonada aquest dissabte amb el primer accèssit del premi Joan Cid i Mulet de Narrativa, en el marc del sopar literari que oferira l'Associació de Veïns "Jesús-Catalònia" al Casal Jesusenc, amb motiu de l'entrega dels premis "Joan Cid i Mulet" de narrativa i "Enric Bayerri" d'investigació històrica. Però com que els dos premis van ser declarats deserts pel jurat, en la cerimònia només es van atorgar dos únics guardons, el primer i el segon accèssit de narrativa "Em sento molt afortunada per haver rebut aquest premi d'entre els dinou relats presentats, justament en el que considero el meu poble, allí on vaig créixer i justament amb el relat "L'avi Francesc", un petit homenatge al meu iaio, a la seva bicicleta i a l'hort que em van donar tants moments especials durant la meva infància", ha declarat l'autora. Aquest és el tercer premi literari que Olga Besolí rep en els últims mesos, després dels XXII Premis Miquelet - Premi Micalet de Teatre 2009, de la ciutat de València, per l’obra “Pols de Roses”, i el Premi Especial d’Integració del XXXVI Premi de Contes “Ciudad de Tudela” 2010, amb el relat breu “El Viaje”.

Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila

2010-04-25T10:21:00.001+02:00

Fa unes setmanes he llegit Viatge a l’esperança, d’Artur Bladé i Desumvila, on narra el seu retorn provisional a Catalunya des de l’exili de Mèxic, l’any 1956. El llibre és una mostra aclaparadora del talent narratiu de Bladé, del qual em vaig declarar admirador després de llegir el seu Benissanet. La bellesa de les descripcions, la capacitat de captar i transmetre emocions a través de petits detalls, gairebé em fa plorar. Senzill i profund, lúcid i poètic, brillant i clar. Quina enveja!
La narració comença amb el viatge a bord de l’Irpínia, on s’hi poden trobar alguns fragments de l’humor subtil de Bladé: “Eren jamaicans i anaven a Anglaterra contractats per a fer de criats, de jardiners, de rentaplats, d’escombriaires i altres lirismes per l’estil”. En aquesta part del llibre i del viatge al vaixell, Bladé gaudeix de temps per llegir, mirar i escriure, i es recrea en les descripcions personatges i situacions:
“Però en aquell vaixell tothom entenia –ocreia entendre- de política. I era de política que hom parlava. I tots els qui en parlaven eren pobres i derrotats. I per això discutien. Perquè la pobresa i la derrota divideixen”.
“Sopem en bona harmonia, el madrileny, el basc i el català. No hi ha problema. Cadascú menja el que vol, demana el que vol, beu el que vol.”

.
O en la descripció bella del mar:
“La mar semblava irreal, de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors. Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.”

.
O en la descripció precisa de la sala de màquines:
“Un sol maquinista vestit amb granota blava, s’ocupa de tot aquest pandemònium. És impressionant. I l’estrèpit també. I la calor. I l’home no para. Mira els manòmetres, puja i baixa unes escaletes de cargol. Tot és metàl·lic, d’un negre brillant, oliós, complicat, polit, precari. M’arriben bravades apegaloses.”

.
En una segona part del llibre, ja de retorn a Catalunya, Bladé passa uns dies a Barcelona i Tarragona, i l’impacte de trobar-se amb un país diferent és colpidor:
“El català que després d’una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi après res –com ha estat dit d’altres expatriats famosos-, cal que s’hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S’exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell.”
“La gent ha patit massa i els altars de la por continuen dempeus.”

.
A la tercera part, per a mi la més bella i emotiva, Bladé retorna a Benissanet, el seu poble natal, i retroba el passat i l’oblit:
“No vull córrer el risc de contradir-me, o sigui d’enaltir uns cops el passat, i de blasmar-lo altres.”
“La persistència de les coses que un coneix i estima, plau i consola de tot allò que s’ha capgirat o s’ha perdut per sempre.”
Retroba persones conegudes que han canviat: “jo el recordava de quaranta anys i ara s’apropa a la seixantena. Aleshores anava molt tibat i ara… (Ara també hi va, però no tant)”
“Vaig pujar al terrat per tal de veure les coses a la llum de la realitat (tan aviat, és clar, com sortís el sol) i no pas com fins aleshores, durant prop de vint anys, a través de les boires somioses de l’enyor.”
“L’oreig dels matins d’estiu era una de les coses que, lluny de la pàtria, havia enyorat més, perquè l’asociava, en el record, a una munió de bons moments. I ara també n’hauria rebut una sensació de felicitat si no hagués pensat que únicament té el dret de considerar-se feliç l’home que arriba a vell, sota el cel natal, sense haver conegut guerres ni exilis.”
“Trio la mateixa pedra que triava l’avi per seure i decargolo un cigarret prim amb paper de Jaramago, tal com ell feia. Ell, aleshores, setantejava. Jo me’n vaig a la cinquantena, l’edat de pactar amb la vida, tal com és. Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res i els que diuen que s’han de canviar moltes coses a fi i efecte que tot continuï igual. Jo no he vingut per escollir, sinó per retrobar-me.”
“L’home és una màquina d’oblidar. I és pel fet de tenir-ne consciència que lluita contra això. D’aquí la història –la gran i la petita. I d’aquí l’art –ric o pobre. Diuen.”

Jesús M. Tibau

Francesca Aliern, David Martí i Anton Dorca, els més venuts a Tortosa per Sant Jordi

2010-04-24T00:58:00.004+02:00

La novel·la Mans de fang, de Francesca Aliern, ha estat un dels llibres més venuts a Tortosa durant el Sant Jordi del 2010. Així ho han confirmat els llibreters Lluís Domingo i Rosa Cubells, de les llibreries Voltes i La 2 de Viladrich. En l’apartat d’autors ebrencs també han estat molt sol·licitats Les bruixes d’Arnes, de David Martí, i Cementiri nuclear, d’Anton Dorca. En aquest sentit, també han venut força exemplars Abusos del ritual, l’últim llibre de Manuel Pérez Bonfill; Una sortida digna, de Jesús M. Tibau; Les plantes del Port, de Vicent Pellicer; Templers a les Terres de l’Ebre, de Jesús Àvila Granados, i el conte infantil Un tresor... el Crist de la Puríssima, escrit per Lourdes Pujol i il·lustrat per Mentxu Pérez. A banda, aquestes llibreries tortosines també han venut molts exemplars d’El viatge al poder de la ment, d’Eduard Punset; Se sabrà tot, de Xavier Bosch; La màscara del rei Artur, de Pilar Rahola; el llibre del programa d’humor Crackòvia, i el Viatge d’anada i tornada, de Gerard Piqué. També ha estat molt demanat Bulevard dels francesos, l’última novel·la de Ferran Torrent.

Podeu veure més fotos al Facebook...

ComiCat: crítica, articles i guia del còmic en català 2009

2010-04-23T22:27:00.002+02:00

Els incansables promotors del web ComiCat, ens regalen enguany una nova Guia del còmic en català, de la mà editora de Marc Pastor. I que em disculpe, si hi ha algun senyor lector escandalitzat, perquè el còmic és, amb tots els ets i uts, literatura. I il·lustració de la bona. I ja voldrien moltes novel·les poder ser com alguns dels còmics que ens presenten en esta guia del còmic català (en paper i en pdf)

Tot seguit us deixem amb la presentació, vinguda directament des de la batcova, i us apuntem un fragment de la introducció del llibre que us servirà per conèixer, una mica més, l'apassionant món del novè art.

Aquest segon llibre que teniu a les mans dóna prova de la vitalitat del projecte de ComiCat i de la seva transformació en el web de referència del còmic en català. Un any més, hem tractat humilment de donar suport a les edicions en llengua catalana i d’informar de tota l’activitat relacionada amb el còmic que s’ha dut a terme a casa nostra. Hem prosseguit amb el bloc, el wiki o l’índex de novetats, hem estat presents a Facebook i Twitter i encara ens ha sobrat temps per obrir una nova eina de difusió amb el Butlletí ComiCat. En tots els nostres projectes hem trobat una bona acollida per part d’internautes i lectors, i en aquest sentit podem estar satisfets.

"Monsieur Binoix i altres contes" a TinetBiblioteca

2010-04-23T17:51:00.002+02:00

Des d'aquest 23 d'abril la gent de Tinet ha posat a la nostra disposició Monsieur Binoix i altres contes, un llibre editat per Cossetània i que recull el relat premiat en el 13è Premi de narrativa curta per Internet TINET i una selecció dels millors contes que s'hi van presentar. El llibre us el podeu baixar lliurement, en format PDF, des de la TINETbiblioteca. L'altre dia parlàvem de la presentació del llibre d'Àngela Buj a Alcanar, ara ja podeu llegir-lo lliurement a la xarxa!

"El Perfum", la pel·lícula de Sant Jordi a TV3

2010-04-23T00:29:00.004+02:00

Una de les novel·les més difícils de portar al cinema és "El Perfum", amb la qual l'alemany Patrick Süskind va debutar i sorprendre el món l'any 1985. Tot i així, Tom Tykwer va dirigir fa quatre anys una ambiciosa adaptació cinematogràfica, amb coproducció d'Alemanya, Espanya i França, que aquesta nit estrena TV3, a partir de les 22.15 hores. A banda, potser recordareu que, entre d'altres ciutats de Catalunya, "El Perfum: Història d'un assassí", va ser filmada a Tortosa, tot aprofitant l'Ebre i les vores del riu com a escenari natural.

Evidentment, sempre és millor haver llegit la novel·la, si teniu intenció de veure la pel·lícula. "El Perfum" explica la història de Jean-Baptiste Grenouille, "un dels homes més genials i abominables d'una època en què no van escassejar els homes abominables i genials". Ambientada a la França del segle XVIII, "El Perfum" ens ofereix un dels personatges més inquietants i carismàtics de la història de la literatura. Un jove rebutjat des que va nàixer... perquè no feia olor de res. En canvi, el petit Jean-Baptsite tenia un olfacte excepcional. Així, després de crèixer en l'ambient hostil d'un hospici, quan compleix 20 anys aconsegueix redreçar la seua vida treballant per a un perfumista. És d'aquesta manera com Jean-Baptiste aprèn a destil·lar essències florals, tot i que la seua obsessió és capturar tot tipus d'aromes, i en especial les olors de les dones que li agraden. Per aconseguir-ho, no dubta a matar les noies per extreure'n també la seua olor.

Quant a la novel·la, traduïda a més de 45 llengües, ha estat un dels èxits de vendes internacionals més importants del segle XX. Però més enllà de ser un best-seller, també és una novel·la de culte. L'estrena de la pel·lícula, a més, va tornar a despertar l'interès per "El Perfum", tot i que vam perdre la bonica i mítica portada amb el fragment del quadre de Watteau "Nimfa i sàtir" (també anomenat "Júpiter i Antíope") per les noves edicions amb el cartell de l'adaptació cinematogràfica. Per la seua banda, Süskind és un escriptor que no concedeix gaires entrevistes, fins al punt que viu retirat del circuit promocional i fins i tot ha rebutjat premis literaris, com el Gutenberg.

Ignasi Revés homenatja els esmorzars típics de forquilla i gavinet de les Terres de l'Ebre

2010-04-22T18:01:00.000+02:00

El nou llibre de l'escriptor i blocaire Ignasi Revés, "Esmorzars de l’Ebre", fa un viatge literari i gastronòmic per la cultura culinària més arrelada de les Terres de l’Ebre: la dels esmorzars de forquilla i ganivet en establiments emblemàtics del territori, però també la de les festes gastronòmiques més popuplars, sempre amb l'aigua com a teló de fons. L’escriptor de Sarroca ha fet una obra que, tot i ser de temàtica gastronòmica, gira al voltant de l’aigua que es converteix en el fil conductor i en l’enllaç dels diferents capítols.

Així, Revés fa una tria d’alguns dels establiments gastronòmics amb més solera, els visita (molts cops sense avisar ningú) i descriu literàriament, i de forma personal, les característiques dels plats més típics, així com la història dels establiments, els clientsdel moment i la seua vinculació amb la cultura i les reivindicacions i costums de la societat ebrenca. Així, entre les visites i les cròniques d’esmorzars de forquilla i ganivet que Revés publica en el llibre hi ha les dels següents establiments: Tasca Bohemia i Bar Esther (Tortosa), Ca les Barberes (Paüls), el Bar la Creu (Móra d’Ebre), el Bar Restaurant Sergio (Sant Carles de la Ràpita), Can Joan (Horta de Sant Joan), el Bar Ismael (Gandesa), el Racó (Flix), el Restaurant l’Estany (Amposta), Los Bessons (Deltebre), l’Hotel Restaurant Diego (Santa Bàrbara), el Bar Maig (Flix), la Festa de la Clotxa de la Fatarella, i l’Hotel Fuente del Miro (Vall-de-roures)

Aquest és el tercer llibre de Revés, que l’any 2008 va publicar "Oli en un llum" (Editorial Fonoll), en què es va descobrir com un dels escriptors joves amb més projecció de les comarques lleidatanes. De fet, el segon llibre que va publicar va ser "Esmorzars de Lleida", l’any 2009, obra que encetava la col·lecció "De forquilla i ganivet". Revés ha treballat en diversos mitjans de comunicació com La Mañana o el Som Garrigues, però actualment està afincat a Reus i col·labora com articulista en diaris i revistes d’arreu de Catalunya. “Esmorzars de l’Ebre” segueix la col·lecció “De forquilla i ganivet” que tindrà continuïtat per tot el territori català. El llibre està editat per Edicions Salòria, societat que va iniciar l’activitat literària l’any 2007 a la Seu d’Urgell.

Agenda de l'autor:

Divendres 23 d'abril, Sant Jordi. De les 11 a les 13 hores. Signatura d'exemplars d'Esmorzars de l'Ebre a la Llibreria Bassa, de Móra d'Ebre (Av. Comarques Catalanes, 13).

Divendres 23 d'abril, Sant Jordi. De les 18 a les 20:30 hores. Signatura d'exemplars d'Esmorzars de l'Ebre a la Llibreria La 2 de Viladrich, de Tortosa (C/ Cristòfol Despuig, 22).

Dissabte 24 d'abril. De les 17 a les 18 hores. Signatura d'exemplars d'Esmorzars de l'Ebre a la Llibreria Abacus de Reus (Raval Santa Anna, 48).

Diumenge 25 d'abril. 12 hores. Presentació d'Esmorzars de l'Ebre a Paüls (Baix Ebre).

Dissabte 4 de setembre. 12. Signatura d'Esmorzars de l'Ebre a la Llibreria Serret de Vall-de-roures.

Albert Roig, Carles Santos i Perejaume estrenen l'espectacle "Sol i soldó"

2010-04-22T13:12:00.000+02:00

El poeta tortosí Albert Roig, el músic vinarossenc Carles Santos i el pintor Perejaume estrenen aquest dissabte l'espectacle "Sol i soldó" al centre Les Veus del Front de Pinell de Brai. Serà dins de la Mostra d’Espectacles de Memòria als Espais de la Batalla de l’Ebre, a partir de les 19.00 hores i amb entrada lliure. "Sol i soldó" és un espectacle poètic i musical creat per Albert Roig, Carles Santos i Perejaume, i el penúltim espectacle que ofereix la Mostra d’Espectacles als Espais de la Batalla de l’Ebre, una mostra organitzada pel COMEBE que té com objectiu difondre aquests espais a través d’un seguit de propostes artístiques que arribaran al seu punt i final el dia 1 de maig amb l’espectacle "Contes i revoltes de l’Ebre", de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

L’obra que es presenta aquest dissabte és un espectacle poètic i musical, fruit de la trobada natural de tres artistes: Albert Roig, Carles Santos i Perejaume. L'obra i les obres dels tres, fetes i tocades per molts llenguatges artístics, neixen sobretot del seu contacte viu amb el lloc i els llocs on habiten, i evidentment totes les seues memòries. Aquesta proposta sorgeix d’un voler saber quina pot ser també la memòria de l’aigua o de l’aire o de la terra… elements que conformen també el riu, el vent, el sauló, la llum... del paisatge de cada dia. "Sol i soldó" és una oportunitat per descobrir un bri de les potències de tres artistes, que a part de compartir amistat, comparteixen actitud artística. La trobada al Pinell de Brai serà, com totes les trobades, única sobretot per sorprenent i és ben segur que d’ella en creixen nous projectes artístics.

IV Concurs de Relats Breus per Sant Jordi a la Ribera d'Ebre i altres activitats del CNLTE

2010-04-22T12:35:00.001+02:00

El Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre organitza, per a aquest Sant Jordi, la quarta edició del Concurs de Relats Breus en Català entre l'alumnat dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística a la comarca.

La participació en el certamen, que és oberta a l'alumnat de qualsevol curs impartit pel Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, premiarà l'esforç, el treball personal i la creativitat dels concursants.

El concurs, que s'organitza per celebrar Sant Jordi, s'inspira en la seua llegenda i entronca amb el folklore, és a dir, el conjunt de tradicions (musical, artístiques, culturals, etc.), de costums, de llegendes i de coneixements populars. L'alumnat podrà escriure, doncs, sobre llegendes, mites, contes populars, costums culturals, socials o gastronòmics, tradicions, trets típics de la identitat, etc., del seu poble, terra o país. En definitiva, podrà escriure sobre qualsevol aspecte que conformi el seu patrimoni cultural.

Enguany el certamen comptarà amb dues categories: la primera categoria (alumnat del nivell bàsic), i la segona categoria (alumnat del nivell intermedi i suficiència). L'alumnat que hi vulgui participar, que només podrà presentar un treball per persona, podrà portar el seu relat al Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, encara que també podrà donar-lo al professorat a l'hora de classe. Evidentment, participar en el concurs serà tingut en compte molt positivament a l'hora d'avaluar la feina feta durant el curs, és clar!

El relat, que ha de ser inèdit, s'haurà de lliurar com a màxim el dia abans de Sant Jordi. Per a cada categoria hi haurà un premi i dos accèssits, que es publicaran al web del Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre. Cada participant en el certamen rebrà, a més, un petit obsequi.

Durant tota la setmana, l’alumnat dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE), especialment els dels nivells per a no catalanoparlants, faran activitats a classe al voltant de la llegenda de Sant Jordi i el significat que té aquesta tradició a Catalunya. També es distribuiran punts de llibre del Consorci per a la Normalització Lingüística a l'alumnat i als usuaris del CNLTE.

El dia 23 d’abril tindrà lloc l'obertura de l'exposició sobre lèxic ebrenc "Xeic! Paraules de l'Ebre" al Centre d'Educació Infantil i Primarària (CEIP) Les Eres, de Rasquera, mostra que podran visitar tant els pares com els alumnes del col·legi del 23 al 30 d'abril.

Finalment, el CNLTE farà una xarrada sobre el programa Voluntariat per la llengua, el dia 23 d'abril, a les 11.30 h, a l'alumnat que cursa batxillerat a l'IES de Deltebre. L'acte s'emmarca en la celebració de la diada de Sant Jordi que promou aquest centre educatiu.

[Crítica] "Se sabrà tot", de Xavier Bosch

2010-04-21T23:25:00.004+02:00

En menys d'un dia he devorat "Se sabrà tot" (Proa) la novel·la amb què el periodista Xavier Bosch va guanyar l'edició del 2009 del Premi Sant Jordi. De fet, era un dels llibres que m'havia demanat per al Sant Jordi d'enguany, però vam avançar les compres una setmana i no vaig poder resistir la temptació de llegir-lo abans d'hora. En qualsevol cas, la part positiva de tot plegat és que ja us el puc recomanar. Però sobretot, que puc opinar, abans de la diada, d'uns dels llibres té tots els números per convertir-se en un dels més venuts d'aquest Sant Jordi de demà-passat.

"Se sabrà tot" és una novel·la protagonitzada per Dani Santacana, un periodista que presenta les notícies a la televisió, i que és nomenat director del Crònica, el tercer diari més important dels que s'editen a Barcelona. En realitat, la història comença amb el discurs de comiat de Santacana als seus caps de secció, el dia de la seua dimissió com a director, i la narració retrocedeix en el temps per explicar què és allò que l'ha dut a prendre aquesta decisió. En aquest sentit, la història té una similitud inquietant amb l'experiència real de Xavier Bosch, que va ser igual de breu al capdavant de la direcció del diari Avui. Siga com siga, l'autor ha sabut jugar amb aquesta coincidència com a esquer comercial, ja que els paral·lelismes entre la novel·la i la seua trajectòria professional són evidents, i això ha despertat l'interès de molts lectors. Bosch ha remarcat que ni ell s'identifica amb Dani Santacana, ni la novel·la ha estat escrita amb un sentiment de revenja. Però, com a mínim, ha reconegut que el dia que deixava l'Avui es va produir l'espurna que va encendre la idea del llibre.

Però més enllà de l'anècdota i al marge del morbo que provoca tot plegat, cal dir que "Se sabrà tot" és una novel·la excel·lent, escrita d'una forma directa i trepitant, per no dir que és una gran crònica periodística de la Barcelona de la bombolla immobiliària i de la corrupció, que és la mateixa Barcelona que no ha sabut encaixar la seua multiculturalitat. "Se sabrà tot" ofereix una mirada extremadament realista sobre el periodisme d'avui en dia ("un ofici amenaçat", ha dit Bosch en algunes entrevistes), i de com els professionals treballen amb una veritat segrestada pels interessos polítics i econòmics, pels gabinets de comunicació, per les urgències de les empreses editores... però també per les pròpies rutines de producció. A "Se sabrà tot" es respira perfectament l'ambient de les redaccions periodístiques i de les rodes de premsa, però també assistim als mecanismes que s'utilitzen per construir les notícies que omplen les portades i les campanyes mediàtiques que ensorren carreres polítiques o amplifiquen els neguits i les pors de la població. En aquest sentit, tot i que Xavier Bosch haja dit que no és una novel·la que farà que els joves vulguen fer de periodistes, penso que és un llibre que hauria de ser d'obligada lectura a les facultats de periodisme. És una història sobre la lluita entre l'ètica periodística i el poder, però també sobre els límits que ha de posar-se un periodista per aconseguir una gran exclusiva. També un cant sobre la vocació del periodisme: com va dir Gabriel García Márquez, el millor ofici del món.

Llegeix aquí el primer capítol de "Se sabrà tot", en PDF.

Tibau repassa les novetats de Sant Jordi a 'Tens un racó dalt del món'

2010-04-21T18:06:00.004+02:00

Ja fa uns dies que us volem parlar del programa literari Tens un racó dalt del món, l'espai que l'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau presenta cada dimecres a Canal 21 Terres de l'Ebre, una de les noves cadenes locals que es pot veure a la TDT del territori. Aquest vespre, a partir de les 20.30 hores, Tibau parlarà amb la llibretera Rosa Cubells, de la llibreria tortosina La 2 de Viladrich, per repassar les novetats literàries de cara a la propera Didada de Sant Jordi. El programa també es podrà veure posteriorment al web de Teveon. A banda, també podeu seguir les notícies del programa al seu bloc o fer-vos admiradors a la seua pàgina de Facebook. Tot seguit, podeu veure un fragment del programa, del dia en què Tibau va entrevistar l'escriptor Xulio Ricardo Trigo i va llegir un fragment d'una obra d'Artur Bladé i Desumvila...

Flix celebrarà Sant Jordi amb la tercera Mostra de Llibres de la Ribera d'Ebre

2010-04-21T17:20:00.000+02:00

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i l'Ajuntament de Flix han organitzat per a la propera Diada de Sant Jordi la tercera edició de la Mostra de Llibres de la Ribera d'Ebre, que tindrà lloc a la cèntrica plaça de l'Església. Amb tot, avui ja han fet una activitat prèvia, el taller "Bladé a l’escola” amb el contacontes Agustí Farré. Divendres, a partir de les 10.00 hores, començarà la venda de llibres i de roses a càrrec de les diferents entitats, i el programa especial de Sant Jordi de Ràdio Flix. A les 18.00 hores es farà la inauguració oficial de la mostra, a càrrec de l'alcalde de Flix, Òscar Bosch, i del president del CERE, Albert Pujol. Tot seguit, s'inaugurarà l'exposició“Una literatura pròpia. Dones escriptores”, a càrrec de l’alumnat de l’Institut de Flix, al centre Ca Don Ventura. A les 18.30 es farà la lectura de textos de l’obra “Les primeres descobertes”, d’Artur Bladé Desumvila a càrrec dels alumnes de segon de cicle superior del col·legi Enric Grau Fontseré. A les 19.00 hores es presentaran llibres de la Ribera d’Ebre o de temàtica de la comarca, amb la participació d'Òscar Saladié, Laura Mur, Albert Guiu, Ramon Visa i Josep Mª Raduà, que signaran les seues obres. Finalment, el grup Pepet i Marieta farà un espectacle de cloenda de la mostra.

D'altra banda, la biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix celebrarà el Sant Jordi Petit el proper dissabte, 24 d'abril, a partir de les 11.00 hores del matí.

Centenari de la mort de Mark Twain, el gran escriptor dels rius

2010-04-21T12:36:00.002+02:00

Avui, 21 d'abril, es compleix el primer centenari de la mort de l'escriptor, periodista i conferenciant nord-americà Mark Twain. Nascut amb el nom real de Samuel Langhorne Clemens el 30 de novembre 1835 a Florida, una petita població de l'estat de Missouri, l'autor immortal de "Les aventures de Tom Sawyer" va morir el 21 d'abril 1910 a Redding (Connecticut). Twain no només és un dels autors nord-americans més populars del segle XIX i principis del XX, sinó que també és un dels escriptors més llegits fins als nostres dies. La seua obra mestra i segona part de Tom Sawyer, "Les aventures de Huckleberry Finn", és un dels pilars fonamentals de la literatura nord-americana i universal. Fins i tot un autor tan nostre com Andreu Carranza va saber homenatjar l'obra de Twain en la seua última novel·la, "Impremta Babel".

De fet, Mark Twain és un dels escriptors que millor ha sabut retratar l'etapa final d'una societat rural, esclavista i fluvial que entrava de ple en la modernitat. Quan tenia quatre anys, la seua família es va traslladar a Hannibal, un port fluvial del riu Mississipí, i allà va realitzar els seus primers estudis. Aquesta població i les seues vivències infantils van servir d'inspiració per al poble fictici de Sant Petesburg, on tenen lloc les aventures de Tom Sawyer i de Huckleberry Finn. El seu pare va morir de pneumònia al març de 1847, quan Twain tenia 11 anys. A l'any següent, Twain va entrar a treballar com a aprenent a impremtes i es va convertir en tipògraf; ja en 1851 publicava relats de viatges al Journal de Muscatine, que pertanyia al seu germà més gran. Amb aquest germà emprendrà d'altres aventures diverses a la recerca de diners fàcils. A banda, també va treballar en impremtes de Keokuk, Iowa, Nova York, Filadèlfia i d'altres ciutats, i més endavant va ser pilot d'un vaixell de vapor, una experiència que el va marcar profundament. El seu pseudònim, Mark Twain, era en realitat una expressió fluvial que es pot traduir per "segona marca", i que indica que la profunditat del riu era l'adequada per a la navegació dels vaixells de vapor.

Si voleu saber més coses sobre Mark Twain i la seua obra, podeu veure aquest especial que ha preparat el diari El Mundo.

T'agraden els Postres de músic?

2010-04-21T11:26:00.004+02:00

Si la resposta és afimativa estàs d'enhorabona! El JM Tibau ha engegat una campanya via facebook per apaivagar el cuquet literari que et ronda l'estòmac. I és que el proper divendres, diada de Sant Jordi, si et trobes a l'escriptor signant llibres per Tortosa i compres un exemplar d'Una sortida digna et pots emportar, de franc, un Postres de músic! L'únic que has de fer és demanar-li-ho a l'autor, i entre tots el deixarem sense «postres»!

Cossetània publica la segona edició del llibre "Lo Carrilet de la Cava"

2010-04-20T16:28:00.001+02:00

L’editorial Cossetània ha tret al carrer la segona edició del llibre "Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo", del que en són autors Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya. El llibre conté una biografia de Josep Bo, la crònica de 80 anys d’història recent de Deltebre, una col.lecció de fotografies inèdites i les lletres i partitures de 20 cançons de l’autor, acompanyades dels records que l’han inspirat. Està acompanyat d’un CD amb temes de l’autor interpretats per Pep Gimeno Botifarra, La Carrau, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Josep Maria Bonet, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà i Juno.

"Lo Carrilet de la Cava" va ser donat a conéixer el mes de gener en un acte multitudinari a Deltebre i des d’aleshores les presentacions han anat recorrent el territori: Tortosa, Roquetes, Tarragona, Camarles i Cambrils. El pròxim dia 29 arribarà al Casal d’Amposta en un acte presentat per Josep Polet. Les cançons de Josep Bo han traspassat fins i tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre. També la premsa de Catalunya se’n ha fet ressó. Tant és així que la revista musical Enderrock està obsequiant els seus nous suscriptors amb un ejemplar del llibre-CD en una promoció especial d’aquests dies de Sant Jordi.

Precísament durant la dia de Sant Jordi, els autors del llibre signaran exemplars a llibreries de Deltebre, l’Ampolla, Amposta i Tortosa i ho faran acompanyats de Josep Bo, autor de les cançons i protagonista d’aquesta història.

Informació facilitada pels autors:

Un paisatge musical per al Delta de l'Ebre

Lo 31 de desembre de 1967 feia el seu últim viatge lo trenet de Tortosa–La Cava. Un progrès mal entés i sobre tot, mal planificat va tancar una de les pàgines més rellevants i entranyables de la petita història del Delta.

Poca cosa més hauria transcendit avui sobre el Carrilet de la Cava si no fos per una cançó que el senyor Josep Bo, saxofonista i més conegut per José del Sifonero, va escriure un any més tard, probablement amb l’única intenció de que agradés a la seua familia i fos coneguda per la gent del seu poble.

El destí ha fet que aquella cançoneta es convertís dècades més tard en un dels himnes més corejats per la gent de les Terres de l’Ebre, que l’ha fet seu i l’ha cantat amb orgull de territori en els durs però també emotius anys de lluita per la defensa del riu contra el projecte del PHN (Plan Hidrológico Nacional) que amenaçava el futur del Delta.

Lo Carrilet de la Cava té un lloc en el cançoner de la nostra terra i gràcies a ella se’ns han obert les portes al món creatiu de Josep Bo, ple de records de joventut, de dies de festa, de treball al camp, de preguntes que mai han tingut resposta, però també d’il.lusió i d’amor a la terra i a la seua gent.

Un recorregut per les senzilles cançons de Josep Bo, escrites en un llenguatge popular i planer, és un passeig imprescindible per entendre 50 anys que han estat bàsics en la història del Delta de l’Ebre: la història d’una terra plena d’emocions, esforç, esperances i també desesperances. Una terra d’arròs i de fang.

"Jo sóc aquell que em dic Gerard", el llibre d'homenatge a Vergés

2010-04-19T18:24:00.001+02:00

Fa un parell de dies que Jo sóc aquell que em dic Gerard, d’Editorial Petròpolis, es pot descarregar a la xarxa. Un projecte engegat pel també escriptor i blocaire Emigdi Subirats dins de la Fira Literària Joan Cid i Mult, de l'EMD de Jesús, i secundat amb entusiasme per Tomàs Camacho (gràcies al qual hi podem llegir els textos que es van realitzar per la Tertúlia Poètica Mediona 15 en el 75è aniversari del poeta tortosí). L’obra compta amb una il·lustració de Frederic Mauri a la coberta, un ex-libris d’un llibre seu, comentat pel Manel Ollé. Dins hi trobareu aportacions d’una trentena de lletraferits, com Jesús M. Tibau, Xulio Ricardo Trigo, Olga Xirinacs, Jesús Massip, Vicent Pellicer, Ramon Garcia Mateos, Joan Todó (i molts més, que trobareu aquí).

En el seu bloc, Jaume Llambrich ha preparat un vídeo per presentar el nou projecte col·lectiu de Petròpolis, que reaprofita un podcast amb el mateix Gerard Vergés recitant el poema Venedor ambulant de catifes.

Alberto Vázquez Figueroa guanya el X Premi de Novel·la Històrica Alfonso X El Sabio

2010-04-19T18:05:00.001+02:00

L'escriptor Alberto Vázquez Figueroa s'ha alçat avui amb el X Premi de Novel·la Històrica Alfonso X El Sabio, que convoquen Caja Castilla La Mancha i MR Ediciones (Grup Planeta), amb la seva novel·la "Garoé". En aquest sentit, "Garoé" és una història d'amor, conquesta, tràfic d'esclaus, tragèdia i un ancestral secret que durant segles va permetre es habitants de l'illa canària d'El Hierro superar totes les adversitats. Alberto Vázquez Figueroa és l'autor espanyol més venut a tot el món, amb més de 25 milions d'exemplars de la seua obra, la qual ha estat traduïda a 37 idiomes.

El jurat, format per Jorge Molist (guanyador del Premi 2007), Soledad Puértolas (presidenta del jurat), Felip Pedraza, Juan Sisinio Pérez Garzón, Martín Molina i Carmen Fernández de Blas, com a secretària sense vot, ha fallat avui a Toledo, que el guanyador d'aquesta desena edició siga Alberto Vázquez Figueroa. El jurat ha ressaltat en "Garoé" la seua qualitat literària, el ritme de la trama i l'excel·lent recreació que l'autor ha fet del segle XV.

Per la seua banda, Alberto Vázquez Figueroa ha declarat sentir-se "encantat" en conèixer la decisió del jurat. L'autor és la primera vegada que es presenta a un premi, ja que sempre ha rebutjat presentar-se a cap certamen literari. El premi està dotat amb 100.000 € per a la novel·la guanyadora. En aquesta desena edició, s'han presentat 208 novel·les, de les quals 165 són d'Espanya, 21 de Llatinoamèrica, 8 de la resta del món, i 14 no s'especifica el seu origen. Entre els guardonats en altres edicions es troben autors com Mercedes Salisachs, Jorge Molist, Almudena de Arteaga, César Vidal, Angeles de Irisarri o Julio Murillo.

Programa especial de 'L'hora del lector' amb les recomanacions de tots els col·laboradors

2010-04-18T14:56:00.001+02:00

El programa "L'hora del lector", del canal 33, va oferir divendres un programa especial, previ a la setmana de Sant Jordi. Emili Manzano va reunir tots els col·laboradors al plató perquè fessin les seues recomanacions als espectadors. Marina Espasa, Xavier Lloveras, Carlota Subirós, Carles Álvarez, Olga Jornet, Marta Ramoneda, Xavier Antich, Víctor Amela, Javier Pérez Andújar i Cecilia Dreymüller van recomanar els llibres a una setmana just de Sant Jordi.

A l'espai de reportatge, Marina Espasa i Enric Juste van presentar una selecció de llibres per mirar. Podeu veure el programa íntegre, tot seguit...

"Il·lusions i incerteses", una novel·la col·lectiva impulsada des del Serret Bloc

2010-04-16T21:29:00.002+02:00

La llibreria Serret de Vall-de-roures i March Editor presenten aquest diumenge, a la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet, la novel·la col·lectiva "Il·lusions i incerteses", la primera en català que es convoca des del bloc del llibreter Octavi Serret. Abans, el Serret Bloc ja havia impulsat l'edició del recull col·lectiu de relats "Ebre Blook, relats d'aigua dolça".

La història d'"Il·lusions i incerteses" va incicar-se cap al gener del 2009, quan Juan Carlos Gil, escriptor, li proposa a Serret crear una novel·la col·lectiva, de diferents autors. A través del bloc, van convocar la participació d’aquells escriptors interessats en el tema. Els oferiments van ser nombrosos i, un cop conjuntat el grup, se’ls va demanar que treballessin en uns personatges, els fessin evolucionar i barregessin les seves històries... Entre els autors, coordinats per Juan Carlos Gil, hi ha Regina Bladé, Carme Serret i Juanma García. Cadascun ha treballat un personatge que s'ha anat encadenant amb els altres. La presentació del llibre tindrà lloc aquest diumenge, 18 d’abril, a partir de les 11,45 hores, en el transcurs dels actes programats dins de la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús.

Andreu Carranza presenta a Tortosa 'El Falsari', el nou llibre de Toni Orensanz

2010-04-16T16:24:00.000+02:00

L’escriptor riberenc Andreu Carranza serà l'encarregat de presentar avui al vespre a Tortosa el recull "El Falsari", la darrera obra de Toni Orensanz que acaba d'editar Cossetània. L'acte tindrà lloc a partir de les vuit del vespre a la llibreria La 2 de Viladrich (C/ Despuig, 22). En el següent enllaç podeu escoltar el mateix Orensanz parlant d'El Falsari. Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. Tot i que és articulista habitual del diari La Vanguardia, col·labora amb nombrosos mitjans de premsa, ràdio i televisió locals i nacionals. Té diversos llibres publicats, el més conegut dels quals és l’èxit editorial "L’òmnibus de la mort: parada Falset", editat l’any 2008.

Així ha vist l'escriptor i blocaire Jesús M. Tibau el nou llibre de Toni Orensanz:

El falsari, de Toni Orensanz, és un deliciós recull de relats on recorda i recrea personatges i anècdotes ubicades al Priorat (especialment al seu Falset), moltes de les quals ha degut recollir de la tradició oral (amb les corresponents dosis de realitat i ficció que això representa), i també inspirades en experiències pròpies.
Després de la terrible història que ens va explicar amb L'òmnibús de la mort: parada Falset, Toni Orensanz ha gaudit (es nota) narrant aquestes petites històries de poble (però universals i gegantines), amb gran sentit de l'humor, però sense ridiculitzar gens ni mica aquests personatges senzills, humils i entranyables, sinó tractant-los amb una extrema tendresa, fent-los estimar com segur que ell se'ls estima: pregoners, pagesos, anarquistes, fadrins vells, mules, capellans, xiquets que juguen al carrer, padrines, (tots amb el seu malnom característic)... i, sobretot, la meravellosa història d'un botxí . Històries de d'abans quan antes, històries de sempre. Animeu-vos a conèixer a Joan Pi, Soquet, Francesc Simó, Rabascall, Joan Ferrer, Cagabitllets, Pere Muntané, Matacavalls, Enric Soldevila, Brillando, i molts altres.

'El Gat Galeret i la terrissa', de Susanna Ibáñez i Toni Térmens, es presenta a Tortosa

2010-04-16T14:03:00.000+02:00

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa serà aquest dilluns, 19 d'abril, l'escenari de la presentació del conte “El Gat Galeret i la terrissa”de l’autora Susana Ibáñez, amb il·lustracions de Toni Térmens, que ha publicat l'editorial Cossetània. L'acte, que inclou una sessió de conta-contes, tindrà lloc a les 18.00 hores a la sala polivalent de la biblioteca. En aquest llibre, de manera divertida, gràcies a un gat molt simpàtic i entremaliat, els infants coneixeran tot un seguit de mots i expressions pròpies de l’ofici de terrissaire, alhora que se'ls mostrarà tot el procés que se segueix per fer una peça de terrissa, un mètode ancestral que s’ha transmès d’avis i àvies, de pares i mares a filles i fills. A més, els xiquets i les xiquetes també podran conèixer el Gat Galeret a la Galera, el poble de la terrissa. Deu d’estar a la terrisseria fent el trapella? Deu d’estar al Museu Terracota amagat en algun lloc?

Presentació a Roquetes del llibre infantil 'Un tresor... El Crist de la Puríssima'

2010-04-16T13:44:00.001+02:00

La Biblioteca Municipal de Roquetes és avui al vespre (20.00 hores) l'escenari de la presentació del llibre infantil 'Un tresor... El Crist de la Puríssima', que ha escrit Lourdes Pujol amb il·lustracions de Mentxu Pérez. La presentació anirà càrrec de Sisco Ollé, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes i del vicari judicial del Bisbat de Tortosa, Jordi Bertomeu. El llibre ha estat editat per la Confraria del Sant Crist de la Puríssima de Tortosa dins dels actes del 350è aniversari de la seua fundació, sota el lema "No ha estat escrit només per a nens, és per a gent de totes les edats".

Àngela Buj presenta «Monsieur Binoix» a Alcanar

2010-04-15T22:02:00.008+02:00

Àngela Buj Alfara, la guanyadora de XIII Premi de narrativa curta Tinet presentarà el llibre Monsieur Binoix a Alcanar el proper 22 d'abril a la Biblioteca Trinitari Fabregat (c/ Loreto, s/n). Podeu fer un tast del llibre si seguiu este enllaç.

El llibre, a més a més del relat de la guanyadora, inclou una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Jordi Cervera Nogués, Aleix Antillach Tarafa, Jordi Rubí Mo, Magda Juncosa Romeu, Jordi Barberà Argilaga, Sebastià Martori Toyas, Toni Duró Crehuet, Romana Ribé Llenas, M. Concepció Saurí i Ros, Francesc Piñol Soldrà, Bernat Gasull Roig, Francesc Garcia Grimau, Joan Valldepérez Ayxendri, Agnès Llorens Altimis, Sebastià Martori Toyas, Maurici Capdet Mateu.

Els llibres electrònics i el futur de la indústria editorial, a debat a la IV Fira Literària de Jesús

2010-04-15T17:55:00.001+02:00

En pocs minuts comença el primer acte del programa oficial de la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet, a l'EMD de Jesús. Es tracta de la xerrada L'e-book i la transformació de la indústria editorial, a càrrec de Teresa Iribarren, professora del postgrau de la UOC Llibre, literatura i lectura en la societat de la informació. Iribarren participarà en una taula rodona amb Rosa Cubelles, de la llibreria tortosina La 2 de Viladrich, i amb la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Irene Prades. Finalment, completarà la taula Enric Faura, director de la plataforma Edi.cat. L'acte començarà a les 19.00 hores a la Sala Jordi Brull i Martínez, a la seu de l'EMD de Jesús.

Però aquest no és l'únic acte de la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet en què participa la biblioteca de Tortosa. Aquest diumenge, 18 d'abril, a les 12.15 hores, tindrà lloc la presentació del “Recull de llibres Locals”. Després de 15 anys, la biblioteca pública de Tortosa ha trobat adient reeditar i actualitzar aquest recull de fons local. A través d'aquesta col·lecció, es pretén fer difusió d'estudis que tractin sobre qualsevol àrea del coneixement que tingui relació amb les Terres de l'Ebre, la seua gent, la seua història, la seua realitat col·lectiva i la seua evolució econòmica. A banda, la Biblioteca Marcel·lí Domingo també serà present a la fira amb un estand, amb tota classe d'informació sobre les activitats, serveis i últimes adquisicions bibliogràfiques.

Podeu consultar tot el programa de la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet, clicant aquí.

L'escriptor israelià David Grossman, convidat al 'Millennium' del canal 33

2010-04-15T17:42:00.000+02:00

El programa '´Millennium',que Ramon Colom presenta cada dijous a la nit al canal 33, entrevista David Grossman, un escriptor i intel·lectual israelià que ara presenta la novel·la "Tota una vida" (Edicions 62) i el llibre d'articles "Escriure en la foscor", amb històries reals i fictícies de superació personal. Grossman (1954) és un escriptor israelià molt crític amb el seu propi govern. En les 700 pàgines de "Tota una vida", explica com les guerres influeixen la vida familiar d'Ora, la protagonista del llibre. Grossman, jueu, ateu i autor de grans vendes al seu país, va perdre el seu fill Uri l'any 2006, en la segona guerra d’Israel amb el Líban.

A banda, Grossman és autor de llibres per a adults i per a infants, de ficció i de no-ficció. Edicions 62 també li ha publicat ara "Escriure en la foscor", un assaig sobre com la literatura pot contribuir a superar els conflictes perquè ajuda a posar-se dins la pell de l'altre. De fet, en la taula de debat de 'Millennium' es posaran en qüestió les obres d'autoajuda i les noves tendències en creixement personal.

'Els Pilars de la Terra', de Ken Folllett, ja té a punt la seua adaptació televisiva

2010-04-15T17:09:00.000+02:00

Avui hem conegut el primer tràiler de la minisèrie de vuit episodis 'The Pillars of the Earth', l'ambiciosa adaptació televisiva que el canal Starz ha produït a partir del best-seller de Ken Follett. Ja han passat més de dos anys des que la cadena per cable anunciés la seua intenció d'adaptar la novel·la, publicada el 1989, i finalment ja tenim les primeres imatges de la que podria ser una de les estrenes més importants de l'any. 'The Pillars of the Earth' s'estrenarà al juliol als Estats Units, mentre que al nostre país ja han anunciat la seua emissió Canal+ i Cuatro. La cadena Starz està decidida a competir amb sèries de qualitat amb altres canals del prestigi de l'HBO i Showtime, i ja ha assolit un cert èxit amb la seua 'Spartacus: Blood and Sand'. Ara també prepara una versió de 'Camelot', i ja té a punt aquest tràiler de 'The Pillars of the Earth'...

La minisèrie ha estat filmada en diferents localitzacions d'Hongria i Àustria, i es troba en la fase de post-producció. L'adaptació de la novel·la de Ken Follett, que finalment ha deixat al marge les seues reticències inicials i sí que ha participat en la producció, ha tingut un pressupost d'uns 40 milions de dòlars. La veritat és que el tràiler demostra que els diners han estat ben invertits, ja que tant l'ambientació com els decorats semblen molt ben aconseguits. També cal destacar un repartiment de luxe, amb actors i actrius de la talla de Ian McShane ('Deadwood', 'Kings'), Donald Sutherland, Rufus Sewell ('Dark City', 'La Hora 11'), Matthew Macfadyen, Sarah Parish ('Merlin'), Hayley Atwell, Eddie Redmayne i Gordon Pinsent. El director de 'The Pillars of the Earth' és Sergio Mimica-Gezzan ('Heroes', 'Saving Grace', 'Into the West'), i el guió adaptat és obra de John Pielmeier (guanyador d'un Emmy per 'Hitler – The Rise of Evil').

Més informació:
-Filming of The Pillars of the Earth